Les vocacions científiques no arrenquen a Espanya

La digitalització accelerada, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) i la transformació del mercat laboral ha convertit el talent científic i tecnològic en un factor crític de competitivitat i ocupabilitat. No obstant, les vocacions STEM –ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques– continuen sense arrencar a Espanya. El percentatge de graduats en aquest tipus de disciplines està per sota de la mitjana de la UE. El desinterès no neix a la universitat, sinó que ve de més avall.

"Necessitem incrementar el talent STEM, però l’afecció cap a aquestes professions es perden al llarg del sistema educatiu", conclou un estudi de DigitalES (associació que reuneix les empreses de telecomunicacions, tecnologia i innovació digital) i Edelvives (grup editorial especialitzat en educació). Presentat aquest dimecres, l’informe s’ha realitzat després d’entrevistar més de 1.500 estudiants de primària, secundària, FP i universitat, i 366 professors de tot Espanya.

El 2023, el percentatge de graduats universitaris a Espanya en disciplines STEM va ser del 24,7%, per sota de la mitjana de la UE (26,9%) i lluny de l’objectiu europeu del 32%. En el curs 2024-25, el percentatge espanyol de matriculats en carreres STEM no arriba al 20% (19,7%), sent Enginyeria i Informàtica els graus que acaparen més alumnat, per sobre de Matemàtiques, Física, Química o Geologia. L’estudi torna a confirmar la bretxa entre homes i dones: les dones representen el 56,5% de l’alumnat universitari total, però només un 30,7% dels graduats en STEM són dones. La bretxa més marcada es dona en el grau d’Informàtica, on només el 17% són dones.

DigitalES i Edelvives proposa crear un programa "STEM sense gènere" des d’educació infantil i llançar una iniciativa estatal que combati la bretxa de gènere des d’edats primerenques (abans de 4t de primària) mitjançant materials didàctics inclusius, mentories amb professionals STEM femenines, i campanyes que visibilitzin referents. També s’advoca per incloure recolzament psicopedagògic específic per combatre l’ansietat matemàtica, que afecta "desproporcionadament" les nenes als 15 anys.

Indecisió i desconeixement

La principal raó per no triar estudis STEM ja no és la dificultat acadèmica, com es va detectar el 2019, sinó la indecisió i el desconeixement de sortides professionals. Segons l’enquesta de DigitalES i Edelvives, només el 46% dels alumnes de secundària, batxillerat i FP tenen clar el que volen estudiar. El 64% d’universitaris enquestats considera que els seus estudis no s’adapten al mercat laboral i el 70% creu que la formació és massa teòrica i no respon a les demandes reals de la professió.

Notícies relacionades

La Generalitat ofereix 1.500 euros més a l’any als professors

El jutjat cita una quinzena d’imputats pel dipòsit de Seva

L’estudi també posa en evidència una bretxa de competències entre les demandes del mercat de treball i la formació oferta pel sistema educatiu. Aquest ‘gap’ afecta no només els estudiants universitaris que s’incorporen al mercat laboral, sinó també els professionals en actiu que necessiten reciclar-se.

L’informe també demana que la col·laboració universitat – empresa ha de passar d’iniciatives puntuals a models estructurals. "La participació empresarial en el disseny, impartició i certificació de la formació resulta clau per millorar l’ocupabilitat dels titulats STEM", conclou.