La Generalitat ofereix 1.500 euros més a l’any als professors

La històrica mobilització docent de l’11 de febrer, amb una vaga de participació massiva i una imponent manifestació al centre de Barcelona, va deixar molt clar que el malestar del professorat català és profund i respon a múltiples causes. Una d’elles –línia vermella per als sindicats– era l’increment de sou. Una setmana després, el Govern ha presentat una proposta de millora salarial de 1.480,36 euros anuals a primària i de 1.513,68 euros a secundària de forma progressiva fins al 2029. Aquest augment es faria mitjançant el complement específic [el que depèn de les autonomies] del 15%: un 3,75% anual fins a arribar al 15% en quatre anys. A la pràctica, el 2029, un docent català cobrarà 110 euros bruts més al mes per aquest concepte. En cas d’aprovar-se, la pujada salarial afectaria 97.000 docents i suposaria un cost de 300 milions per a la conselleria.En cas d’aprovar-se, la pujada salarial afectaria 97.000 docents i suposaria un cost per a la conselleria –segons han destacat els seus responsables– de 300 milions.

Aquesta proposta de millora salarial, que la conselleria presentarà a la Mesa de negociació amb els sindicats programada per a aquest dijous, suposaria –assenyalen des de la conselleria– una modificació "singular i excepcional" del complement específic que, afegeixen des del Departament, anirà acompanyada de "noves funcions" per als docents. Unes noves funcions que la conselleria no ha detallat, però aniran vinculades "a l’escola inclusiva i a l’orientació". "No es pot incrementar un complement sense justificar-ho afegint noves funcions", argumenten des de la conselleria.

La conselleria posa èmfasi també que aquest complement "fa 25 anys que no es toca" i recorda que als 300 milions que suposaria aquest increment cal sumar els gairebé 450 milions de la pujada de l’11,5% del sou aprovada per l’Estat, però que assumeixen les autonomies. Segons la proposta del Departament, i sumant la pujada de sou pactada amb l’Estat i la catalana, el salari dels mestres de primària passaria de 2.531,97 euros bruts al mes d’aquest 2026 2.729,94 el 2029, mentre que el dels professors de secundària ascendiria de 2.874,82 a 3.096,08 euros.

Perquè aquests números deixin de ser una proposta i es converteixin en realitat, farien falta dues coses: que el Govern aprovés els pressupostos i que els sindicats validessin la proposta. La Ustec, col·lectiu majoritari, assegura en un comunicat que el document del departament "presenta problemes estructurals i és completament insuficient". De moment, els sindicats del sector no estan per la feina. "La proposta és clarament insuficient i no dona resposta a les nostres demandes", assenyalen en un comunicat unitari.

"Punt d’inflexió"

Notícies relacionades

El jutjat cita una quinzena d’imputats pel dipòsit de Seva

Les vocacions científiques no arrenquen a Espanya

Segons el relat del Departament, la seva proposta respon a la voluntat de millorar el sistema educatiu, per la qual cosa, a més de la pujada laboral docent, planteja altres propostes que, asseguren, podrien suposar un punt d’inflexió. Entre les mesures destaca la "consolidació" de l’escola inclusiva [una de les denúncies més repetides pels docents és la impossibilitat d’aplicar el decret de l’escola inclusiva amb els recursos actuals]. En aquesta línia, la conselleria planteja "continuar creixent a SIEI i SIEI+ [recursos educatius per a la inclusió] a l’escola ordinària" i, per al curs 27-28, "estructurar" 300 figures socioeducatives de treballadors d’integració social i educadores socials, que passarien a formar part de la plantilla del departament, una de les grans demandes dels centres d’alta i màxima complexitat.

.Quant a les ràtios, una altra de les grans demandes de sindicats i famílies, el Departament planteja "una reducció progressiva amb l’objectiu d’arribar a un nombre màxim de 20 alumnes per grup a primària i 27 a secundària en el curs 2028-2029 a 1r d’ESO". "Posteriorment, s’anirà reduint de forma successiva fins a arribar a la xifra de 25 alumnes per aula", assenyala el document, que cita també un pla de desburocratització..