"La ‘tina’ m’ho ha pres tot"

En ocasions, entre una vida ordenada i una de desestructurada només hi ha un parell de males decisions de distància. El Willy, de 40 anys, és llicenciat en Bioanàlisi a Veneçuela, el seu país d’origen. Va arribar a Espanya el 2020 i, un any després, es va assentar a Barcelona. Al matí, treballava en una botiga i, a la nit, en bars com a cambrer. Aquell any, 2021, el toc de queda per la pandèmia va empènyer molta gent a fer més quedades a dins de casa.

"Un amic em va dir d’anar a una chill en una casa. Vaig preguntar què era: orgia amb drogues". Aquesta va ser la introducció del Willy en el món del chemsex –fenomen en auge des de la pandèmia– i, cosa que és pitjor, l’aterratge en el món de les drogues. La seva mare –"fiscal de drogues a Veneçuela", diu– sempre l’havia advertit dels perills que comportaven. El Willy va acabar perdent-ho tot per l’addicció i avui viu al carrer, a l’assentament de persones sense llar de Montjuïc, zona tradicional de cruising a Barcelona. Segons CheckPoint, hi ha prop de "60 o 80" persones que viuen allà a la intempèrie. N’hi ha algunes que continuen practicant chemsex a la muntanya. Aquests casos suposen els més extrems d’aquest fenomen social, però mostren que el problema hi és.

"Vaig començar a participar en les chemsex només els caps de setmana. Prenia tina [metamfetamina], mefredona... A casa meva hi va arribar a haver 25 persones en una nit", explica el Willy. Un dels nois que participaven en aquestes sessions feia de "caçador": captava altres persones per a les chemsex en diverses apps. "Però tot això va començar a convertir-se en una cosa diària, de dilluns a dilluns".

El Willy va començar a patir ansietat ("vaig arribar a punxar-me metamfetamina [droga que, principalment, es consumeix fumada] cada 30 minuts i a pesar 55 quilos: semblava un cadàver"); va estar de baixa un any i el van acomiadar. La seva comunitat de veïns, farta de veure entrar i sortir de l’edifici persones col·locades, va iniciar una recollida de firmes per fer-lo fora. Així va ser com es va quedar al carrer i sense diners per pagar la fiança d’un altre habitatge. Fa un any que viu a la intempèrie a Montjuïc.

"Anava col·locat fins i tot per fer la compra", diu, amb tristesa. També va començar a vendre droga. "La tina genera paranoies i al·lucinacions. Vaig estar fins a 15 dies sense dormir; tenia molt cansament i no podia aixecar-me del llit. I de cada cent persones que consumeixen tina una té sobredosi. També hi ha agressions sexuals en les chemsex", avisa el Willy.

Inserció social

Segons ell, aquesta droga és "la que causa més addicció", però l’efecte "triga més a arribar" que el d’altres substàncies. El Willy ara vol renovar el passaport i NIE per recomençar la vida a Barcelona. "Em fa molta por la inserció social. La gent que som al carrer tenim una etiqueta: ‘Aquest roba, aquest és un lladre’. Em fa por ser assenyalat. Soc gai, però l’estigma que m’espanta és el de viure al carrer". El Willy explica que està escrivint un llibre, Montjuïc y su sendero a través de las hojas verdes, en què explica "tota la vida que hi ha darrere d’aquests arbustos".

El Dani, de 39 anys, és auxiliar administratiu. Va desenvolupar una esquizofrènia arran de consumir tina en contextos de chemsex ara fa "uns 10 o 11 anys". "El que fa aquesta droga és posar-te calent, donar-te energia, fer-te perdre la son. El primer pensament que et passa pel cap és practicar sexe", explica el Dani, que es va endinsar en el món del chemsex a les saunes de Barcelona. "Cada setmana me n’hi anava dos o tres dies. Consumia de tot i mantenia relacions sexuals", afegeix.

Tot i que el Dani no és una persona sense llar, coneix els nois de Montjuïc, i ell també ha dormit a la muntanya. "He mentit molt, he robat diners i fins i tot he venut el portàtil de la mare al Cash & Converters per comprar tina", diu. Cinc grams de tina costen 150 euros.

Notícies relacionades

La substància amb més ingressos al Mar és la metamfetamina

Els nous ‘hubs’ d’FP de BCN s’alien amb empreses de l’entorn

El Jonathan, de 42 anys i de Veneçuela, va començar a participar en sessions de chemsex a l’arribar a Barcelona, "fa 4 o 5 anys". Venia de París. "M’hi vaig enganxar perquè m’agradava massa la tina. Tenia una vida normal, una casa. I la tina m’ho va anar prenent tot. Els dies es convertien en setmanes i, quan me n’adonava, no sabia ni en quina data vivia", indica. "Era drogar-me i sexe sense parar". Assegura que "Barcelona és un món de tina". "Aquí hi ha moltes festes que exigeixen sexe", diu. Al final, al Jonathan també li va passar: hi va haver un moment en què tot se li va escapar de les mans. Va deixar de pagar el lloguer i va acabar vivint a Montjuïc.

"Gairebé tothom que acaba a Montjuïc és per això. Aquests nois han tingut una casa i una vida normal, però s’han quedat al carrer", explica. El Willy, el Dani i el Jonathan asseguren que fa mesos que proven la tina, però tots tres continuen consumint.