El «criticoma» o com l’exposició primerenca a les pantalles pot modificar el cervell permanentment

L’estudi suggereix que, durant aquestes etapes crítiques, el cervell infantil és especialment sensible als estímuls de l’entorn digital. En aquest context, un ús excessiu o inadequat de les pantalles podria afectar funcions com l’atenció, l’aprenentatge i el desenvolupament cognitiu, a l’interferir amb la plasticitat cerebral. Els investigadors assenyalen que aquest impacte varia en funció de factors com l’edat, el temps d’exposició, el tipus de contingut i el context d’ús.

Tot i que els autors no afirmen que les pantalles siguin intrínsecament negatives, sí que destaquen la necessitat d’investigar-ne millor els efectes i establir recomanacions més precises sobre l’ús en la infància, ja que els hàbits digitals en etapes primerenques poden tenir conseqüències a llarg termini.

Definit com el conjunt d’experiències sensorials, motrius, socials, culturals i ambientals que queden integrades en el cervell durant els períodes crítics de plasticitat neuronal, el «criticoma» té implicacions rellevants en àmbits com l’educació, la salut mental i el disseny de tecnologies, amb l’advertència que aquestes han de desenvolupar-se i fer-se servir de manera que afavoreixin un desenvolupament cerebral saludable durant els períodes sensibles del desenvolupament.

Per José Manuel Suárez Sandomingo, president de l’Associació Professional de Pedagogs i Pedagogues de Galícia, el concepte de «criticoma» no és realment nou, ja que altres investigadors, Ramón y Cajal o Skinner, ja es van referir a la plasticitat cerebral i a la forta influència de l’entorn en el desenvolupament humà. «Potser l’única cosa ‘nova’ és que aquests investigadors suïssos i nord-americans apliquen el terme al desenvolupament amb les pantalles. La plasticitat de la ment permet que cadascú es desenvolupi singularment a través de les seves pròpies experiències i del que li infereix el seu entorn, l’educació o la seva predisposició genètica cap a una manera de veure el món i de veure-s’hi», comenta.

Sobre les pantalles, coincideix a assenyalar que un ús excessiu en la infància pot interferir en el desenvolupament, especialment si el nen no té eines prèvies per interpretar el que veu, i pot afectar el seu comportament i la percepció de la realitat. «Un nen que està prematurament davant d’una pantalla, en la qual no entén el que passa perquè no ha tingut experiències prèvies, per exemple, dibuixos animats violents, pensarà que aquesta és la realitat a què està abocat i es comportarà violentament quan interactuï amb d’altres», posa com a exemple.

El pedagog defensa que la tecnologia aporta moltes oportunitats, sempre que s’utilitzi adequadament. Per això proposa un ús regulat i progressiu, amb supervisió adulta, similar a altres aprenentatges com la conducció de vehicles. «Un nen no podria utilitzar les tecnologies de la comunicació i informació lliurement fins als 16 anys, perquè tampoc se li dona un vehicle fins més endavant, per dos motius. El primer és que no té la capacitat totalment formada per preveure les conseqüències dels seus actes. Segon, a ningú se li dona un cotxe sense conèixer les normes de circulació», comenta.

Respecte a això, afegeix que l’ús responsable de pantalles s’ha d’ensenyar gradualment i coordinadament entre família, escola i societat, ja que estan observant problemes com assetjament, mal ús de continguts i dependència de la IA.

Segons el seu parer, la principal lliçó que es desprèn del concepte de «criticoma» és la necessitat d’exercir una supervisió conscient i responsable de l’entorn digital en el qual creixen nens i adolescents. Adverteix que els efectes de la tecnologia sobre el desenvolupament cerebral poden ser profunds, complexos i, en alguns casos, difícils de revertir si no es gestionen adequadament des d’edats primerenques.

«Qualsevol aspecte que quedi fora del control i l’orientació humana pot generar conseqüències difícils de preveure. Ens estem endinsant en un terreny encara poc conegut, els efectes del qual sobre la salut mental i el desenvolupament personal podrien resultar complexos, prolongats i fins i tot desestabilitzadors per als que els experimentin i per al seu entorn», assenyala.

Per la seva banda, la docent Alba Alonso afirma que el concepte de «criticoma», tot i que nou, uneix diferents idees ja existents. «La ciència necessitava una paraula per referir-se a aquests períodes crítics en què diferents finestres del nostre cervell es mantenen obertes i com el fet de rebre o no determinats coneixements, sensacions o vivències pot alterar el nostre cervell per sempre», exposa.

L’educadora afirma que les experiències primerenques exerceixen un paper decisiu en el desenvolupament infantil. Respecte a això, recorda que diversos estudis constaten que l’absència de vincles d’afecció segurs, d’interacció social, de joc lliure o de contacte amb la naturalesa pot tenir efectes duradors sobre el cervell a causa de processos com la poda sinàptica, mitjançant els quals s’enforteixen o eliminen connexions neuronals en funció de les experiències viscudes.

En aquest context, l’estudi suís amplia les anàlisis a l’impacte de l’ús de pantalles durant les etapes més sensibles del desenvolupament. «Un cervell acostumat a una exposició prolongada a les pantalles i a rebre contínues dosis de dopamina presenta una menor tolerància a la frustració, més dificultats per autoregular-se i més problemes d’atenció i concentració», afirma l’especialista.

Segons la docent, els efectes de l’ús excessiu de pantalles tenen un clar reflex a l’aula: menor capacitat d’atenció, dificultats per tolerar la frustració, problemes de concentració i alteracions del son. Per això, es destaca el paper fonamental de les famílies en la creació d’experiències enriquidores mitjançant la interacció directa, el joc, la convivència quotidiana i el contacte amb l’entorn.

Notícies relacionades

Detingut un jove a Caldes per estafar com a mínim 3.000 euros amb falses entrades per a un concert de Bad Bunny

Lleó XIV consola i beneeix els presos de Brians: «El passat no condemna el futur, Déu ens ofereix canviar»

Tot i que reconeix que no tots els continguts digitals tenen el mateix impacte i que la tecnologia pot aportar beneficis educatius quan s’utilitza amb un propòsit concret, matisa que no ha de substituir en cap cas les experiències sensorials i socials necessàries per al desenvolupament. «En el cas de la infància i l’adolescència, el temps d’aprenentatge hauria d’estar lluny de les pantalles i si és possible a l’aire lliure», recalca.

Davant les pantalles, Alonso remarca la importància del joc lliure, la lectura i la interacció social, així com la necessitat de més conciliació familiar i un ritme de vida menys accelerat perquè les famílies puguin dedicar més temps de qualitat als nens. Tot i que hi ha cada vegada més informació sobre els riscos de l’ús excessiu de pantalles, les exigències de la vida quotidiana dificulten sovint l’aplicació d’aquestes recomanacions.