Almenys 900 famílies esperen un habitatge d’emergència a Catalunya

La caiguda de l’escut social dimarts va deixar desemparades milers de famílies vulnerables que, fins ara, s’acollien a la moratòria dels desnonaments que des de la pandèmia havia evitat que es quedessin al carrer. Passa, a més, que una de les principals opcions per a les famílies en aquesta situació, els habitatges d’emergència, fa temps que funcionen amb comptagotes a les grans ciutats catalanes. Sense anar més lluny, hi ha més de 900 famílies als principals municipis de Catalunya que, malgrat tenir acreditada i acceptada la seva sol·licitud per accedir a un d’aquests pisos –que ofereixen contractes de lloguer de llarga durada a un preu que varia en funció dels ingressos dels sol·licitants–, continuen esperant a rebre les seves claus. És una xifra de mínims que representa la suma dels casos amb resolució favorable a Barcelona, Terrassa i Sabadell, que ofereixen les seves dades a les seves pròpies pàgines web.

Barcelona és el municipi amb una llista d’espera més llarga. A finals de gener, la taula d’emergència de la ciutat –l’òrgan col·legiat que avalua les sol·licituds– registrava 738 casos en els quals, malgrat tenir acreditada la necessitat d’accedir a un d’aquests recursos residencials, encara esperaven. En alguns casos els sol·licitants han hagut d’esperar tres anys des que van ser desnonats fins a obtenir-ne un. Els 738 casos no són el pitjor registre de la capital catalana en aquest aspecte. A l’octubre, la llista d’espera era de 751 famílies. El 2025, el Consorci de l’Habitatge de Barcelona –ens participat per l’Ajuntament i la Generalitat– va adjudicar 132 d’aquests pisos que se sumen als 11 entregats al gener.

El problema a Barcelona s’agreuja pel col·lapse d’un altre recurs residencial: els allotjaments temporals d’urgència (ATU). Són pensions o hostals que, en principi, havien d’albergar les famílies un temps fins que o bé s’aprovava la sol·licitud per a un habitatge d’emergència o accedien a una solució residencial privada.

L’Ajuntament remet ara als damnificats a prestacions perquè accedeixin a un allotjament per vies ordinàries. Fonts municipals asseguren que, a més d’aquesta ajuda, l’Ajuntament "treballa de manera preventiva per reduir el nombre de persones que puguin estar en situació d’emergència i risc d’exclusió social". Indiquen que el Consorci de l’Habitatge va atorgar 15.289 ajudes al lloguer el 2024 i que l’Ajuntament de Barcelona va adquirir 87 habitatges i diverses finques que es traduiran en uns 300 pisos més de vivenda pública.

Per la seva banda, a Sabadell, són unes 60 les famílies que esperen a poder entrar en un pis d’emergència, segons les últimes dades de gener de l’empresa municipal Vimusa. En total, això sí, hi ha 265 expedients en tràmit a l’espera d’una avaluació de la taula d’emergència.

El regidor d’Habitatge del municipi, Eloi Cortés, assegura que consideren que la seva taula d’emergència "té un bon funcionament" i recorda que la conformen més de 500 vivendes, cosa que suposa un 20% del parc residencial públic municipal. La cocapital vallesana acaba d’aprovar un canvi al reglament del funcionament de la taula, que, en paraules de Cortés, "clarifica els criteris d’accés" a aquestes vivendes i situa en prop de tres mesos el termini màxim per resoldre noves sol·licituds.

A Terrassa, a finals de gener, hi havia pendents d’entrega 94 vivendes a través de la taula d’emergència, que l’any passat va tramitar 296 casos, 100 més que el 2024. L’Ajuntament de la ciutat aclareix que els pisos per si mateixos no són un recurs d’emergència, sinó que són famílies que esperen "una vivenda de lloguer –de llarg termini– que s’adjudica a través de la taula". "Per reduir aquesta llista fa falta anar incrementant el parc públic de vivenda", afirmen des del consistori, que ha entregat 465 pisos des del 2013.

A l’Hospitalet i Badalona

A l’Hospitalet de Llobregat, les dades de les taules d’emergència no estan en obert. Fonts municipals aclareixen que tenen 141 sol·licituds per obtenir una vivenda d’emergència, i que 13 famílies van poder accedir a un d’aquests recursos el 2025.

Contactat per EL PERIÓDICO, l’Ajuntament de Badalona va declinar oferir dades sobre les seves vivendes d’emergència. Aquest diari va revelar a mitjans del 2023 que la llista d’espera per accedir a un d’aquests pisos va arribar a ser de sis anys. Segons el portaveu de la plataforma Badalona Acull, Carles Sagués, la situació no ha millorat. "Hi ha gent a qui li han adjudicat un pis quan ja havia hagut de sortir de Badalona i hi ha famílies amb menors que han d’esperar "anys" per obtenir el recurs.

Notícies relacionades

Els sindicats anul·len la vaga ferroviària després d’arribar a un acord amb Transports

El 30% dels adolescents que aposten ‘online’ en són addictes

També hi ha la Taula d’Emergència de Catalunya, de l’Agència de l’Habitatge. En la seva última memòria, consta que el 2024 va adjudicar 1.051 vivendes. Són gairebé 100 entregades més que el 2023 i 300 més que el 2020.

Per norma general, els que s’acullen a aquests recursos han de presentar ingressos mensuals per sota del doble de l’indicador de renda de suficiència (IRSC) de Catalunya. Encara que varia segons les zones, a les principals ciutats aquesta xifra és de 2.138,27 euros.