El Govern crearà aquest any 500 places de jutges, 91 a Catalunya
Amb els nous nomenaments, la planta judicial catalana pujarà un 10,5% en un any, cosa que suposa més de l’augmentat en l’última dècada. L’ampliació és possible gràcies a la llei d’eficiència de la justícia, que va entrar en vigor l’abril del 2025.
El Govern crearà 91 places de jutges a Catalunya aquest 2026 per reforçar els tribunals d’instància (substitueixen els jutjats unipersonals) i altres òrgans judicials, com les audiències provincials o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Es tracta de la creació de places judicials més gran en un sol any de la història. Amb aquest increment es constituiran més places judicials que en l’última dècada, període en què se’n van crear només 65.
Estas 91 places formen part de les 500 –una xifra també rècord– que es crearan a nivell estatal, segons va anunciar ahir el Ministeri de Justícia. L’objectiu, segons l’Executiu espanyol, és convertir l’administració de Justícia "en un servei públic més àgil, eficient i pròxim a la ciutadania".
Aquest augment de places judicials, segons fonts del ministeri, és possible gràcies a la llei d’eficiència de la justícia, que va entrar en vigor l’abril del 2025. Aquesta normativa ha introduït una reorganització profunda en l’administració de Justícia. Per exemple, elimina els jutjats unipersonals i el seu equip de funcionaris i els substitueix per tribunals d’instància, òrgans col·legiats formats per diversos jutges que compten amb una única oficina de suport tècnic.
El nou model permet crear una plaça judicial sense necessitat d’implantar un jutjat complet i amb un cost d’uns 100.000 euros. Crear un jutjat tradicional, en canvi, costava al voltant de 500.000 euros, segons el ministeri. Per tant, la creació de les 500 unitats judicials projectades per a aquest any tindrà un cost de 55,7 milions d’euros, mentre que amb el model anterior hauria sigut de 260 milions.
A Catalunya, la planta judicial s’amplia en un 10,5% en un any. De les 91 noves places, 73 seran per a tribunals d’instància, 17 per a audiències provincials i un per al TSJC.
Entre els tribunals d’instància que està previst que es veuran reforçats hi ha els de Barcelona, l’Hospitalet, Gavà, Terrassa, Girona, Lleida, el Vendrell, Valls i Manresa. Aquesta incorporació de jutges permetrà passar de 870 magistrats a 961. El Govern de la Generalitat va destacar que, amb aquest augment, es posa fi al "dèficit històric" de places judicials en aquesta comunitat.
De la protesta a la proposta
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va destacar ahir que la proposta del Ministeri de Justícia va "més enllà" i supera l’"acord de mínims" de la comissió bilateral Estat-Generalitat de finals del 2024, que va fixar que s’havien de crear almenys 67 places de jutges a Catalunya, i va "molt en la línia" dels acords amb la sala de govern del TSJC.
"Tots hem dit una i mil vegades que la justícia és lenta, que la justícia no funciona, que no funciona prou bé, les dilacions, el temps ens penalitza... passem de la protesta, en la qual alguns potser continuaran instal·lats, a la proposta: que s’ha concretat en reformes organitzatives, tecnològiques i ara amb l’increment de recursos humans", va remarcar el conseller.
L’octubre del 2025, la presidenta del TSJC, Mercè Caso, ja apressava a la constitució de 187 noves places judicials "sense dependre de circumstàncies polítiques" que, va recalcar, resulten "alienes" als magistrats, ja que "són els ciutadans i ciutadanes els que tenen dret a una justícia eficaç".
Pel que fa al conjunt de l’Estat, del total de 500 noves places, 363 seran per a tribunals d’instància, dues per a tribunal central d’instància i 85 per a òrgans col·legiats com les audiències provincials (71), els tribunals superiors de justícia (set), l’Audiència Nacional (quatre) o el Tribunal Suprem (tres). Les 50 restants seran places d’adscripció destinades a un territori, però movibles en funció dels canvis en les càrregues de treball en els seus tribunals (conegudes com a JATs). En total, la planta judicial actual, que compta amb 5.876 places, creixerà un 8,5% en un sol any a Espanya.
La distribució de les noves places s’ha realitzat atenent criteris objectius com la litigiositat i la població de cada comunitat autònoma i tenint en compte els informes de càrrega de treball del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i les propostes de les mateixes comunitats amb la competència transferida i dels tribunals superiors de justícia, segons el ministeri que dirigeix Félix Bolaños.
Carrera judicial i fiscal
Notícies relacionadesTenint en compte aquests criteris, els territoris que rebran més noves places són els d’Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Valencià. La creació i distribució de les 500 noves unitats judicials es detalla en un reial decret que inicia la seva tramitació. A més de les 500 places anunciades per al 2026, segueix la seva tramitació parlamentària el projecte de llei d’ampliació i enfortiment de les carreres judicial i fiscal, que preveu la convocatòria de 2.500 places de jutges i fiscals en tres anys, cosa que suposarà un increment del 42,5%. El Ministeri de Justícia va precisar que segueix reforçant els cossos de gestió processal i administrativa, tramitació processal i auxili judicial, amb la convocatòria de 1.155 places el desembre passat.
El portaveu del secretariat de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Edmundo Rodríguez, va qualificar de "molt rellevant" l’anunci de l’increment de 500 places judicials i va manifestar que és "un encert que es dirigeixin a ampliar la dotació judicial dels tribunals més sobrecarregats". Rodríguez considera que "la mesura ha sigut possible gràcies a la transformació estructural que suposen els tribunals d’instància que, a diferència dels antics jutjats, facilita incrementar el nombre d’integrants de la judicatura que hi treballen".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un ‘Gener de 1976’ emotiu i majestuós, beneït per Lluís Llach
- Un ensorrament amenaça desenes de cases a Sicília
- Dalmau ret comptes avui per una setmana negra
- Feijóo portarà a la UE la regularització de migrants per l’impacte en els socis
- L’atenció a l’Alvia es va retardar per un error de comunicació d’emergències
