Un equip de científiques catalanes viatjarà a un campament marcià a l’Àrtic per estudiar l’avanç del desglaç

Segons explica les impulsores d’aquesta iniciativa, serà la primera vegada que l’estació àrtica de la Mars Society aculli una missió formada únicament per dones científiques. També serà la primera amb presència d’investigadores catalanes. En les dues primeres expedicions d’Hypatia, les astronautes d’aquest projecte havien viatjat fins al campament situat al desert de Utah. Però ara, en el seu tercer viatge, el canvi d’escenari les portarà fins a la remota regió deQikiqtaaluk, a Nunavut, a l’extrem nord del planeta, on el fred extrem i l’aïllament absolut les acostarà encara més a l’experiència d’una futura missió marciana.

Aixecat ja fa 25 anys en ple cor de l’Àrtic, aquest campament marcià ha funcionat des d’aleshores amb comptagotes i, fins ara, amb prou feines ha acceptat unes tres missions a l’any. Els seus creadors expliquen que aquest espai s’ha consolidat com un laboratori natural on assajar l’exploració humana d’altres mons. Sobretot perquè simula alguns dels complexos factors ambientals que podrien trobar-se els futurs exploradors espacials a Mart. Les condicions de fred extrem no concedeixen marge d’error i obliguen a planificar amb detall sense precedents des de la gestió de l’equipament, les sortides extravehiculars, l’autonomia de les bateries fins i tot el mateix rendiment humà. L’aïllament extrem, a més, obliga la tripulació a prendre decisions constants amb rigor, disciplina i una elevada capacitat d’adaptació.

Les protagonistes d’aquesta tercera expedició d’Hypatia seran l’enginyera aeronàutica Estel Blay Carreras, l’enginyera aeroespacial Laura González Llamazares, la nanotecnòloga Lucía Matamoros, la biòloga molecular Maria Lastra Cagigas, l’experta en ciències espacials Qi Gao, l’enginyera Anna Sabaté Garcia, la farmacèutica Roser Bastida Barau, l’enginyera Carlota Keimer, l’enginyera aeroespacial Andrea Jaime Albalat i la investigadora biomèdica Marta Milà.

Un any i mig de preparació

Notícies relacionades

La meitat dels catalans no arriben a final de mes: un de cada tres no podria costejar despeses imprevistes de 900 euros

El Govern prorroga la gratuïtat de Rodalies sense posar data al final

Des d’ara fins al moment d’enlairament de la missió, les científiques d’Hypatia tenen prop d’un any i mig de preparació física i psicològica abans de viatjar a l’illa Devon. La seva missió, patrocinada per entitats com la Fundació La Caixa, també se centrarà a estudiar l’estat del permafrost i la qualitat de l’aigua per detectar possibles contaminacions associades al desglaç, a més de monitoritzar l’exposició a la radiació solar. A partir d’observacions directes i dades de radar per satèl·lit, les científiques analitzaran el desglaç estacional i els moviments del terreny a escala mil·limètrica, informació crucial per dissenyar infraestructures segures en entorns extrems, ja sigui a la Terra o a Mart.

La salut humana també estarà al centre de l’experiment. La missió permetrà estudiar l’envelliment cel·lular, que s’accelera en condicions d’alta radiació, així com els efectes d’entorns extrems sobre els músculs i el sistema immunitari. Per a això, les tripulants seguiran una dieta pensada per reforçar la seva resiliència biològica, amb la mirada posada en aplicacions que vagin més enllà de l’exploració espacial i contribueixin a millorar la qualitat i l’esperança de vida al nostre propi planeta. En missions anteriors, per exemple, el treball de les astronautes d’Hypatia va permetre demostrar el potencial de la sang menstrual com a fertilitzant en entorns on els recursos escassegen i cada gest compta.