Atles dels extrems climàtics a Catalunya: ¿quines són les zones més càlides, les més seques i les més plujoses dels últims 30 anys?

El treball, presentat aquest dijous, ha sigut elaborat pels meteoròlegs Mercè Barnolas Vilades, Toni Barrera-Escoda, Aleix Serra Uró i Marc Prohom Duran, del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), amb la contribució del climatòleg Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB), a partir de l’anàlisi de dades de més de 400 estacions meteorològiques de tot el territori. ¿El resultat? Segons han explicat amb entusiasme els seus autors durant la presentació d’aquest projecte, estem davant la «compilació més exhaustiva» de dades per entendre l’evolució de la temperatura, la pluja i els extrems climàtics a Catalunya.

¿Però quines són les zones on més plou i que, per tant, podrien estar més exposades a inundacions? ¿I a quins territoris l’aigua escasseja i augmenta l’estrès hídric del territori? ¿En l’era de la calor extrema quins són els punts que més pateixen per les altes temperatures? ¿Quines són les ciutats on pitjor es dorm per la vergonya? ¿I en quins punts s’està més fresc durant tot l’any? ¿I com la crisi climàtica ha influït en tot això?

Els registres demostren que la zona més plujosa de Catalunya és el massís del Port, una estació situada a més de 1.055 metres d’altitud al Baix Ebre, on es reporten almenys sis dies a l’any en què se supera el llindar dels 50 litres per metre quadrat i amb acumulats anuals per sobre dels 700 litres per metre quadrat. Al podi dels punts més plujosos de la geografia catalana també destaquen els cims de les muntanyes de Prades, el Montseny, la serralada Transversal i les serres entre la Garrotxa i l’Alt Empordà.

Els punts més secs de Catalunya es troben a la zona del Ponent i les Terres de l’Ebre, on s’observen el màxim de dies consecutius amb una precipitació inferior a 1 litre per metre quadrat. L’anàlisi indica que en aquests territoris s’estan registrant ratxes seques de més de 50 dies consecutius cada any en què amb prou feines cau una gota. Els registres indiquen que la precipitació anual en aquestes zones és fins a quatre vegades inferior a l’observada en les àrees plujoses d’alta muntanya.

Els llocs més calents de Catalunya es troben en el tram baix del Segre, la conca de Tremp i gran part de la vall de l’Ebre, on els termòmetres marquen temperatures per sobre dels 30 graus durant almenys 90 dies a l’any. El Segrià destaca com la comarca amb més índex de dies tòrrids a l’any, amb fins a 20 dies a l’any amb valors per sobre dels 35 graus. Les localitats que s’emporten el rècord absolut de calor són Alcarràs, que a finals de juny del 2019 va registrar una màxima de 43,8 graus, així com diversos municipis de l’Empordà com Figueres, que l’estiu del 2023 van arribar a registrar valors de fins a 45 graus.

Notícies relacionades

Consum limitarà els ultraprocessats en tots els centres públics, inclòs biblioteques, universitats o centres esportius

Registre policial al laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola, investigat per l’origen de la pesta porcina

El podi de la ciutat on pitjor es dorm per la calor se l’emporta, amb àmplia diferència, Barcelona. Els registres apunten que en aquest lloc, a causa de l’efecte d’illa de calor que creen les mateixes notificacions, cada any es registra una mitjana de 90 dies on els termòmetres no baixen dels 20 graus ni en el moment més fresc de la jornada i que, per tant, deriven en nits tropicals en què costa conciliar el son. El cas contrasta amb la situació registrada en l’àmbit pirinenc i prepirinenc i als principals cims de la serralada Prelitoral i Transversal, on amb prou feines hi ha nits tropicals, o en gran part de la depressió Central, on hi ha un màxim de cinc nits així a l’any.

Els valors més baixos registrats a Catalunya es produeixen als cims més alts del Pirineu amb valors inferiors als –22 °C. En termes generals es calcula que en gairebé tres quartes parts del territori es registren valors per sota dels 0 graus durant els moments més freds de l’any, sobretot al terç nord-occidental de Catalunya, el Pirineu oriental, la depressió Central, gran part de la Catalunya Central i l’interior de les Terres de l’Ebre. Per contra, en zones com Barcelona, la franja costanera de la Ràpita-Alcanar i el sud del Baix Llobregat els termòmetres no solen baixar dels sis graus.