Espanya impulsa un pla per combatre la soledat no desitjada

El Consell de Ministres va aprovar ahir la primera Estratègia estatal davant la soledat no desitjada, un problema que afecta el 20% de la població, amb especial incidència en els joves i les persones grans. La iniciativa preveu la creació de xarxes comunitàries de suport, reconvertint, per exemple, recursos tradicionals com les residències o els centres de dia per a sèniors en dispositius oberts als veïns, sense necessitat de ser un usuari o resident.

A la pràctica, aquests centres podran organitzar activitats d’oci i cultura, obrir menjadors comunitaris o donar serveis de menjar preparat, a fi d’ajudar a reduir la soledat no desitjada. L’estratègia impulsa els habitatges col·laboratius sèniors o intergeneracionals, on els veïns s’ajuden mútuament; fomenta l’accessibilitat universal a l’habitatge per impedir l’aïllament de persones sense ascensor, i afavoreix el transport públic en zones rurals, perquè persones amb mobilitat reduïda puguin acudir a activitats. També preveu que els metges d’atenció primària puguin prescriure la participació en activitats.A la pràctica, pot traduir-se que aquests centres podran organitzar activitats d’oci i cultura per a tots els interessats a assistir, així com obrir menjadors comunitaris o donar serveis de menjar preparat, a fi d’ajudar a reduir la soledat no desitjada. Així mateix, l’estratègia impulsa les vivendes col·laboratives sèniors o intergeneracionals, on els veïns cooperen i s’ajuden mútuament; fomenta l’accessibilitat universal a la vivenda –per impedir, per exemple, l’aïllament de persones sense ascensor– i afavoreix el transport públic a les zones rurals, perquè persones amb mobilitat reduïda puguin acudir a activitats. També preveu que els metges d’Atenció Primària puguin prescriure la participació en activitats.

El Regne Unit va ser, el 2018, el primer país a crear un marc específic i nomenar una ministra destinada a combatre la soledat no desitjada, una decisió que després ha emulat el Japó i ara Espanya, dos dels països més longeus del món. En el cas espanyol, el Govern no crea un nou ministeri, però en l’estratègia hi han participat 11 departaments ministerials, totes les comunitats, les entitats locals i oenagés amb experiència en l’àmbit de la soledat, tot i que no recull una dotació econòmica específica.El Regne Unit va ser, el 2018, el primer país a crear un marc específic i nomenar una ministra destinada a combatre la soledat no desitjada, una decisió que després ha emulat el Japó i ara Espanya, dos dels països més longeus del món. En el cas espanyol, el Govern no crea un nou ministeri però en l’estratègia han participat 11 departaments ministerials, totes les comunitats, les entitats locals i les oenagés amb experiència en l’àmbit de la soledat, tot i que no recull una dotació econòmica específica.

L’objectiu és establir un marc comú per prevenir i abordar la soledat no desitjada, una experiència subjectiva i dolorosa caracteritzada per la percepció que les relacions socials són insuficients o de baixa qualitat, sense implicar necessàriament l’aïllament. L’estratègia aborda el problema de manera transversal, en totes les etapes de la vida, proposant que les polítiques públiques abordin la dimensió relacional de les persones.L’objectiu és establir un marc comú per prevenir i abordar la soledat no desitjada, que és una experiència subjectiva i dolorosa que es caracteritza per la percepció que les relacions socials són insuficients o de baixa qualitat, sense implicar necessàriament l’aïllament. L’estratègia aborda el problema de manera transversal, en totes les etapes de la vida, proposant, per primera vegada, que les polítiques públiques abordin la dimensió relacional de les persones.

La iniciativa se sustenta en el fet que aquest sentiment no només és individual, sinó que és un problema social condicionat per factors socials, territorials i relacionals. Segons el baròmetre de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada, la vulnerabilitat econòmica és un dels factors de risc.La iniciativa se sustenta en el fet que aquest sentiment, persistent en molts casos, no només és individual, sinó que es tracta d’un problema social i està condicionat pels factors socials, territorials i relacionals. De fet, segons el Baròmetre de l’Observatori estatal de la Soledat no desitjada, la vulnerabilitat econòmica és un dels factors de risc.

Així, el 47,4% dels qui afirmen tenir dificultats per arribar a final de mes experimenten soledat no desitjada, enfront del 10,9% dels que no tenen problemes econòmics. Aquesta xifra evidencia que la falta de recursos limita la participació en activitats socials i redueix la mobilitat. L’Estratègia impulsa la construcció d’un teixit comunitari estable que serveixi de xarxa, fomentant la creació d’entorns de proximitat on participar, considerant factors com l’edat, el gènere o la discapacitat.Així, gairebé la meitat (en concret el 47,4%) dels qui afirmen que tenen dificultats per arribar a final de mes experimenten soledat no desitjada, davant el 10,9% dels que no tenen problemes econòmics. Aquesta xifra evidencia que la falta de recursos limita la participació en activitats socials i redueix la mobilitat. Davant d’això, l’Estratègia impulsa la construcció d’un teixit comunitari estable que serveixi de xarxa, fomentant la creació d’entorns de proximitat on participar, tenint en compte factors com l’edat, el gènere o la discapacitat.

Detecció primerenca

Notícies relacionades

El primer dia de vaga de Ferrocarrils es desenvolupa "sense incidents remarcables"

‘Rosalía, déjalo’

Així mateix, preveu el desenvolupament d’estructures estables de participació ciutadana i l’aprovació de criteris comuns per a la detecció primerenca des del sistema de salut, els centres educatius i els serveis socials. Inclou la posada en marxa d’un sistema estatal d’indicadors i seguiment de les diferents soledats, i la creació de campanyes i programes dirigits a desestigmatitzar la soledat i millorar la sensibilització social. També preveu el reforç del sistema de serveis socials i de les cures de llarga durada, com l’atenció domiciliària i la teleassistència, i la potenciació de dinamitzadors de barri que, en coordinació amb els serveis municipals, ajudin en la detecció i a evitar l’aïllament.Així mateix, preveu el desenvolupament d’estructures estables de participació ciutadana i l’aprovació de criteris comuns per a la detecció primerenca des del sistema de salut, els centres educatius i els serveis socials. Alhora, inclou la posada en marxa d’un sistema estatal d’indicadors i seguiment de les diferents soledats i la creació de campanyes i programes dirigits a desestigmatitzar la soledat i millorar la sensibilització social. També preveu el reforç del sistema de serveis socials i de les cures de llarga durada, com l’atenció domiciliària i la teleassistència i la potenciació de dinamitzadors o referents de barri, que en coordinació amb els serveis municipals, ajudin en la detecció i a evitar l’aïllament.

El Consell de Ministres va aprovar la creació de la Mesa Interinstitucional de Soledats, destinada a reforçar la coordinació entre l’Administració general de l’Estat i el tercer sector. nPerquè l’estratègia pugui executar-se, el Consell de Ministres ha aprovat també la creació d’una Mesa Interinstitucional de Soledades, destinada a reforçar la coordinació entre l’Administració General de l’Estat i el Tercer Sector.