Una teràpia experimental elimina tumors de pàncrees en ratolins
La investigació de l’equip de Mariano Barbacid, finançat per CRIS Contra el Càncer, obre noves vies per desenvolupar futurs assajos clínics davant una de les malalties amb pitjor pronòstic.
Esperança davant un dels càncers més agressius i amb menys supervivència: el de pàncrees. La Fundació Cris Contra el Cáncer va presentar ahir a Madrid els resultats d’un estudi liderat pel doctor Mariano Barbacid, un dels científics més reconeguts del món en oncologia molecular, que ha aconseguit obrir "una porta fins ara mai oberta": una triple combinació terapèutica capaç d’eliminar per complet els tumors de pàncrees en ratolins, sense efectes secundaris notables i amb una durabilitat mai observada fins ara.
L’estratègia es basa en la combinació de tres compostos dirigits contra mecanismes fonamentals perquè les cèl·lules tumorals creixin: un de selectiu contra l’oncogèn KRAS –motor principal del càncer de pàncrees– i dos més contra EGFR i STAT3, proteïnes clau implicades en els senyals que desemboquen en aquests tumors. La inhibició simultània d’aquestes tres dianes ha demostrat ser determinant per bloquejar els mecanismes de resistència tumoral. Atacar-les simultàniament –una aproximació inèdita fins ara– ha demostrat ser la clau.
A Espanya es diagnostiquen cada any més de 10.300 nous casos de càncer de pàncrees, una xifra que va a l’alça. Només un 8-10% dels pacients sobreviuen cinc anys després del diagnòstic.
L’estudi, publicat recentment en una revista científica internacional d’alt impacte –PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences)– demostra que els tumors van desaparèixer en diferents models de ratolí, inclosos models PDX (xenoempelts derivats de pacients). Després de més de 200 dies sense tractament, els animals continuaven sans i sense patir efectes adversos derivats d’aquesta teràpia.
"No hi havia ni rastre, el ratolí estava curat", va emfatitzar Barbacid, director del grup d’oncologia experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), responsable del Projecte Cris de Càncer de Pàncrees i president d’honor científic de l’entitat. "És un pas històric", va afegir.
"Per primera vegada hem aconseguit una resposta completa, duradora i amb baixa toxicitat davant el càncer de pàncrees en models experimentals. Aquests resultats indiquen que una estratègia racional de teràpies combinades pot canviar el rumb d’aquest tumor", va assenyalar Barbacid.
Invertir en investigació és imprescindible per canviar la història del càncer. Aquest estudi demostra que quan es recolza ciència excel·lent, els resultats arriben i obren noves oportunitats reals per als pacients", va emfatitzar la presidenta de Cris Contra el Cáncer, Lola Manterola. Va destacar el gran talent científic que tenim a Espanya, "que hem de cuidar, promoure i retenir". Per això, va dir, Espanya ha de posar en marxa polítiques públiques que ho facin possible, com estratègies concretes i consensuades davant el càncer i, per descomptat, regular la figura del metge investigador.
Col·laboració publicoprivada
A més, Manterola va reivindicar "el model de col·laboració publicoprivada, entesa com l’aportació de la societat civil al sistema públic perquè sigui sostenible, excel·lent i a l’abast de qualsevol persona al marge de la seva situació socioeconòmica".
Els següents passos després de la publicació d’aquests resultats s’hauran de centrar en la posada en marxa d’un assaig clínic, per a la qual cosa serà necessari reunir el finançament adequat –"aquesta part és complicada, perquè a Espanya sobretot s’inverteix en maó", va criticar Mariano Barbacid– i avançar en els processos regulatoris corresponents.
Respecte a la regulació de les investigacions, Manterola va fer una crida institucional perquè "el Govern continuï treballant amb les agències regulatòries a agilitzar al màxim l’aprovació dels medicaments, destacant els PRIME (Priority Medicines), tractaments innovadors seleccionats per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per accelerar que desenvolupin i s’aprovin.
Notícies relacionadesEn aquest estudi no s’han observat resistències i ara cal ampliar-lo a models de ratolí amb altres alteracions genètiques. A més, és essencial ampliar el nombre de mostres tumorals de pacients i estudiar les metàstasis derivades d’aquests tumors. En aquest sentit, Barbacid va fer una crida als cirurgians i als patòlegs perquè enviïn aquestes mostres. D’aquesta manera, es podran identificar amb precisió quins pacients podran beneficiar-se de l’actual estratègia terapèutica o de noves teràpies per a aquells tumors o metàstasis que no responguin.
La Fundació Cris Contra el Cáncer recolza des del 2020 el projecte liderat per Barbacid, amb un finançament acumulat que ja supera els dos milions d’euros.
