Espanya fitxa 20 científics top dels EUA que fugen de l’‘huracà Trump’

En els tres anys d’història d’aquest programa no s’havien rebut mai tantes sol·licituds de científics dels EUA. En la primera edició, el 2023, cap investigador nord-americà es va presentar a aquestes ajudes. En la segona, el 2024, la presència de perfils nord-americans es va limitar al 16%. Però amb el llançament de la tercera edició de l’ATRAU, presentada a mitjans del 2025, les sol·licituds de científics nord-americans es van disparar fins a un 76% respecte als anys anteriors. Sobretot perquè va coincidir amb un moment en què la Casa Blanca va desplegar un agressiu programa de retallades i censura en universitats i centres d’investigació d’arreu del país, va desmantellar tots els programes d’inclusió i va suprimir multitud de línies de treball sobre canvi climàtic. Segons va revelar una enquesta de la revista Nature, davant aquesta situació, fins al 75% dels científics nord-americans es va plantejar marxar del país.

Gran entusiasme

La crida llançada per Espanya per atraure els científics represaliats pel president Donald Trump ha aconseguit el seu objectiu. Segons consta en la resolució d’aquest programa d’ajudes, entre els seleccionats d’aquest any hi ha una dotzena de científics de nacionalitat nord-americana que volen traslladar-se a Espanya i gairebé una desena més d’investigadors espanyols que treballaven als EUA i que ara volen tornar a treballar al seu país natal.

En total, cada científic tindrà al voltant d’un milió d’euros per traslladar el seu projecte als centres d’investigació i universitats de tot Espanya (i un extra de 200.000 euros per als professionals procedents dels EUA). Aquests investigadors també s’incorporen a la xarxa espanyola amb la promesa que, una vegada acabada la beca, se’ls oferiran recursos per estabilitzar-se d’una manera definitiva.

La notícia va ser anunciada, amb gran entusiasme, per la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, que va remarcar que aquest programa permet incorporar a l’ecosistema científic espanyol excel·lents investigadors d’arreu del món que ja destaquen pel fet de ser líders en les seves respectives àrees de treball. En aquest sentit, en una clara al·lusió a Trump, Morant va assegurar que "els investigadors trien Espanya perquè és un país que defensa la democràcia" i perquè, a més, s’erigeix en "refugi de valors democràtics enfront de les retallades en ciència d’altres països".

La meitat dels científics punters que es traslladaran a Espanya en els pròxims mesos aniran a universitats, gairebé un 30% se sumaran als centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el 20% restant aniran cap a altres institucions dedicades a l’R+D+I.

Repartiment geogràfic

Notícies relacionades

Marc Solanes i Neus Aldeguer, premi Talent Jove de Periodisme

Collserola ja s’obre per a activitats en grups petits

En el repartiment geogràfic, els registres indiquen que la comunitat autònoma que més investigadors rebrà del programa és Catalunya, que acollirà al 35% dels seleccionats a través d’institucions com el Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre de Recerca a Agrigenòmica (CRAG), l’Institut de Recerca Josep Carreras i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. La Comunitat de Madrid ha aconseguit captar un 30% dels sol·licitants. En tants per cent, el 10,8% aniran cap a Múrcia, el 8,1% a Galícia i el País Basc, el 5,4% a la Comunitat Valenciana i el 2,7% a Andalusia. La feina dels investigadors se centrarà en "àrees estratègiques" com, per exemple, salut, alimentació, bioeconomia, recursos naturals, agricultura, clima i medi ambient, digitalització i telecomunicacions, materials avançats i noves tècniques de fabricació, cultura, creativitat i societat inclusiva, ciències i tecnologies de l’espai.

A Catalunya, per exemple, es portaran a terme projectes per "descobrir una nova generació de biomarcadors" que assenyalin l’arribada de malalties, estudis per entendre el funcionament dels glòbuls vermells en pacients que pateixen leucèmia, eines per erradicar patògens resistents als antibiòtics en entorns marins, investigacions sobre el funcionament de la memòria i plataformes per impulsar i accelerar la transició energètica.