Ossos i llops tindran plans pel "conflicte social" que impliquen
El Govern també dedica un programa específic per a les aus estepàries, com ara la ganga eurasiàtica i la xurra pel risc extrem de desaparició per la pèrdua d’hàbitat.
Malgrat el tomb cap als plans multiespècie –la nova estratègia del Govern per ordenar la conservació per hàbitats i no per cada una de les 725 espècies amenaçades–, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica mantindrà algunes excepcions rellevants: hi haurà plans específics per a dos animals concrets i per a un grup reduït d’aus.
Es tracta del llop, l’os bru i les aus estepàries, un trio que la Generalitat justifica per dos motius diferents. En el cas dels dos grans carnívors, Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, esmenta la necessitat d’abordar "conflictes socials i econòmics". Quant a les aus lligades al secà, l’argument és el "risc extrem de desaparició per la pèrdua d’hàbitat".
Novetat en la llista
El cas del llop és el més immediat. El 2025, els Agents Rurals van confirmar per primera vegada en més d’un segle l’existència d’una bandada amb cadells a Catalunya, una fita que va canviar l’escenari. El llop va deixar de ser només un visitant esporàdic a casa nostra per esdevenir una espècie amb reproducció natural al territori. Aquest fet obliga l’Administració a reaccionar amb un marc legal de planificació.
Fa temps que entitats conservacionistes com ASCEL ho reclamen i consideren que, amb la reproducció confirmada, ja no hi ha marge per ajornar un pla de recuperació. El document que prepara el Govern no es limitarà tan sols a fixar mesures de protecció o seguiment, sinó que, sobretot, se centrarà a ordenar la convivència amb la ramaderia, a través d’eines per prevenir atacs, millorar la vigilància, agilitzar compensacions i estendre les pràctiques d’ús compatibles amb la presència del depredador.
En el cas de l’os bru, la lògica és semblant, tot i que el plantígrad no causa tants danys a la ramaderia extensiva i ja fa dues dècades que està assentat al Pirineu. Així i tot, la Generalitat admet que es tracta d’una espècie especialment sensible pel component social que l’envolta. Per aquesta raó es mantindrà un pla propi que combini mesures de conservació amb un paquet de gestió de la coexistència i treball sobre el terreny per minimitzar les tensions.
Últims secans
El tercer bloc excepcional són les aus estepàries, vinculades al mosaic agrari de secà. Aquí l’argument no és el conflicte, sinó la urgència ecològica. Espècies emblemàtiques com la ganga eurasiàtica i la xurra es troben al límit a Catalunya. Les seves poblacions han quedat reduïdes a pocs enclavaments, cada vegada més fragmentats, amb grans superfícies transformades o intensificades i amb espais oberts que, tot i gaudir d’alguna figura de protecció, no tenen una gestió equiparable a la d’un parc natural.
El pla específic pretén actuar sobre la pèrdua i degradació de l’hàbitat, les infraestructures, les pertorbacions i un model agrari que redueix la disponibilitat d’àrees tranquil·les i favorables per a la seva reproducció. Es preveu que es portaran a terme accions concretes als espais protegits com Mas de Melons, la Timoneda d’Alfés i les poques hectàrees estepàries que continuen vives a Catalunya.
"Aquests tres plans no contradiuen l’aposta del Govern per protegir la biodiversitat restaurant ecosistemes sencers, però es tracta de casos particulars amb unes característiques úniques i que no poden esperar fins als plans multiespècies per hàbitats", afirma Vilahur.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
