Experts en boscos qüestionen que talar arbres augmenti les reserves d’aigua

En plena sequera, fa dos anys, el Govern va anunciar la intenció de fer tales puntuals d’arbres a les capçaleres dels rius perquè arribés més aigua a embassaments i aqüífers. La iniciativa consistia a reduir la densitat de pins i matolls en punts estratègics perquè el bosc gastés menys aigua en fulles (evaporació i transpiració) i augmentés l’anomenada aigua blava, la que arriba als rius.

Amb aquestes tasques de gestió forestal, el Govern defensava que la major part de la pluja acabaria infiltrant-se cap als aqüífers o escorrent-se cap als cabals i embassaments, en lloc de tornar a l’atmosfera. Però diversos científics consultats per EL PERIÓDICO adverteixen que aquesta mesura porta algunes conseqüències negatives per a les arbredes i que, aplicada com a recepta general, pot ser més una expectativa política que una certesa hidrològica.

Especialistes en boscos i hidrologia asseguren que aquestes tales no sempre es tradueixen en més aigua en rius, embassaments i aqüífers, i remarquen que el resultat depèn de la pluja disponible, del tipus de bosc, del sòl, el pendent i la meteorologia. En zones més àrides, l’aigua alliberada per l’aclarida sol ser ràpidament captada per la vegetació que queda o pel rebrot de les fulles.

De fet, la clau de tot és a les fulles, que són les principals consumidores de l’aigua. "Després d’una actuació, és probable que l’any següent hi hagi menys fulles i que els cabals, sempre que hi hagi aigua disponible, augmentin lleugerament", admet Jordi Vayreda, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). "Però les fulles es recuperen molt ràpid i al cap de quatre anys, sense tenir tants arbres, és possible que, sumant arbustos i arbres, tinguis les mateixes fulles que havies extret", avisa.

El perill de l’erosió

Per tant, segons Vayreda, la tala d’arbres o arbustos provoca una reducció momentània de l’àrea coberta per fulles però no té efectes destacats a llarg termini. "El consum d’aigua es pot reduir, però el bosc sempre tendeix a recuperar la cobertura verda perduda". "L’augment de cabal és variable i passatger", coincideix Eduard Pla, professor d’ecologia de la UAB.

Notícies relacionades

El primer dia de vaga de Ferrocarrils es desenvolupa "sense incidents remarcables"

‘Rosalía, déjalo’

Es pot assenyalar que alguns estudis plantegen increments d’aigua del 25% a través d’aquesta mesura. Tant Vayreda com Pla no desacrediten aquests treballs, però sí que insisteixen en la idea que aquest augment dura poc en el temps i obligaria a actuacions constants i importants, que a més s’haurien de fer als boscos més humits, els més madurs i els que tenen més biodiversitat. "¿Val la pena intervenir cada tres anys en un bosc d’aquest tipus? ¿Quins costos té per a la biodiversitat i la protecció del sòl?", es pregunta Vayreda.

Reduir arbres implica tocar un sistema que també presta altres serveis a part de l’aigua blava. "Els arbres protegeixen el sòl davant l’erosió, esmorteeixen avingudes i esllavissades en episodis de pluja intensa, sostenen biodiversitat i contribueixen a emmagatzemar carboni. "Una intervenció mal dissenyada o massa intensa pot alterar el microclima del bosc i, en determinats terrenys, afavorir la degradació del sòl", alerta Mireia Banqué, investigadora dedicada a l’estudi dels boscos i la seva gestió.