Hypatia III
Estel Blay, de Manresa, liderarà una missió 'marciana' a l’illa deshabitada més gran del món: «Les condicions són molt dures i més complexes»
La científica bagenca assumirà el comandament d’Hypatia III després d'haver sigut oficial de Salut i Seguretat en l'edició anterior
Aquesta vegada el destí no serà Utah, sinó una estació anàloga ubicada a l’Àrtic canadenc
La tripulació dHypatia III en la presentació de la missió a lÀrtic, a Barcelona: Carlota Keimer; Lucía Matamoros; Qi Gao (línia de dalt); Laura González Llamazares; Estel Blay Carreras; Roser Bastida Barau i Anna Sabaté Garcia (desquerra a dreta). /
Estel Blay Carreras (Manresa, 1988), enginyera aeronàutica i doctora en Ciències i Tecnologia Aeroespacial, tornarà a experimentar què significa viure a Mart sense necessitat de sortir de la Terra. La bagenca ja va formar part de la tripulació d’Hypatia II, desenvolupada en una estació anàloga situada al desert de Utah (EUA), on va exercir com a oficial de Salut i Seguretat. De cara a l’estiu del 2027, tornarà a embarcar-se en l’aventura, aquesta vegada com a comandant i en un nou escenari: l’illa Devon, a l’arxipèlag àrtic canadenc.
«Les condicions en aquesta base són molt més dures i d’una complexitat molt més elevada», ha explicat Blay a aquest diari. En les dues edicions anteriors, la simulació es va dur a terme a la Mars Desert Research Station, a Utah, però per a aquesta tercera missió ha sorgit l’oportunitat de traslladar-se a la Flashline Mars Arctic Research Station, també gestionada per l’organització estatunidenca The Mars Society. El canvi permetrà viure una experiència molt més extrema, ja que s’hi afegeixen «el fred de l’Àrtic, la neu, el gel i un aïllament sever».
De fet, l’illa Devon és l’illa deshabitada més gran del món, una característica que reforça el caràcter extrem de l’indret. Tot plegat permet, segons la bagenca, «crear un escenari molt més exigent i més similar al que podria ser una futura missió tripulada a Mart, i aconseguir una simulació encara més propera a la realitat».
Per a la pròxima missió s’ha renovat bona part de la tripulació, «amb perfils diferents i molt complementaris als que havíem tingut fins ara». Precisament per aquest motiu, es preveu desenvolupar línies de recerca que no s’havien abordat en edicions anteriors. Entre d’altres, es plantegen estudis sobre «l’envelliment cel·lular, l’ús de dades de satèl·lit per al monitoratge de la superfície terrestre —que en el futur podria ser la superfície marciana—, incloses les zones de desglaç; o les comunicacions en un entorn on no hi hauria cap mena de contacte terrestre ni via satèl·lit».
El projecte Hypatia Mars, liderat per dones, va néixer amb l’objectiu d’impulsar la recerca espacial i inspirar les futures generacions tot donant visibilitat al talent femení. Tal com destaquen des de l’organització, més enllà de les recerques concretes, les missions busquen reivindicar el paper actiu de les dones en les STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Arts i Matemàtiques) mitjançant una aproximació inclusiva, intergeneracional i multidisciplinària. De cara a la missió del 2027, es vol continuar fent recerca i divulgació, especialment adreçada a «nenes i noies, per despertar vocacions científiques».
Segona vegada, ara com a comandant
Aquesta serà la segona missió de Blay, que és cap del programa ESA Phi-Lab NET Spain a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). En la primera va ocupar el rol d’oficial de Salut i Seguretat, però en aquesta ocasió assumirà el comandament. «L’afronto amb moltes ganes; és un gran desafiament tant professional com personal», apunta l’enginyera. En aquest sentit, la manresana assegura que el canvi de rol «em fa molt feliç» i valora especialment que les seves companyes hagin considerat que té el perfil adequat per assumir les responsabilitats que comporta.
Com a comandant, Blay haurà de vetllar pel bon funcionament global de la missió, tant en els aspectes organitzatius com en els de seguretat, especialment tenint en compte la complexitat operativa molt més elevada d’aquesta edició. «A Utah, l’hospital més proper estava a quatre hores en cotxe; ara, el més proper el tindrem a quatre hores en avió, i això sempre que es pugui aterrar», explica.
L’aïllament, la necessitat de preveure tot el material indispensable per sobreviure durant l’estada i les dificultats d’evacuació suposen un repte afegit que recaurà, en bona part, sobre la bagenca. A més, el canvi de localització incrementa la dificultat dels objectius establerts: «Hi ha una complexitat addicional que va des del fred en les sortides extravehiculars fins a l’ús de bateries amb una durada molt més curta o l’austeritat de l’estació anàloga».
Més enllà de les tasques de comandament, Blay també voldria liderar una línia d’investigació pròpia, encara per definir, i mantenir la col·laboració multidisciplinària que ja es va impulsar a Hypatia II. Tot i això, tenint en compte que la missió a l’illa Devon està prevista per a l’estiu del 2027, actualment està centrada a iniciar el procés organitzatiu i aconseguir els recursos econòmics necessaris per fer-la possible. «Ja tenim patrocinadors confirmats, però anar molt més lluny i a un lloc molt més remot implica un cost significativament més elevat», conclou.
Notícies relacionadesLa regió central ha tingut representació en les tres missions d’Hypatia. La moianesa Anna Bach va ser reserva en la primera edició i, en la segona, va viatjar a Utah com a oficial executiva. En aquesta aventura també hi va participar Marina Martínez, de Martinet, com a oficial de l’Hivernacle.
Per la seva tasca en la recerca i la divulgació científica, avui l’Ajuntament de Manresa lliurarà el premi Rosa Argelaguet i Isanta a Blay i Bach.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Caos ferroviari a Catalunya Adif reobre parcialment el túnel de Rubí i reprèn la circulació de mercaderies
- Hypatia III Estel Blay, de Manresa, liderarà una missió 'marciana' a l’illa deshabitada més gran del món: «Les condicions són molt dures i més complexes»
- Gastronomia Joan Roca, un dels millors xefs del món, revela els tres millors restaurants de Catalunya
- Des d’aquest dijous Catalunya suma sis radars mòbils a l’AP-7 als quatre que hi ha i vigilarà la velocitat en els 344 quilòmetres de la via
- Als 92 anys Mor Antoni Serra Ramoneda, expresident de Caixa Catalunya i exrector de la UAB
