Els metges demanen un accés a Medicina "més just" per als alumnes catalans

El 40% de l’alumnat de les facultats públiques de Medicina a Catalunya provenia el curs 2024-2025 d’altres comunitats autònomes (xifra que a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili, i a la Universitat de Lleida, ascendia al 65% i fins al 70%). La dada preocupa al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), ja que, segons fa temps que alerten, una vegada acabada la formació, la majoria d’aquests estudiants torna a exercir a la seva comunitat d’origen. La situació és especialment problemàtica en un context d’allau de jubilacions dels metges del baby boom i amb falta de professionals en algunes especialitats.

Des del CCMC defensen que la formació hauria de ser una eina de planificació per evitar aquesta escassetat de professionals, però adverteixen que "de poc serveix si després els metges formats a Catalunya no es queden aquí a exercir", apunta Mireia Puig, vicepresidenta del Col·legi de Metges, entitat que vol "aconseguir l’arrelament dels professionals". "És important per a nosaltres no formar metges perquè se’n vagin; formar un metge és un esforç professional i econòmic", afegeix.

El 7 d’octubre passat el president Salvador Illa va anunciar que la Generalitat augmentarà en un 50% les places per cursar Medicina a Catalunya, per passar de les 1.333 places actuals a les 2.000 el 2031; però, a ulls del CCMC, perquè l’increment de places serveixi per assegurar més metges a Catalunya, ha d’anar acompanyat d’un canvi en el sistema d’admissió.

Sistema penalitzador

La mateixa consellera de Salut, Olga Pané, admetia a EL PERIÓDICO que l’actual sistema d’accés a Medicina "penalitza els estudiants catalans". No són poques les veus que denuncien que és injust el sistema de districte universitari únic, que s’aplica a tot Espanya, ja que tant el currículum a batxillerat com l’examen de selectivitat i els criteris de correcció són diferents a cada comunitat autònoma. Una cosa que passa en tots els graus, però que té especial incidència en els que tenen les notes de tall més altes, com és el cas de Medicina.

Segons xifres del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats recollides pel col·legi de metges, l’alumnat català presenta una proporció significativament inferior d’excel·lents en les seves notes d’accés als estudis de grau en comparació amb la majoria de les comunitats autònomes (alguns exemples del percentatge d’excel·lents l’any 2024 són: Múrcia, 20% d’excel·lents; Extremadura, 17%; Andalusia, 15,6%... fins al 7,1% de Catalunya).

Per intentar revertir el greuge que afecta, en aquest cas, els alumnes que han cursat el batxillerat a Catalunya i que volen estudiar Medicina, el CCMC planteja una opció alternativa que ha sigut elaborada pels doctors en Matemàtiques Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton.

Els experts han proposat un sistema que estigui basat en una classificació dels alumnes per percentils dins de cada comunitat abans de fer la comparació entre alumnes a escala estatal. Aquest sistema eliminaria el biaix generat per les diferències quant al nivell de dificultat dels exàmens i als criteris de correcció. Seria un sistema "transparent" que, consideren, "assegura la igualtat d’oportunitats".

Així, el sistema proposat deixaria d’ordenar els alumnes de tot Espanya per la nota bruta i ho faria segons percentils. Els alumnes s’ordenarien per nota en cada comunitat i es calcularia el percentil dividint la posició en la qual ha quedat l’alumne a la seva comunitat entre el nombre total d’alumnes de la llista i multiplicant el resultat per 100.

Per exemple, si la María, de la comunitat A, té una nota de 13,786 que la fa quedar en la posició 43 entre els 20.000 estudiants presentats a l’examen en aquesta comunitat, el seu percentil serà 0,215. Per la seva banda, si la Laura, de la comunitat B, amb una nota de 13,823, ha quedat en la posició 17 de la seva comunitat, on hi ha 5.000 estudiants presentats, el seu percentil serà 0,34. En aquest cas, malgrat que la Laura va obtenir una nota lleugerament superior a la que va obtenir la María, una vegada comparades cada una amb els estudiants de les seves respectives comunitats, la María quedaria situada per davant de la Laura en una classificació per percentils dels alumnes del conjunt d’Espanya.

Notícies relacionades

L’evolució humana, tema tabú

Més vigilància aèria de la Guàrdia Civil al Mediterrani

La consellera Pané assegurava aquest desembre en aquest diari que el model dels percentils "li agrada". "No destrueix el sistema de districte únic i, en canvi, incorpora un element de valoració".

Anna Casanovas, degana de la Facultat de Medicina de Lleida, la que compta amb un percentatge d’alumnat més alt d’altres comunitats, defensa la pluralitat i riquesa que significa per a la seva universitat comptar amb alumnat de tot Espanya, alguns que, remarca, són "els seus alumnes". Dit això –i descartant rotundament la possibilitat d’establir quotes màximes d’alumnat d’altres comunitats-, sí que veu amb bons ulls la proposta de percentils plantejada pel col·legi de metges. "Sembla una bona proposta, equitativa", valora. De manera similar s’expressa Albert Selva, degà de la Facultat de Matemàtiques de la UAB, que apunta també que sembla una proposta justa.