Tinta vermella, tinta negra i les seves substàncies
El 2022 la Unió Europea va començar a regular els pigments que es fan servir en l’elaboració dels tatuatges perquè deixessin de contenir compostos potencialment cancerígens: així i tot, encara n’hi ha alguns de tòxics.
Fins al 2022 no hi havia cap regulació que controlés la composició de les tintes dels tatuatges. "Es consideraven un tractament estètic i per això no tenien els mateixos requisits que, per exemple, una vacuna. I contenien metalls i determinats compostos potencialment cancerígens", assenyala l’immunòleg Santiago González.
A partir del 2022, explica, la Unió Europea (UE) va regular la composició de les tintes per protegir davant els compostos perillosos. Així i tot, hi ha tintes que continuen sent tòxiques.
Cada tinta, segons recorda González, està formada per un compost diferent. "No és el mateix la tinta vermella que la negra. La vermella és la més problemàtica per a la pell: és la que causa més inflamació en els nòduls limfàtics. Hem d’investigar més, però", assenyala aquest investigador.
Com explica la dermatòloga de l’Hospital Clínic Irene Fuertes, a desgrat que la normativa europea en limita moltes, els tatuatges poden contenir algunes substàncies que la ciència ja reconeix com a potencialment perilloses.
Per exemple, la tinta negra pot contenir hidrocarburs aromàtics policíclics, com és el cas del benzopirè, classificat com a carcinogen.
A més, les tintes de colors acostumen a incloure compostos azoics, que amb el temps es poden acabar descomponent i alliberar substàncies cancerígenes. També s’han detectat metalls pesants com el cadmi o el mercuri.
Impacte en vacunes
Per la seva banda, Mónica Martínez Gallo, immunòloga de l’Hospital Vall d’Hebron, assenyala que també importa la quantitat de tinta que hi ha a la pell. "La tinta produeix inflamació. I com més n’hi hagi, més inflamació hi haurà també", adverteix. Sí que s’ha observat que els tatuatges tenen un "impacte" en algunes vacunes. Per exemple, en la vacuna de la covid provoquen que tingui menys eficàcia, mentre que en la vacuna de la grip causen una sobrereacció. Segons la dermatòloga Irene Fuertes, "aquest efecte imprevisible és un senyal que la tinta no és pas neutral per al sistema immunitari".
La doctora Fuertes també recorda que les "reaccions al·lèrgiques", sobretot al pigment vermell, poden aparèixer mesos o fins i tot anys després del tatuatge.
Notícies relacionades"També s’han descrit inflamacions persistents i molèsties durant proves com la ressonància magnètica", precisa. És per aquests motius que els professionals sanitaris desaconsellen els tatuatges, especialment en casos com l’embaràs i la lactància i en persones immunodeprimides o amb malalties de la pell com la psoriasi o el vitiligen.
Tampoc són aconsellables en persones amb risc d’endocarditis, com pacients amb malalties cardíaques congènites, portadors de vàlvules artificials o dispositius cardíacs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’«efecte rebot», la gran preocupació dels metges en el tractament de l’obesitat
- En confiança Olga Tubau, advocada: "Prenc un antidepressiu des de dos anys, aquestes coses s'han d'explicar"
- El Barça s’alleuja i talla la mala ratxa amb un triomf a Vitòria (91-97)
- "Jesús, marit i ‘quarterback’"
- Gaspart nega davant la jutge que el Barça comprés àrbitres
