Un 14% més que el 2022

Més de 16.100 adolescents catalans van obtenir el títol de l’ESO amb assignatures suspeses

El nombre d’alumnes que promociona malgrat tenir matèries pendents ha passat dels 14.196 del curs 21-22 als 16.138 del 23-24, gairebé 2.000 més

L’abandonament educatiu primerenc marca el seu mínim històric: 12,8%

Catalunya no ha construït encara cap dels 21 edificis escolars aprovats i pressupostats el 2022

Pasillo vacío de una escuela catalana.

Pasillo vacío de una escuela catalana. / Marc Asensio Clupes

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +

Des de l’entrada en vigor de la nova llei d’educació, la LOMLOE, el curs 2021-2022, normativa que permet a l’equip docent consensuar que l’alumnat es graduï independentment de la quantitat de matèries suspeses, el nombre d’alumnes catalans de quart d’ESO que promociona malgrat tenir assignatures no superades ha experimentat un creixement constant, i ha passat de 14.196 a 16.138 alumnes en només tres anys (les últimes xifres recopilades són del curs 23-24), un 13,8% més. Una tendència a l’alça –gairebé 2.000 més en tres cursos– que no és uniforme en el conjunt de Catalunya i es mostra de manera molt més accentuada en les zones més poblades.

Barcelona és el lloc amb més volum de graduats amb matèries penjades i amb més creixement absolut, i ha passat de 8.164 a 9.193 alumnes; seguida per Girona, on també ha crescut de manera sostinguda, ha passat de 1.763 a 2.107 alumnes en el mateix període.

Lleida mostra un dels increments proporcionals més notables, ha passat de 585 a 829 alumnes, mentre que la Catalunya Central ha crescut de 708 a 886 alumnes. El mateix document mostra també una pujada gradual al Camp de Tarragona, ha arribat als 1.330 l’últim curs registrat.

Són dades ofertes pel Departament d’Educació i Formació Professional a EL PERIÓDICO, que corregeixen la seva pròpia resposta parlamentària per escrit a una pregunta formulada per Junts publicada al ‘Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya’, en què s’apunten xifres bastant més elevades «per error».

Preocupació docent

La qüestió preocupa el professorat, que moltes vegades sent que, sense buscar-ho, està enganyant l’alumnat i les famílies, donant-los un títol malgrat no haver adquirit els coneixements mínims. El professorat adverteix que el creixent nombre de singularitats en forma de plans individualitzats a l’aula fa molt difícil no graduar, malgrat que no aconsegueixin les competències esperables, «cosa que es converteix en una perillosa sensació d’estar preparat que és fictícia», apunta el professor Miquel Carceller.

La situació, reflexiona el professorat, té diverses derivades. D’una banda, el nombre cada vegada més elevat d’abandonaments a batxillerat perquè els alumnes no poden seguir el ritme. D’altra banda, tenir el títol tanca a l’alumnat la porta a formacions com els programes de formació i inserció (PFI), pensats per a persones sense graduar.

Notícies relacionades

«El problema és que les famílies no sempre ho entenen i és habitual que no vulguin ni sentir parlar de l’assumpte a tercer i, una vegada s’han graduat i quan veuen que no poden seguir el ritme ni en un batxillerat ni en un FP pregunten si hi ha marxa enrere», apunta Carceller, que planteja la possibilitat d’establir dos tipus de graduacions perquè amb el marc actual el títol no significa que l’estudiant tingui prou competències per afrontar al següent pas.

Aquestes dades es fan públiques el mateix dia que l’Enquesta de Població Activa, publicada pel Ministeri d’Educació i FP, i apunten que l’abandonament escolar primerenc (AET), el percentatge de població de 18 a 24 anys que té com a màxim l’ESO i no segueix cap tipus d’educació ni de formació, va registrar el 2025 la xifra més baixa des que hi ha registres: 12,8% (13,4% en el cas concret de Catalunya). El percentatge és 0,2 punts menor que el que s’ha comptabilitzat el 2024 i 7,2 punts millor que el del 2015, quan l’AET es va situar en el 20%. Malgrat la reducció al llarg dels anys, el 12,8% és encara un percentatge allunyat de la mitjana europea: 9,4%. La distància actual de la UE amb Espanya és de 3,4 punts, mentre que el 2015 era de nou.