Augmenta el nombre d’alumnes amb plans individualitzats d’aprenentatge

Aquesta creixent diversitat a les aules –gairebé un 35% de l’alumnat presenta necessitats educatives especials– augmenta la complexitat de la tasca del docent. "Pot passar que aquest alumne sigui capaç de treballar de forma autònoma i n’hi hagi prou amb adoptar mesures universals, com adaptar el text d’una lectura, canviar la mida de la lletra, o asseure’l davant; però n’hi ha d’altres que tenen PI curriculars, no metodològics. Aquests casos porten més feina perquè, primer, has d’adaptar el contingut i buscar materials, i al final sents que l’únic que fas és donar-li a aquest alumne unes fotocòpies perquè vagi fent. Realment el temps que pots dedicar a aquest alumne ¿què és? ¿10 minuts de 60? No pots atendre’l més perquè estàs sol en una aula de 20 o de 25. Veus que no estàs fent prou, però no arribes a més", lamenta aquesta mateixa docent.

El sentiment d’aquesta professora d’anglès va ser precisament un dels més presents dimecres passat en la massiva vaga de professors, en la qual incomptables pancartes deien lemes com La inclusió sense recursos no és inclusió.

L’aprovació el 2017 del decret de l’escola inclusiva va suposar un punt d’inflexió. Tot l’alumnat català havia de poder ser matriculat a l’escola ordinària, i es deixava els centres d’educació especial exclusivament per a casos molt puntuals. Un decret molt celebrat però que no es va acompanyar dels recursos necessaris, cosa que ha derivat en l’actual malestar.

En aquest context s’emmarca l’increment de PI en els últims anys, que ha anat en paral·lel a l’increment dels alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE). Gairebé un 35% de l’alumnat entre infantil i 3r i 4t de l’ESO, és a dir, entre els 3 i els 16 anys, és NEE. Etiqueta que agrupa tant l’alumnat amb algun trastorn o discapacitat com l’alumnat amb necessitats socioeconòmiques o el nouvingut d’un altre país que no parla ni català ni castellà, en aquest últim cas, alumnat que també necessita un PI fins que aprengui la llengua vehicular de l’escola. Així poden conviure en una aula alumnes amb dislèxia, amb TEA, amb TDAH, nouvinguts que no entenen la llengua, amb trastorns greus de conducta o amb un retard greu d’aprenentatge.

"No és que hagin augmentat els PI, ha crescut és la sensibilitat cap aquests alumnes que abans estaven bastant abandonats, per donar a cada nen la resposta que necessita", assenyala una mestra d’educació especial. "Els PI ajuden a posar pautes i eines per facilitar que tots els nens puguin superar totes les barreres de l’aprenentatge i ser el màxim de competents possible dins de les seves capacitats", afegeix la docent, que apunta també que un altre motiu de l’augment és que hi ha més detecció precoç.

A Barcelona, el Consorci d’Educació fa tres cursos que fa cribratges sistemàtics a 3r de primària i aquest any han començat també a I5. En molts casos, un PI salva un nen. L’exemple més clar és la dislèxia. Mesures (recollides en un PI) com que els exàmens siguin orals i no escrits o que, si són escrits, l’ortografia no afecti les seves qualificacions poden fer que un alumne passi de pràcticament suspendre a treure excel·lent.

Hi ha consens en diverses coses: el PI ha de ser un document útil. Si és només un document perquè l’Administració doni per fet que aquest nen està atès no té cap sentit. "Ha de servir per donar suport real a l’alumne, les mesures que inclou han de poder portar-se a terme i ha d’estar a disposició i ser conegut pel conjunt de professionals que passa per l’aula i està en contacte amb el nen", resumeix la mestra d’educació especial. També hi ha consens en la importància del paper de la família; que la família sigui coneixedora del contingut d’aquest PI i se’n senti també partícip.

Ajuda a l’aula

Notícies relacionades

Un exsoldat marroquí inicia una vaga de fam al no aconseguir asil

"No vull l’etiqueta de víctima"

El repte que afronten les escoles és atendre tots aquests nens i nenes amb uns recursos limitats. "Si no tens ajuda, és impossible atendre’ls bé a tots, per molt que tinguis un PI en el qual es detalli l’atenció que necessiten. ¿Com els la dones? Sense els recursos necessaris el PI es queda en un paper", lamenta una altra professora de secundària, que afegeix també que els docents no estan preparats per atendre certes situacions que es poden donar a l’aula, com un atac de pànic o un episodi de descontrol conductual.

"Com a tutora has de ser psicòloga, observadora (hi ha alumnes que arriben a la secundària sense diagnosticar, però detectes que no segueixen i cal comunicar-ho) i docent, per intentar que tothom entengui els continguts, alhora que has de contenir la classe, donar reforç positiu perquè l’alumnat amb alguna dificultat se senti acollit... Tot això dificulta molt poder avançar matèria", comparteix una altra docent de secundària.