Un món d’alertes

Els fenòmens meteorològics extrems que cada vegada són més comuns a tots els racons del món com a conseqüència de l’escalfament global han obligat els governs a implementar uns sistemes d’alerta per als seus ciutadans amb l’objectiu d’avisar-los de possibles riscos i minimitzar l’impacte de pluges torrencials o, com el cas d’aquest dijous a Barcelona, vents huracanats.

Mal temps, accidents químics o terrorisme.

La tempesta Nils assola aquests dies també gran part del territori francès. Si bé la població ja havia sigut alertada a través de missatges SMS, a més d’informació als mitjans de comunicació, les autoritats no han pogut evitar diversos ferits i una persona morta.

França està acostumada als temporals. París acostuma a ser víctima d’intenses pluges durant l’hivern. La Normandia i la Bretanya solen viure tempestes acompanyades de ràfegues de vent. Davant aquestes situacions, el Govern prevé la població en una roda de premsa i, hores abans, els ciutadans afectats reben un missatge als telèfons, l’FR-Alert, amb consignes. L’FR-Alert es va posar en marxa a escala nacional el juny del 2022, i es llança en circumstàncies de condicions meteorològiques adverses, accidents químics o industrials o amenaces greus, com un atac terrorista. Són els prefectes dels departaments, el ministre de l’Interior o el president els encarregats de llançar aquesta alerta. LETICIA FUENTES

Crítiques per la mala comunicació.

A Itàlia, l’alerta meteorològica (allerta meteo) funciona a través del sistema oficial de la Protecció Civil, que coordina previsions, avisos i emergències juntament amb les regions i els municipis. Les alertes, que es comuniquen a la població a través de la ràdio, la televisió, els webs oficials i, en les situacions extremes, mitjançant el sistema IT-Alert per SMS, es classifiquen per colors: verd, groc, taronja i vermell. Poden incloure, entre d’altres, alertes per esllavissaments de terra, inundacions, calor extrema, activitat volcànica, terratrèmols, allaus i pluges o nevades intenses.

Hi ha hagut diatribes sobre aquests sistemes per múltiples raons, com retards i falta de claredat al comunicar l’emergència a la població. Això va ser el que va passar amb el terratrèmol de L’Aquila el 2009, que va acabar amb un judici contra els responsables (després absolts) per una suposada fallada en la comunicació del perill que implicava. IRENE SAVIO

Simulacre anual a escala nacional.

Alemanya es va aplicar a optimitzar els protocols d’actuació davant situacions meteorològiques extremes arran de la devastadora crescuda registrada a la vall de l’Ahr del 2021. Van morir 130 persones en aquesta regió renana, més 50 més en zones veïnes. L’autoritat local no va atendre amb la celeritat deguda l’alarma llançada pel Servei Alemany de Meteorologia (DWD). El Ministeri de l’Interior va establir nous protocols de seguretat entre el DWD, el servei tècnic de protecció civil (THW) i les autoritats. Es va instituir el Dia de l’Alarma, un simulacre a escala nacional destinat a assegurar-se que un 96% de la població rep les alertes a través del seu mòbil, sirenes, ràdio i televisió. L’emissor d’aquestes alertes és el DWD.

Els nivells d’alerta s’identifiquen per colors (groc, taronja, vermell i morat). En un hivern com l’actual, les alarmes poden ser diàries, a través del DWD i els mitjans. Les alertes en forma d’un estrident xiulet del mòbil es difonen en situacions de risc alt o extrem. GEMMA CASADEVALL

Sols en cas de risc per a la vida.

L’agència meteorològica del Regne Unit (Met Office) és l’encarregada de gestionar les alertes per fenòmens meteorològics. Aquestes alertes estan dividides en tres colors (groc, ambre i vermell), en funció de la gravetat del fenomen i el seu potencial impacte. Solen emetre’s fins a set dies abans.

Els mètodes més habituals per informar són a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, el web i l’aplicació mòbil del Met Office. En els casos més extrems, les autoritats utilitzen un sistema d’alertes al mòbil (Emergency Alerts) que avisa de fenòmens meteorològics greus i altres amenaces. Des del seu llançament el març del 2023, l’Emergency Alerts s’ha utilitzat en almenys cinc ocasions per inclemències meteorològiques. Una d’aquestes va ser per la tempesta Eowyn, el gener del 2025, que va arribar a 4,5 milions de dispositius, la xifra més alta fins ara. L’ús més recent de l’Emergency Alerts va ser el gener passat a causa del pas de la tempesta Goretti. Les autoritats insisteixen que aquest sistema només s’ha d’utilitzar quan hi ha un risc immediat per a la vida de les persones. LUCAS FONT

Una emissora de ràdio amb avisos les 24 hores.

Els Estats Units estan subjectes a fenòmens meteorològics extrems de tota classe, per l’enorme diversitat meteorològica del país: des d’huracans i tornados fins a inundacions i grans nevades, passant per onades de calor i condicions desèrtiques de calor extrema. El Servei Meteorològic Nacional és el responsable d’enviar avisos a la població i ho fa per diverses vies alhora: mòbil, ràdio, televisió i, en algunes zones, sirenes. Quan el risc és alt, s’envien missatges de text que apareixen en pantalla per als que són en una àrea concreta.

L’engranatge el gestiona l’Agència Federal per a la Gestió d’Emergències (FEMA). Així mateix, hi ha també una emissora de ràdio que emet informació i avisos durant les 24 hores. En zones rurals, es considera una xarxa de seguretat quan la connectivitat és limitada. IRENE BENEDICTO

Sistema en constant revisió.

Notícies relacionades

Un exsoldat marroquí inicia una vaga de fam al no aconseguir asil

"No vull l’etiqueta de víctima"

La Xina disfruta d’un sistema d’alertes complex i en constant revisió contra fenòmens meteorològics extrems. Desastres naturals com ara inundacions, tempestes, terratrèmols i incendis comparteixen el procediment amb epidèmies, crisis de seguretat alimentària i accidents industrials o en mitjans de transport. El pla distingeix les alertes prèvies, en les quals opera un sistema de colors (vermell, taronja, groc i blau). Una vegada el desastre ja s’ha produït, queda activat el protocol de resposta, que dictarà qui hi ha a càrrec: el Govern central, els provincials, els municipals o els comtats.

La Xina compta també amb un dels sistemes d’alerta més perfeccionats del món contra els sismes. El Govern va posar fil a l’agulla el 2009 com a resposta al terratrèmol que un any abans va deixar gairebé 90.000 morts a Sichuan i el sistema va quedar instaurat arreu del país el 2018. Compta amb 33 centres i gairebé 20.000 estacions que permeten detectar les primeres vibracions i enviar alertes. ADRIÁN FONCILLAS