Laura Mezquita, investigadora de l’Hospital Clínic de Barcelona: "El radó, segona causa del càncer de pulmó, pot ser a qualsevol vivenda"

Perquè és un gas radioactiu que es produeix per la desintegració de l’urani present a terra i en algunes roques, especialment el granit. El problema és que pot acumular-se en espais tancats, sense que el notem, perquè és incolor, inodor i invisible. Quan l’inhalem, emet radiació alfa, que impacta directament sobre les cèl·lules del pulmó i pot danyar-ne l’ADN. Aquest mal, si es manté durant anys, pot afavorir l’aparició de càncer de pulmó.

¿Existeixen diferències entre el càncer de pulmó causat pel tabac i pel gas radó?

S’estima que un 3%-14% dels casos estan relacionats amb el gas radó, per la qual cosa és una de les principals causes en persones que mai han fumat i la segona causa global, per darrere del tabac. Des del punt de vista molecular, comencem a detectar certs patrons de dany en l’ADN que podrien diferir parcialment, però, ara com ara, no podem parlar d’un càncer de radó clarament identificable. A més, quan una persona fuma i està exposada al radó, el risc no se suma, sinó que es multiplica.

¿Quines incògnites continuen obertes?

Sabem que produeix dany genòmic, però encara desconeixem bé com aquest dany influeix en la biologia del tumor, en la seva agressivitat o en la resposta als tractaments. El càncer de pulmó no és una sola malaltia, sinó moltes, que classifiquem segons les seves característiques genètiques i immunològiques. Aquestes característiques tenen un impacte en la nostra pràctica clínica, en la presa de decisions sobre tractaments i en la supervivència. Per això, entendre com influeixen factors ambientals com el radó és clau per avançar cap a una oncologia més personalitzada.

¿Què esteu buscant en la investigació amb pacients amb càncer de pulmó exposats al radó?

En el grup MECA (Medi Ambient i Càncer), a l’Hospital Clínic i l’Idibaps, gràcies al suport econòmic del programa CRIS de Talent Mèdic Translacional, investiguem com l’exposició al radó influeix en el desenvolupament del càncer, des del seu origen fins al seu comportament. Estudiem si els tumors associats al radó presenten característiques biològiques pròpies, tant en l’aspecte molecular com immunològic, i com aquestes es relacionen amb l’evolució de la malaltia i amb la resposta als tractaments. El nostre objectiu és entendre millor quin tipus de càncer estem tractant. Volem identificar biomarcadors que ens ajudin a predir quins pacients respondran millor a determinats tractaments i, a més llarg termini, obrir la porta al desenvolupament de noves dianes.

¿Què el va portar a investigar el radó?

Vaig arribar al radó a través d’una pacient, Pilar Martín Berrocal. Era jove, tenia poc més de 40 anys, mai havia fumat i va ser diagnosticada d’un càncer de pulmó avançat. Recordo molt bé una de les nostres consultes. Al final de la visita, em va dir una frase que en aquell moment em va descol·locar per complet: "Laura, el meu càncer és pel radó». El 2010 gairebé ningú parlava del radó. Jo sabia que existia, però no que pogués ser una causa tan rellevant de càncer. La Pili vivia en una zona amb alta concentració de radó. La seva història em va fer fer-me una pregunta senzilla, però incòmoda, ¿quants casos com el seu estan passant desapercebuts?, ¿quantes persones estan desenvolupant un càncer sense saber que a la seva pròpia casa hi ha un factor de risc? Vaig entendre que, com a oncòlegs, no podem mirar només el tumor quan apareix, sinó que hem d’intentar entendre per què apareix, quin paper juga l’entorn i quins factors podem identificar per prevenir altres casos.

¿On hi ha més gas radó a Espanya?

El radó és més freqüent en zones amb terres granítics o rics en urani, com algunes àrees de Galícia, Castella i Lleó, Extremadura, la serra de Madrid o certes zones de Catalunya, com el Maresme. En qualsevol cas, és important recordar que el radó pot trobar-se a qualsevol lloc. L’única manera de saber si hi estem exposats en una vivenda concreta és mesurar-lo, ja que és invisible, inodor i no produeix símptomes.

¿A totes les cases de granit l’acumulació de radó és més alta?

No necessàriament. El granit és un factor de risc, però l’acumulació de radó depèn també de l’estructura i antiguitat de la vivenda, la ventilació, les esquerdes a terra o el contacte amb el terreny. Per això, insistim tant en el mesurament, que es realitza amb detectors passius que es col·loquen a la vivenda durant almenys tres mesos. A Europa, el nivell de referència és de 300 becquerels per metre cúbic. Però és important aclarir que no existeix un nivell segur. Per això, l’objectiu sempre ha de ser reduir-lo al màxim possible, posant-se en mans de professionals que coneguin els mètodes de mitigació.

¿Les mesures posades en marxa per les autoritats són suficients?

La normativa i el codi d’edificació suposen un avenç molt important, però arriben tard per a moltes vivendes ja construïdes. A més, la regulació per si sola no és suficient: ha d’anar acompanyada d’informació, conscienciació i accés real al mesurament [per als particulars], perquè, si no es mesura, el radó continua sent un risc invisible. El 2024 es va aprovar el Pla Nacional contra el Radó, impulsat per Sanitat, que estableix un marc clar per actuar en prevenció, mesurament i protecció de la població. Ara el repte és passar del paper a la pràctica, especialment per als que viuen o treballen en zones amb més risc.

Notícies relacionades

Humor negre i un testicle menys

Catalunya incorpora el test molecular de sang per tractar el càncer de pulmó

¿Però hi ha ajudes o es facilita el mesurament a persones que viuen en cases construïdes abans que s’implantessin les mesures de prevenció?

Hi ha llocs on es donen ajudes per realitzar obres de mitigació del risc i es fan campanyes de mesurament, però per ara és una cosa incipient. Hi ha iniciatives locals, que depenen dels ajuntaments, però no hi ha una administració pública sòlida que ajudi i doni suport. El pes recau en el particular [que ha de contractar un professional que faci el mesurament], a excepció dels llocs de treball, on les empreses s’estan mobilitzant. Abordar el problema del radó en edificis antics requereix una combinació d’informació, suport tècnic i compromís institucional. I és fonamental facilitar l’accés al mesurament del radó i a solucions de reducció que siguin assequibles, amb suport de les administracions. Perquè, sense mesurament, el problema continua sent invisible i no es poden prendre decisions.