Presumpta xarxa corrupta

La Guàrdia Civil investiga si la trama de l’abocador de Seva va estafar Adif

L’informe remès al jutjat de Vic apunta que els gestors de l’abocador van cobrar 80.000 euros de fons públics, emetent certificats per terres que no va rebre i que procedien de reformes a la línia R3 de Rodalies.

La Guàrdia Civil investiga si la trama de l’abocador de Seva va estafar Adif
4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La Guàrdia Civil sospita que la presumpta trama corrupta destapada en un abocador de Seva (Osona) va participar també en una suposada estafa per fer sostreure diners públics a Adif. La unitat del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) a Barcelona escruta si el gestor ferroviari –en el focus aquests dies per la crisi als trens de Catalunya– va caure en un frau amb el trasllat de terres i runa de la remodelació de quatre estacions al Vallès Oriental durant el desdoblament de via a la línia R3 de Rodalies. Els certificats donaven fe que els residus s’havien transportat a l’abocador del Fitó i es facturava aquesta gestió a l’empresa pública. No obstant, els investigadors creuen que Adif va pagar per uns treballs inexistents a la xarxa que el Jutjat d’Instrucció 1 de Vic investiga, tal com EL PERIÓDICO va avançar la setmana passada.

El destí del residu

La Guàrdia Civil afirma que gran part de les terres excavades i la runa ocasionada amb les reformes a Parets del Vallès, Granollers-Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Garriga no es dipositaven a Seva ni rebien el tractament que Adif va costejar. Un atestat del cos afirma que "es desconeix on va acabar el residu". Sí que anota que els rebutjos es podrien haver llançat en una pedrera o es podrien haver reutilitzat a la mateixa obra, però en cap cas a l’abocador que va donar fe d’haver-los assumit. Els dos destins esmentats no suposarien per a la companyia ferroviària cap desemborsament addicional.

Amb aquest possible engany, la societat que explota el Fitó, Restauracions Ambientals Catalanes (RAC), va cobrar presumptament per serveis que la Guàrdia Civil pensa que no es van prestar. Sembla que els va recaptar quan l’obra es va acabar, amb certificacions que el Seprona descriu com a manipulades per tasques fictícies. L’informe indica que "RAC cobra per introduir aquests residus suposadament 80.000 euros de l’erari públic". Remarca que la runa "no ha entrat a l’abocador". Exposa també que RAC "elabora el certificat de gestió dels residus fals" per alliberar la fiança que servia de garantia davant de danys i d’incompliments.

Adif va confiar la renovació de les quatre estacions el 2021 a una unió temporal d’empreses (UTE) de la qual formava part OHLA, abans coneguda com a OHL. Al seu torn, la constructora va contractar una empresa perquè administrés les escombraries generades.

El dictamen de la Guàrdia Civil esgrimeix que "OHLA i l’encarregada de la gestió dels residus, Gil Collado Excavaciones, simularan l’entrada dels residus a l’abocador". "Faciliten matrícules de camions a RAC perquè es confeccionin els albarans d’entrada repartits al llarg del dia", desgrana el document. El Seprona dibuixa així una suposada operativa per fingir que els rebutjos s’enviaven a Seva. OHLA va respondre a aquest mitjà que "no s’ha rebut cap notificació de la Guàrdia Civil" sobre les indagacions i "no s’ha detectat cap anomalia" en la remodelació de les quatre parades de tren de l’R3. Adif, també contactada per aquest mitjà, no ha valorat el cas per ara.

Després de sis anys d’indagacions, el Seprona assenyala el dipòsit de Fitó com l’epicentre d’una pretesa organització criminal, suposadament dedicada a obtenir rèdits acceptant tones d’escombraries no admissibles a la parcel·la, només apta per a runa inerta d’obra. El presumpte entramat per extreure alts beneficis amb la instal·lació sembla que va provocar abocaments a un torrent i contaminació. Al seu torn, els gestors van falsificar presumptament documents per evadir impostos i encobrir clients que tiraven rebutjos en terrenys no controlats.

Aquesta inventiva es va repetir presumptament en diferents obres. "Aquesta documentació inventada s’utilitza per estafar Adif i l’erari públic, mentre una part d’aquests residus s’estan utilitzant o dipositant en llocs no autoritzats", alerta l’informe.

Els agents van descobrir la possible il·legalitat per les converses telefòniques intervingudes al gerent i treballadors de l’abocador. L’atestat assegura que es feia figurar que balastos contaminats, residus i terres de la reforma de les estacions es desplaçaven al Fitó "amb fulls de seguiment que falsifiquen". Afegeix que el dipòsit ingressa "altres terres contaminades que simulen que les entren per valoritzar", procedents de la mateixa adjudicació per poder reaprofitar-les, però "sense fer-los cap tractament".

El Seprona afirma que es van confeccionar albarans enganyosos en cadena durant l’obra d’Adif. "Ahir van entrar 2.200 tones d’aquells viatges que entren, però no entren", va comunicar el gerent del Fitó a un tècnic el novembre del 2023. L’informe afegeix que, una setmana després, aquest tècnic va concretar a un maquinista que "hi ha 60.000 tones que no vindran" i que "ja estan fent albarans" al respecte.

Per les mateixes dates, un treballador va comentar al gerent que un responsable de la UTE "ha intentat colar-li el balast brut". El gerent va contestar que "va parlar amb ell de terres, albarans falsos i a 2,50" euros cada tona.

Notícies relacionades

Canvi de plans

A finals de novembre passat, Gil Collado Excavaciones va avisar d’un canvi de plans i que unes 30.000 tones de runa no sortirien de l’obra. La Guàrdia Civil sospita que l’abocador les va carregar com si els hi haguessin entregat, però abaixant la tarifa com "un detall". "Les terres que no han entrat, aquestes 30.000 tones, les facturaran a 2,20" euros, va dir el gerent a un operari.

Temes:

Estafes