Les universitats catalanes ja integren la IA en l’aprenentatge

Ara bé, els campus tenen també mecanismes per assegurar-se que l’aprenentatge de la mà de la IA continua sent robust. Codis de bones pràctiques, sancions en cas d’incompliment, mal ús i frau acadèmic, ús crític de la IA, foment de l’avaluació contínua i dels exàmens orals, i foment de l’escolta activa a classe són algunes de les vies perquè la tecnologia d’última generació convisqui sense problemes amb l’educació tradicional. "A la universitat formem els estudiants que exerciran laboralment en un món amb IA. No és que a la facultat aprenguin malgrat la IA, sinó que aprenen amb la IA", assegura Sergi Torner, vicerector de Planificació acadèmica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La UPF fa temps que treballa en la incorporació de la IA generativa des de dos vessants complementaris. D’una banda, aposta per una formació intensiva del professorat. De l’altra, deixa en mans dels degans de cada facultat la decisió sobre com implantar-la, en funció de les característiques específiques de cada grau. "No és el mateix un estudiant d’Informàtica, que crea sistemes d’IA, que un de Dret, que pot utilitzar aquesta tecnologia com un potent cercador de jurisprudència", puntualitza.

Canviar els exàmens

Professor de llengua espanyola, Torner reconeix que ell ha canviat la seva manera de fer exàmens. Ha deixat de proposar als seus alumnes, per exemple, realitzar una síntesi de tres articles amb punts de vista diferents. "És una cosa que avui no té sentit. No fa falta que l’aprenguin", assegura. Els seus nous exàmens consisteixen a fer una cosa que la IA no fa. "Per exemple, aplicar unes teories i resoldre un problema concret", destaca.

Un altre canvi que ha portat la IA és el foment de l’avaluació contínua, que consisteix que els alumnes no es juguin tota la nota en un sol examen, sinó que es fan treballs i proves orals. "En el cas de la UPF això no ha sigut un canvi perquè aquesta és la nostra manera d’avaluar des de sempre", assegura.

Després de dos anys formant els professors, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) permet els docents que siguin ells els que decideixin com incorporar la IA a les aules i a la resta d’activitats acadèmiques. Tot i que cada grau i cada assignatura té les seves especificitats, les premisses generals són la transparència i l’honestedat.

"La transparència significa que, a l’hora de realitzar un treball, els alumnes han d’explicar com han utilitzat la IA i per a què. No volem fer la sensació que és una cosa que s’utilitza d’amagat, més aviat al contrari, però amb criteri. És a dir, si la utilitzes, ho dius i defenses per què. Els estudiants poden manejar la IA com un potent cercador, un traductor o el que es vulgui. Però el resultat final del treball i la responsabilitat de l’escrit és de cada estudiant, no de la IA", explica Ramon Vilanova, vicerector d’Estudis i Qualitat de la UAB. L’honestedat acadèmica imposada a la UAB significa que, si algun alumne utilitza la IA quan no està permès fer-ho, hi ha repercussions greus i sancions en l’avaluació de l’assignatura.

Els exàmens, i, sobretot, l’avaluació contínua, són una altra de les vies que tenen els campus per garantir que l’aprenentatge sigui sòlid. Així ho explica el vicerector de Política de Digitalització de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Triado, assegura que, en temps d’IA, els exàmens orals han augmentat a totes les facultats.

Professor d’Economia, fa dos anys que Tirado aplica a l’aula un exercici amb excel·lents resultats: demana als alumnes que, periòdicament, escriguin en una llibreta (sense l’ajuda de cap xatbot) un resum de la classe amb aportacions pròpies. "Els serveix de molt per aprendre, perquè saben que no poden ser passius", comenta. "Sempre els dic als meus alumnes que utilitzin ChatGPT com un becari capaç de fer un impressionant treball burocràtic o de recopilació d’informació. Però els insisteixo que si tot ho fa el xatbot ells no valen res. La IA no et pot substituir", afegeix. Triado remarca que afavorir l’escolta activa a classe creant un clima d’aprenentatge en el qual predomini el diàleg, la comoditat i la confiança per poder opinar és un altre mecanisme fonamental per consolidar l’aprenentatge de les assignatures en temps de tecnologia d’última generació.

Futurs enginyers

Notícies relacionades

Primer cap de setmana sense pluja en mig any

La primera espanyola a la NASA

Si tots els campus han integrat la IA, amb més motiu encara ho ha fet la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), d’on sortiran enginyers que crearan noves eines d’IA en el futur. Com la resta de centres, la UPC insta el seu alumnat a utilitzar-la amb "sentit ètic i destresa" per ser "més ràpid i efectiu". Així ho explica Cecilio Angulo, delegat del rector per a la IA i membres de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligent (IDEAI) de la UPC, campus en els quals, en determinades assignatures, es permet la IA també en algunes –no totes– parts dels exàmens.

Les proves orals i les preguntes amb una resposta múltiple són altres excel·lents vies per comprovar que, en temps de xatbots, l’aprenentatge continua sent sòlid. "Ni frenem ni censurem. Educar prohibint és molt fàcil; el que és complicat és educar permetent, que és el nostre cas. Una part important de la societat ha demonitzat la IA, i això és un error. Els universitaris no ho han de saber tot, però han de saber buscar les fonts per trobar la informació. Aquesta manera de treballar forma part de les habilitats toves, que avui estan cotitzades a les empreses", admet el responsable de la UPC.