¿Per què el mal temps amplifica els maldecaps, el malestar i empitjora l’humor de la gent?

Els experts afirmen que aquest fenomen es coneix com a «meteorossensibilitat». «Moltes persones són meteorsensibles. És a dir, el seu organisme reacciona a canvis ambientals com la pressió atmosfèrica, la humitat o la temperatura», explica Mar Gómez, responsable de l’àrea de meteorologia d’eltiempo.es i autora de ‘Meteorosensibles: Com el temps influeix en la nostra salut física i mental’. Segons explica aquesta especialista, un dels factors que més influeix és la pressió atmosfèrica. «Quan s’aproxima una borrasca o un front, la pressió sol descendir relativament ràpida. Es creu que aquesta baixada de pressió provoca dilatació dels vasos sanguinis cerebrals, canvis en el flux sanguini i activació d’acabaments nerviosos sensibles al dolor», afirma aquesta especialista.

Aquest fenomen, afirma Gómez, pot afectar tothom però impacta amb més força en els qui pateixen de migranyes i cefalees. «Per a aquestes persones, aquests canvis de temps poden actuar com autèntics desencadenants», comenta. Estudis realitzats al Japó suggereixen que fins al 75% dels pacients amb migranya experimenten un empitjorament dels símptomes quan es produeixen descensos de pressió atmosfèrica. En aquesta mateixa línia, investigacions publicades en revistes com ‘Headache’ i ‘The Journal of Neurology’ també han observat que les migranyes són més freqüents just abans o durant l’arribada de borrasques i les baixades ràpides de pressió.

Canvi d’estímuls i de rutines

Segons explica la doctora Patricia Pozo, especialista en migranya de l’Hospital Vall d’Hebron, la influència del temps no es limita a actuar com un simple desencadenant extern, sinó que connecta directament amb la mateixa biologia de la migranya. «Es tracta d’una malaltia neurovascular, inflamatòria i altament sensorial, en la qual el sistema nerviós funciona en un estat d’hiperreactivitat constant», argumenta. «Les persones amb migranya presenten una hipersensibilitat multisensorial, de manera que estímuls quotidians com els canvis de llum o les baixades de temperatura es perceben abans i amb més intensitat que en la població general», assenyala la doctora, que ha portat a terme estudis sobre aquesta qüestió en els quals es demostra que algunes persones empitjoren fins i tot 48 hores abans de l’arribada d’una borrasca.

La doctora Patricia Pozo insisteix que el clima, per si sol, rares vegades explica l’aparició d’una crisi de migranya i que el seu paper s’ha d’entendre dins d’un context molt més ampli. En els dies de pluja o fred, per exemple, tendim a moure’ns menys, alterem la nostra rutina, dormim pitjor o modifiquem horaris i hàbits alimentaris, factors que sí que tenen un pes clar en l’aparició de cefalees. «En molts casos, el temps actua com un factor modulador dins d’un conjunt ampli d’estímuls ambientals i personals, l’anomenat exposoma, i no com una causa directa», resumeixPozo, que afirma que la meteorologia pot «amplificar o desestabilitzar el control de la malaltia, sobretot quan coincideix amb estrès, falta de descans, canvis hormonals o un control insuficient del tractament».

La ciència també explica per què el mal temps pot influir en l’estat d’ànim d’algunes persones. La falta de llum solar durant dies grisos o plujosos redueix la producció de serotonina, un neurotransmissor clau associat amb la regulació de l’ànim, i augmenta la producció de melatonina, l’hormona que regula el son, cosa que es pot traduir en sensació de tristesa, apatia o cansament. La disminució de la llum també pot alterar els ritmes circadiaris i això pot afectar el son i l’energia general, contribuint a estats d’ànim més baixos o irascibles. A més, condicions com la pluja constant o la nuvolositat prolongada tendeixen a limitar l’activitat social i física, generant aïllament o frustració que reforcen el sentiment de mal humor durant els dies de mal temps.

Impacte del canvi climàtic

Notícies relacionades

La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, estarà unes setmanes de baixa mèdica

Armando del Rei, l’únic supervivent de la tribu maleïda del salt base: «Sempre tinc ganes de saltar, és el que soc»

En els últims anys, a les revistes acadèmiques s’han publicat diversos estudis en els quals se suggereix que les migranyes i el malestar generat pel «mal temps» podrien estar augmentant per culpa del canvi climàtic. Una anàlisi liderada per investigadors de l’Hospital Mount Sinai de Nova York, en què s’han analitzat més de 30 anys de dades, apunta a un augment de les crisis de migranya en l’última dècada. «El canvi climàtic podria estar contribuint a brots de migranya més freqüents i greus a l’amplificar les condicions ambientals considerades com a desencadenants com els canvis de temperatura o de pressió», afirma Danielle Wilhour, professora adjunta de neurologia al Campus Mèdic Anschutz de la Universitat de Colorado, en una entrevista amb ‘National Geographic’.

En aquesta mateixa línia es pronuncia també Gómez, que explica que «a mesura que el planeta s’escalfa» també augmenten alguns dels factors que poden amplificar les migranyes com pot ser el cas de borrasques més intenses, descensos ràpids de la pressió atmosfèrica, episodis extrems de temperatura, vent i humitat així com transicions abruptes entre masses d’aire fred i càlid. «Una atmosfera més inestable i canviant afavoreix l’aparició de més desencadenants per a migranyes i cefalees en persones meteorsensibles. Amb el temps, l’avenç del canvi climàtic podria fer que aquest tipus d’esdeveniments es tornin més freqüents i problemàtics en un clima que tendeix als extrems», afirma aquesta especialista.