Les vocacions científiques continuen sense enlairar-se a Espanya: només el 19% dels matriculats a la universitat estudien un grau STEM

«Necessitem incrementar el talent STEM, però l’afecció cap a aquestes professions es perd al llarg del sistema educatiu», conclou un estudi de DigitalES (associació que reuneix les empreses de telecomunicacions, tecnologia i innovació digital) i Edelvives (grup editorial especialitzat en educació). Presentat aquest dimecres, l’informe s’ha realitzat després d’entrevistar més de 1.500 estudiants de primària, secundària, FP i universitat i 366 professors de tot Espanya.

El 2023, el percentatge de graduats universitaris a Espanya en disciplines STEM va ser del 24,7%, per sota de la mitjana de la UE del 26,9% i lluny de l’objectiu europeu del 32%. En el curs 2024-25, el percentatge espanyol de matriculats en carreres STEM no arriba al 20% (19,7%), i són Enginyeria i Informàtica els graus que acaparen més alumnat, per sobre de Matemàtiques, Física, Química o Geologia. L’estudi torna a confirmar la bretxa entre homes i dones: les dones representen el 56,5% de l’alumnat universitari total, però només un 30,7% dels graduats en STEM són dones. La bretxa més marcada es dona en el grau d’Informàtica, on només el 17% són dones.

L’escassa afecció no neix en l’últim esglaó dels estudis –l’educació superior– sinó que cal mirar més avall, a primària i ESO. Tot i que la percepció de les matemàtiques és positiva a primària, el 72% de l’alumnat de secundària reconeix dificultats per comprendre-les. S’hi suma una debilitat estructural en la formació docent: en els estudis universitaris d’Educació, només entre el 10% i el 12% dels crèdits es dediquen a matemàtiques i TIC (tecnologia de la informació i comunicació).

DigitalES i Edelvives proposen crear un programa «STEM sense gènere» des d’educació infantil i llançar una iniciativa nacional que combati la bretxa de gènere des d’edats primerenques (abans de quart de primària) mitjançant materials didàctics inclusius, mentories amb professionals STEM femenines, i campanyes que visibilitzin referents. També incloure suport psicopedagògic específic per combatre l’ansietat matemàtica que afecta «desproporcionadament» les nenes als 15 anys.

Indecisió i desconeixement

La principal raó per no triar estudis STEM ja no és la dificultat acadèmica, com es va detectar el 2019, sinó la indecisió i el desconeixement de sortides professionals. Segons l’enquesta de DigitalES i Edelvives, només el 46% dels alumnes de secundària, batxillerat i FP tenen clar el que volen estudiar i mantenen l’itinerari inicialment escollit. L’orientació, una vegada més, punxa. L’acció més valorada per l’alumnat són les visites a empreses, que, segons l’estudi, no figuren entre les iniciatives que habitualment es realitzen a les aules. «Cal reforçar la connexió directa entre educació i realitat professional», conclouen els tècnics que han elaborat l’informe.

Entre els estudiants de primària i secundària, les dades mostren un elevat coneixement a nivell usuari de la tecnologia. No obstant, aquests sabers «no tenen profunditat conceptual i no sempre es vinculen amb competències pràctiques ni amb el desenvolupament de vocacions STEM». A la universitat persisteix un èmfasi en l’aspecte tècnic davant la demanda d’habilitats transversals al mercat laboral. Les anomenades ‘soft skills’ (habilitats toves) són les aptituds més valorades ara mateix en els departaments de recursos humans amb independència de la professió. Es tracta, entre d’altres, de saber parlar, expressar idees, resoldre problemes, escoltar activament, raonar arguments i treballar en equip.

El 64% d’universitaris enquestats considera que els seus estudis no s’adapten al mercat laboral i el 70% creu que la formació és massa teòrica i no respon a les demandes reals de la professió.

Professionals en actiu

L’estudi posa en evidència una bretxa de competències entre les demandes del mercat de treball i la formació oferta pel sistema educatiu. Aquesta bretxa afecta no només els estudiants universitaris que s’incorporen al mercat laboral sinó també els professionals en actiu que necessiten reciclar-se.

Els treballadors necessiten processos continus de ‘reskilling’ i ‘upskilling’ (adquirir noves competències) per adaptar-se a un entorn en permanent canvi. Les empreses requereixen capital humà capaç d’adquirir noves competències, especialment aquelles vinculades a la transformació digital i als àmbits STEM. D’altra banda, els estudiants universitaris que s’incorporen a treballs a l’àrea STEM estan veient que els falten habilitats tècniques i competències transversals.

Notícies relacionades

Els Mossos investiguen si el traster incendiat de Manlleu era un punt de trobada de menors de la zona

Rodalies prepara una nova app d’horaris en temps real

L’estudi destaca que una de les estratègies més eficaces per aplicar l’enfocament basat en competències són les microcredencials, que s’han consolidat com una via àgil per atendre les demandes del mercat laboral des de l’educació superior. Es tracta d’una formació curta i flexible a partir dels sis o set crèdits, cosa que equival més o menys a una assignatura universitària. Una recent enquesta de la UOC revela que vuit de cada 10 empleats desconeix què són les microcredencials malgrat que estan potenciades per l’actual llei del sistema universitari i finançades amb 50 milions d’euros de fons europeus.

L’informe també demana que la col·laboració universitat empresa ha de passar d’iniciatives puntuals a models estructurals. «La participació empresarial en el disseny, la impartició i la certificació de la formació resulta clau per millorar l’ocupabilitat dels titulats STEM», conclou.