Les ferides afecten fins al 50% dels ingressats a l’hospital

L’envelliment de la població i l’augment de condicions cròniques com per exemple la diabetis i les malalties cardiovasculars han convertit les ferides en una "preocupació creixent" per als sanitaris. "Quan diuen la paraula ferida penses en el típic: que et talles o que caus. Però aquesta és la part banal. Si no, no existiria una societat mèdica d’això. Parlem de les ferides de difícil cicatrització o cròniques", comença explicant Chaverri, que encara té recent la seva participació en el XIII congrés nacional de la SEHER que va reunir a Saragossa un miler de facultatius, personal d’infermeria i podologia, fisioterapeutes i farmacèutics.

Entre les malalties cròniques, n’esmenta una d’especialment prevalent, la del peu diabètic. Una complicació greu caracteritzada per la infecció, ulceració o destrucció de teixits profunds al peu, assenyala el metge, que treballa a l’Hospital MAZ, a Saragossa. El doctor també al·ludeix a les ferides traumàtiques provocades per una fractura oberta o per un politraumatisme.

¿Quin és el temps normal de cicatrització? "Una ferida superficial, en un pacient sense factors de risc o sense patologies cròniques associades, no hauria de trigar més de dues o tres setmanes a tancar-se. A partir d’aquí, ja comença a ser una cosa preocupant", respon.

Precisament en el congrés de Saragossa els experts van exposar com la microbiota és una aliada clau en la cicatrització de les ferides. La teoria apunta que perquè una ferida cicatritzi correctament ha d’existir una població bacteriana favorable. Un equilibri entre bones i dolentes, a favor de les bones.

Cicatrització lenta

Si per diversos motius, les dolentes van superant a les bones (disbiosi), la ferida començarà a cicatritzar més lentament, sense presentar signes d’infecció perquè no hi haurà encara bacteris dolents suficients per ocasionar-la. Però sí que per portar la ferida a un estat inflamatori que alenteixi que cicatritzi.

La millora de les tècniques de seqüenciació genòmica ha permès avenços significatius en la caracterització del microbioma en diferents situacions i localitzacions de l’’organisme, cosa que obre un nou escenari, també de cara al tractament de les ferides, apunten els especialistes.

Chaverri ressenya una cosa que, com a cirurgià, el preocupa: les ferides quirúrgiques. És a dir, les que es produeixen després que tingui lloc una intervenció. "La meitat dels pacients ingressats estan esperant una cirurgia. En els hospitals som generadors de ferides, perquè operem molt. Fins que no cicatritza, no puc dir que la meva cirurgia ha finalitzat", remarca.

"Un dels aspectes que tractem és com prevenir les complicacions de la ferida quirúrgica, que es pot infectar. Això allarga les estades hospitalàries, fins i tot les arriba a duplica. I pot portar problemes posteriors. La tendència actual és curar la ferida amb apòsits i amb eines que ens permetin espaiar les cures", assenyala l’especialista.

Quatre primers dies

"El risc més gran d’infecció d’una ferida quirúrgica és en els quatre primers dies després de la cirurgia. És crucial no manipular-la en aquells dies per no facilitar la infecció i s’està veient que curar-la amb molta freqüència no és sinònim que ho estem fent bé. Al contrari. Cada vegada que manipulem, estem augmentant el risc. S’ha de curar quan ho necessiti. Una cura diària avui dia no té sentit", diu el cirurgià.

No existeix una xifra exacta de quantes ferides estan al darrere de les infeccions que es produeixen cada any a Espanya. "És molt difícil dimensionar el problema", assenyala el doctor. La dada més ben quantificada és la de la infecció de la ferida quirúrgica. La taxa és d’una mitjana del 2% tenint en compte tots els processos quirúrgics.

Notícies relacionades

Retornats de França a Portbou

La contaminació a Foix obliga a accelerar el pla de millora

El metge crida l’atenció sobre un altre punt: les ferides són un problema creixent per l’envelliment de la població. "L’edat avançada implica la senescència cel·lular. És a dir, les cèl·lules es tornen velles i tenen una pitjor capacitat de replicació i de regeneració", adverteix.

En aquest punt, torna a parlar de les temudes infeccions i d’una cosa que els preocupa molt: la resistència als antibiòtics. "Se n’ha fet un mal ús de manera reiterada. Ens estem veient més lligats de mans perquè tenim menys antibiòtics per tractar les infeccions que realment ens preocupen, les grans. A més, tenim pacients que són al·lèrgics a molts fàrmacs, inclosos alguns antibiòtics", acaba dient.