Salut apunta a les famílies antivacunes pel xarampió

"Nosaltres revisem les taxes vacunals de tots els equips d’atenció primària per veure en quines zones són més baixes", explica a EL PERIÓDICO el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández. La conselleria no amaga la seva preocupació per aquestes persones que "haurien d’estar vacunades i no ho estan", és a dir, les "famílies antivacunes". "Aquí és on tenim la major part de casos en adolescents", assegura. "És veritat que hi ha zones vulnerables amb taxes vacunals que no són bones. Però també passa en d’altres CAP amb nivells socioeconòmics alts", assenyala Fernández.

"De moment –assegura Fernández–, el perfil que ens estem trobant és el de persones amb un nivell socioeconòmic alt que no es volen vacunar. Són gent formada i amb diners i amb relació amb les teràpies alternatives". L’Agència de Salut Pública de Catalunya envia regularment les taxes de vacunació dels nens de cinc anys (de totes les vacunes, no només del xarampió) a l’atenció primària i a partir d’aquí els centres de salut en fan "seguiment" i "captació activa". "Suggerim la vacunació mitjançant trucades, però també pot fer-se d’altres maneres, com interactuant amb les famílies", afegeix Fernández.

En paral·lel, des de l’any passat, Salut està fent una vacunació oportunista del xarampió entre els catalans nascuts el 1978, 1979 i 1980 perquè són els menys immunitzats. La vacunació oportunista consisteix a aprofitar que el pacient acudeix al metge de capçalera per qualsevol motiu per repassar la cartilla vacunal i proposar-li la punxada en cas que no estigui immunitzat. Salut recomana la vacunació a les persones nascudes a partir de 1978 que no hagin sigut vacunades i no tinguin constància d’haver tingut la malaltia.

Revisió de les taxes

Un dels objectius d’aquesta revisió de les taxes vacunals és identificar, entre altres grups poc immunitzats, les famílies antivacunes. A l’octubre, el Garraf va viure un brot de xarampió en nens no immunitzats per decisió dels pares. "Allà vam demanar a la població dels CAP afectats que anessin a vacunar-se", explica Fernández. La conselleria descarta fer la vacunació obligatòria.

Els antivacunes creixen, sí, però "moderadament", segons assenyala el secretari de Salut Pública, que recorda que la vacunació "no és obligatòria" a Espanya. El 95,86% dels nens catalans compten amb la primera dosi de la vacuna, denominada triple vírica perquè també protegeix contra la rubèola i la parotiditis i es compon de dues dosis: als 12 mesos i als tres anys. De fet, és en la segona dosi on se n’ha detectat el descens. A Catalunya la tenen el 93,94%, però s’estima que a la protecció poblacional òptima s’arriba amb un llindar del 95%. El descens és lleuger, sí, però progressiu, i el xarampió és una de les malalties infeccioses més contagioses.

Segons dades procedents de la conselleria, les regions sanitàries amb taxes més baixes de la segona dosi són Alt Pirineu i Aran (90,32%), Terres de l’Ebre (92,73%), Metropolitana Sud (93,25%), Camp de Tarragona (93,59%) i Girona (93,88%). Les que registren taxes més altes (en la segona dosi) són el Penedès (94,75%), Lleida (94,65%), Catalunya Central (94,53%), Metropolitana Nord (94,14%) i Barcelona Ciutat (94,02%).

A Catalunya, la franja d’edat menys vacunada és la compresa entre els 16 i els 45 anys. "I en part és perquè hi ha gent que havia d’estar vacunada i no ho està", adverteix el secretari de Salut Pública, que lamenta que, des de la pandèmia, "hi ha més antivacunes o escèptics que fa vuit anys". "També hi ha antivacunes selectius –prossegueix–: gent que accepta unes vacunes i d’altres no. Normalment, són famílies vinculades a moviments neorurals, a les medicines alternatives, i ara n’hi ha més. El brot del Garraf estava lligat a això".

Davant l’augment dels casos de xarampió, una altra de les mesures que ha pres Salut és practicar PCR davant la mínima sospita clínica. "Ens guiem molt per les sospites. El 2023, a Catalunya vam tenir 180 sospites. Al final se’n van confirmar 80 casos i se’n van descartar encara més: 100. Això vol dir que hem fet moltes proves. A Andalusia, per exemple, hi va haver 109 sospites i al final se’n van confirmar 94 casos. A Melilla, n’hi va haver 31 casos i se’n van descartar 38 més. Crec que les coses a Catalunya s’estan fent bé", defensa Fernández.

Com explica Fernando Moraga-Llop, portaveu i vocal sènior de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), una persona no vacunada que té contacte amb algú amb xarampió pot impedir el contagi vacunant-se entre els tres i cinc dies següents. "Si et vacunes en els tres primers dies posteriors, gairebé segur no agafaràs la malaltia. Si ho fas en els quatre o cinc dies posteriors, segurament s’atenua el xarampió i serà més lleu", assenyala aquest vacunòleg.

Notícies relacionades

Una sola persona en pot contagiar de xarampió 18 sense vacunar

Andalusia i Catalunya estan al capdavant de l’augment de casos

Això és el que, segons la seva opinió, s’ha de fer en els nens d’entre sis i 12 mesos. En els primers sis mesos de vida, el nen està protegit per la mare (si està vacunada o immunitzada perquè ja ha passat el xarampió). A partir dels 12 mesos es posa la primera vacuna. Però entre els 6 i els 12 mesos existeix aquesta desprotecció que, en cas de contacte, es podria pal·liar amb una punxada en els tres mesos posteriors.

Moraga-Llop creu que Espanya recuperarà l’estatus de país lliure de xarampió, "però cal veure el que passa aquest any i, sobretot, incidir en les campanyes de vacunació". "Els metges han de trucar als nens més petits de cinc anys que no estan vacunats i insistir en la captació activa", conclou.