La nota més alta del MIR té 41 anys i és d’origen romanès

"Jo només volia obrir una porta... Aquesta porta on cobraré menys de mil euros al mes si no m’equivoco", comença queixant-se sobre el sou que rebrà com a futura MIR. Amb aquest somni va prendre la decisió de deixar Múrcia, on va viure diversos anys, i traslladar-se a Catalunya per estudiar. "A Múrcia vaig fer la prova d’accés per a més grans de 25 i vaig estudiar per un curt període nutrició i dietètica en una universitat privada, però no m’ho podia permetre. Vaig entrar a Medicina a diverses universitats: a Valladolid, a Lleida, en l’Autònoma de Madrid i també a Reus. Al final vaig vendre la meva casa de Múrcia, tot el que tenia i vaig venir a Catalunya", explica.

"Estudiar Medicina a Reus ha sigut un encert perquè la universitat és molt pròxima a l’alumne i, tot i que estudiar en català ha sigut un repte més, al final m’hi he acostumat i he format una vida aquí i soc molt feliç. Ha sigut la meva terra, m’ha acollit", assenyala amb emoció.

A Espanya va arribar l’any 2000 i, a Romania –procedeix d’un poble pròxim a Bucarest–, viuen encara el seu pare i la seva àvia, ja grans. "Ser metge és un orgull per a la família", confessa.

Notícies relacionades

Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: trams enquistats i problemes de mobilitat a Barcelona durant la vaga de FGC

El 50% dels joves de famílies sense recursos no accedeixen a beques

"Estar en primera línia no porta res de bo. Tothom parla i tothom es pren la molèstia de poder opinar. He arribat fins aquí però a poc a poc, pas a pas", assenyala quan se li pregunta per les queixes que estan inundant les xarxes per part dels MIR sobre aquest barem acadèmic de l’examen que va tenir lloc el 24 de gener i que, en alguns casos, la posen en el punt de mira.

L’Elena segueix elucubrant quina especialitat elegirà. "Medicina de Família m’atrau moltíssim. També Dermatologia. D’Endocrinologia, el dolent és que si faig l’especialitat, a la zona on visc no tindria gaires ofertes laborals. Hauria de desplaçar-me a hospitals més grans i no vull tampoc anar-me’n a 200 quilòmetres cada dia o haver de llogar-me un pis a Barcelona, que és summament cara".