Les baixes es dupliquen per la salut mental i les llistes d’espera

La mateixa Conselleria de Salut reconeix que les llargues llistes d’espera per accedir a les proves diagnòstiques estan dilatant les baixes laborals, especialment d’aquelles persones amb problemes de salut mental o osteomusculars. Patologies ja amb durades mitjanes de retorn a la feina elevades, en comparació amb la resta. El temps mitjà d’una baixa laboral per a un trastorn mental són 81 dies i per a les lumbàlgies, tendinitis, esquinços, hèrnies discals, artrosi o la síndrome del túnel carpià, 52 dies.

De 1.770 euros a 1.426

És en aquest context en el qual la conselleria que dirigeix Olga Pané s’ha proposat incentivar econòmicament amb un 5% més de pressupost els centres d’atenció primària (CAPs) que aconsegueixin escurçar la durada, sobretot, d’aquestes dues tipologies de baixes. D’alguna manera, busca premiar amb més recursos uns centres d’atenció que durant els últims anys han patit una desinversió progressiva. Segons les dades que cita el sindicat UGT del mateix Departament de Salut, Catalunya destina avui 1.426 euros per habitant, quan el 2010 destinava 1.770 euros.

Menys diners si es compara en clau interna i també si es compara amb altres territoris, en tant que Catalunya és la segona comunitat autònoma que menys proporció del seu PIB dedica a mantenir el seu sistema sanitari. Una falta de recursos que dilata les llistes d’espera i contribueix a cronificar certes malalties i explica, per exemple, que Catalunya sigui, al seu torn, la segona comunitat autònoma amb més nombre de baixes laborals per treballador. Així ho reflecteix un informe sobre això presentat per Pimec fa menys d’un mes i elaborat amb dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Per la seva banda, el Govern –que de moment no ha anunciat mesures específiques contra les llistes d’espera tot i que el pla Cairos de reforma del sistema té entre les seves prioritats una millora de l’accessibilitat– defensa que aquesta mesura busca "agilitzar les proves diagnòstiques" i "diagnosticar més ràpid". "Hi ha baixes llargues per malalties que no estem identificant. En el cas de dolors musculoesquelètics, que cursen amb dolor, de vegades es tracten amb Enantyum. I en la salut mental, proves com un escàner o una ressonància cerebral per saber per exemple si tens esquizofrènia són molt lentes", assenyalen fonts de la conselleria a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

La nova setmana de protestes dels metges arrenca amb seguiment desigual

Torna l’alta velocitat entre Andalusia i Madrid després d’un mes de talls

Un exemple: el temps de mitjana d’espera per a una ressonància magnètica a Catalunya són 66 dies, segons xifres del desembre del Servei Català de la Salut (CatSalut). Per a una tomografia computarizada (TC), 54. Per la seva banda, per a una visita al traumatòleg hi ha una mitjana d’espera a Catalunya de 188 dies (sis mesos). El CatSalut no ofereix informació de quanta és l’espera per al servei de psiquiatria.

La mesura de Salut –que de moment és una proposta que encara ha de ser validada i acordada i els circuits d’actuació del qual encara estan per definir– ha aixecat una onada de crítiques tant de sindicats com d’associacions de la sanitat pública i partits polítics, al considerar que "atempta contra la confiança social de les persones en els seus professionals referents d’atenció primària". ERC, Comuns i CUP ja han demanat la compareixença de Pané al Parlament. Consideren que el que acabarà provocant són "altes forçades", una cosa que el departament nega. No és la primera polèmica que suscita una iniciativa de la consellera. Quan va penjar cartells en els CAPs cridant els ciutadans a "fer un ús responsable" de les baixes va provocar l’enuig de part de l’oposició, sindicats i organitzacions socials. En l’altre costat de la balança, les patronals han aplaudit aquestes mesures.