Els objectius energètics per al 2030, Tema del Diumenge

Fa un any i mig, el Govern va aprovar l’actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que establia les bases de la política energètica d’Espanya de cara a arribar a la neutralitat climàtica a llarg termini. L’edició impresa d’EL PERIÓDICO d’aquest diumenge se centrarà a comprovar si els objectius traçats tenen possibilitats de complir-se el 2030, cosa que, en vista de les xifres que hi ha fins ara, no sembla possible. Així, mentre en el terreny de la demanda d’electricitat es preveia un creixement del 34% respecte al 2019, cosa que deixaria la xifra en uns 350.000 GWh, el 2026 només s’han assolit els 255.000 GWh. En el cas de l’energia eòlica, es preveien 62 GW, però ara es registren uns 32 GW. El sector assenyala que és complicat doblar aquesta xifra en quatre anys.

Mares gazianes i oficis

Entendre més obre aquesta setmana amb un reportatge sobre la difícil situació de les mares a Gaza. Aquest mes s’han publicat dos informes sobre aquesta qüestió, un d’israelià i un altre nord-americà, que remarquen que hi ha mares desnodrides, nadons molt prims i embarassades que són forçades a compartir llits d’hospital.

Notícies relacionades

Cues al consolat del Marroc a Girona per la regularització extraordinària

Eixos comercials a mig gas

El suplement dominical d’EL PERIÓDICO aborda com la guerra ha col·lapsat el sistema sanitari a l’enclavament palestí. Activistes en defensa de la justícia reproductiva denuncien que Israel vol assegurar-se d’impedir la reproducció del poble gazià amb el desmantellament dels bancs de semen i els assassinats de llevadores.

D’altra banda, el suplement Actius abordarà l’impacte que comporta la intel·ligència artificial (IA) en el mercat laboral: mentre un de cada quatre empleats considera que aquesta eina amenaça el seu lloc de treball, lampistes, paletes, cuiners i altres oficis tradicionals apunten que són els que resistiran més bé la irrupció d’aquesta tecnologia.