Merz i Macron exhibeixen a Múnic la "nova fortalesa" europea davant Trump

Un any després que Vance deixés astorats els atlantistes amb les seves arengues antieuropees, Merz, com a amfitrió de la MSC, va advocar per "reparar" els llaços entre els EUA i Europa. Va marcar distàncies envers el que representen els Estats Units: "El moviment MAGA no és el nostre moviment. [...] No creiem en aranzels ni en proteccionisme, sinó en lliure comerç. I respectem els acords climàtics i l’Organització Mundial de la Salut", va afirmar. Es va desvincular dels que pretenen "prescindir" dels Estats Units com a grans socis: "Això és menysprear el potencial de les nostres relacions amb els EUA, encara aquestes relacions hagin de canviar".

Aposta pel rearmament

Merz es va alinear entre els que no minimitzen les esquerdes en la relació amb els EUA després de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca. Va insistir en la seva aposta pel rearmament i el seu propòsit de dotar Alemanya de l’"Exèrcit més poderós d’Europa". Va confirmar que ha abordat "converses sobre la dissuasió nuclear europea" amb Macron, el líder de l’únic país de la UE amb armes atòmiques. "L’estratègia de dissuasió nuclear francesa no és nova. Però ha arribat l’hora de refundar-la", va afegir, la qual cosa s’ha d’encaixar en el concepte de rearmament europeu.

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, la docilitat del qual cap al president dels EUA causa crispació entre alguns europeus, va optar des de Múnic per incidir en els avenços en el rearmament que reclama Washington dels seus aliats. "S’ha produït ja un canvi de mentalitat. Europa ha fet un pas endavant i assumeix la seva responsabilitat davant l’OTAN i davant la seva pròpia defensa", va assegurar Rutte, davant una MSC erigida en test oficiós sobre l’estat de les relacions transatlàntiques.

"Hem de rearmar-nos. Tant i tan ràpid com ens sigui possible", va ser el missatge de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, a la seva arribada a la capital bavaresa. Unes hores després, la líder danesa es va reunir amb el secretari d’Estat, Marco Rubio, qui aquest any encapçala la delegació nord-americana. Va ser una reunió d’uns 15 minuts, compartida a més amb el president autonòmic de Grenlàndia, Jens-Frederik Nielsen.

El canvi de mentalitat a què al·ludeix Rutte es mesura ja en xifres, va recordar la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen. Dels 8.000 milions d’euros en defensa de l’últim pressupost comunitari per a set anys es va passar ara a mobilitzar 800.000 milions per a la defensa europea. L’objectiu és "tancar bretxes persistents", segons Von der Leyen, que va destacar a més els 100.000 milions d’euros atorgats al programa SAFE de compra conjunta dels estats membre per a projectes de defensa.

Que aquests esforços apaivaguin de forma duradora a Trump o facin avançar d’una vegada a Europa cap a una autonomia defensiva, ara propulsada pel to hostil de la Casa Blanca, és qüestió dominant en les tres jornades de discussions, debats i ççtrobadesççpartitsçç a porta tancada en Múnic. El fet que Frederiksen es reunís amb Rubio eleva el nivell de les negociacions entre Dinamarca i els Estats Units entorn de Grenlàndia. Fins ara, la representació danesa havia correspost al seu ministre d’Afers Exteriors, Lars Fokke Rasmussen, un polític tenaç i hàbil negociador.

El dilema

Notícies relacionades

La inversió, relegada a la cimera

La política migratòria du el Govern dels EUA a un nou tancament operatiu parcial

Sobre la MSC pesa el dilema entre reparar les destrosses assestades per Trump a les relacions transatlàntiques o considerar que es va entrar en un camí sense retorn. La intervenció de Trump en l’anterior gran fòrum global entre poderosos, a Davos, on va descartar una intervenció militar en Grenlàndia, contribueix la conciliadora representada per Merz, per a qui la relació transatlàntica és "irrenunciable". En termes semblants als del canceller es va pronunciar el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares: "Nosaltres creiem en una europea sobirana i independent, però això no exclou que volem una relació transatlàntica tan forta com sigui possible", va afirmar, en un apart amb mitjans espanyols, després d’intervenir en la MSC en un plafó centrat en Palestina i el futur de Gaza. Per a Albares, "és evident que s’ha produït una ruptura de l’ordre mundial", però també que l’aliança transatlàntica "ha donat dècades de pau i estabilitat" i que "una aliança forta transatlàntica no exclou una Europa sobirana i forta".

El president de la MSC, Wolfgang Ischinger, s’ha assegurat que en la present edició no faltin veus crítiques nord-americanes. El secretari d’Estat, Marco Rubio, en va mantenir ja aquest divendres una de bilateral amb Merz i intervindrà dissabte davant la MSC. D’ell s’espera un to menys virulent que el marcatge l’any anterior pel vicepresident JD Vance. La seva intervenció es va interpretar com el primer senyal d’advertència que res anava a ser com sempre en les relacions transatlàntiques. Es va produir unes setmanes després de la tornada a la Casa Blanca de Trump, que a partir d’allà no ha escatimat en llenguatge hostil o fins i tot humiliant cap als aliats europeus.Ischinger ha convidat al seu fòrum 50 senadors i congressistes nord-americans, incloent-hi demòcrates i veus crítiques dins dels republicans. S’espera el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, i la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, els dos exponents de l’oposició frontal cap al president. ninger ha convidat al seu fòrum a un grup de 50 senadors i congressistes nord-americans, inclosos demòcrates o veus crítiques dins dels republicans. Per part demòcrata, s’esperen al governador de Califòrnia, Gavin Newson, i a la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, els dos exponents de l’oposició frontal cap al president. I també acudirà l’exsecretària d’Estat i excandidata a la Casa Blanca Hillary Clinton.