"No vull que m’acomiadin de nou d’una feina porqueria"

La Leonor explica que a la seva edat no li ha costat posar-se a estudiar perquè, a més d’estar llicenciada en Psicologia, al llarg de la seva trajectòria, en diverses ocasions, ha fet classes particulars per poder "arribar a final de mes" i, per això, té "la ment àgil". L’opositora va acabar fa anys la llicenciatura, però no ha exercit mai de psicòloga perquè es va haver de dedicar a cuidar els fills, sobretot quan es va divorciar, ja que l’exparella no li passava la pensió alimentària i havia d’"agafar la primera feina que sortia".

Per això, va anar encadenant feines, sobretot "d’oficina", gairebé sempre treballant amb bases de dades, però segons la terminologia feta servir per ella, eren "feines porqueria". Per exemple, en va tenir una a mitja jornada gestionant multes, en què només percebia 500 euros. I d’aquí va passar a fer de teleoperadora, per un sou de 1.000 euros, que amb prou feines podia completar amb les comissions perquè aquests plusos depenien de si el comercial tancava o no la venda: ella només concertava la visita.

"La supervivència amb mil euros és complicada: has d’aguantar-ho tot, i com que ets l’última en l’escalafó, el contracte indefinit no serveix de res, i ets la primera a sortir", explica. La seva última feina ha sigut venent impressores. Estava més ben remunerada, amb 1.500 euros i 12 pagues. Però la van acomiadar amb gairebé 56 anys i va pensar: "O rebaixo encara més el llistó i aconsegueixo una altra feina porqueria, en què no pots desenvolupar-te ni fer-te valer, o estudio una oposició i em forjo un futur millor". I en això està.

Diferents llocs de treball

Notícies relacionades

Una xarxa de teràpies contra el càncer

El nombre dels més grans de 50 que opositen es quadruplica en sis anys

Alicia Chazarra (54 anys, Alacant) té feina i considera que "no paguen del tot malament", però està "farta" de les tasques que li encomanen i, per això, ha decidit presentar-se a una oposició. Treballa de teleoperadora des de fa cinc anys, ja que és "l’única feina que va trobar amb 50 anys", després d’una trajectòria laboral en què ha empalmat feines en l’hostaleria i el sector de les assegurances.

El problema és que la seva feina consisteix a atendre persones "que estan emprenyades amb les companyies a les quals el call center dona servei i truquen per donar-se de baixa". "Per tant, és molt estressant, perquè sempre estàs a l’espera que t’etzibin un crit i, quan ets gran, diguem que no tens tanta resistència", diu. Per això, fa un any que estudia per a les oposicions d’administrativa a la Seguretat Social. Tot i que ha estudiat pel seu compte, perquè no pot pagar una acadèmia, ha aprovat l’examen teòric i s’ha quedat a les portes del pràctic, de manera que pensa que té possibilitats de superar la convocatòria en la pròxima ocasió.