Tecnologia per cuidar el planeta

Fanals que s’encenen només quan fa falta, sensors que detecten fuites d’aigua quan encara són invisibles o sistemes capaços d’analitzar milers de dades i, enmig d’un aparent caos de números, trobar pistes per anticipar fenòmens extrems com sequeres o inundacions potencialment catastròfiques. El que fa tot just uns anys semblava ciència-ficció avui ja forma part de la revolució tecnològica que està impulsant el desplegament de projectes de sostenibilitat arreu del món. En el centre d’aquesta transformació es troba la internet de les coses (IoT), una tecnologia que, connectada amb eines com la intel·ligència artificial (IA) o la computació avançada, està canviant la forma en la qual cuidem el planeta i, segons expliquen els experts, també està revolucionant la recerca de solucions davant problemes ambientals.

Un recent informe del Fòrum Econòmic Mundial confirma que el desplegament de noves tecnologies està accelerant projectes de sostenibilitat arreu del món. Les dades confirmen que gairebé el 75% dels projectes de IoT desplegats en els últims anys es concentra en àrees directament vinculades amb qüestions com l’estalvi energètic, l’optimització de recursos naturals o la prevenció de pèrdues vinculades a causes climàtiques. I és que aquestes eines permeten mesurar, analitzar i optimitzar l’ús dels recursos d’una forma molt precisa. "Gràcies al IoT és possible connectar grans volums de dispositius de manera eficient i generar impactes reals i mesurables en sostenibilitat, especialment en sectors com la indústria, mobilitat i ciutats intel·ligents", afirma Carlos Carazo, director global de Producte, Tecnologia i Operacions IoT a Telefónica Tech.

En fàbriques

L’ús del IoT ja no és només una promesa de futur sinó una eina que ja s’està obrint un lloc al món actual. En sectors com la indústria els seus beneficis ja són tangibles. A moltes fàbriques, per exemple, l’ús de sensors permet monitoritzar el consum energètic de cada màquina i anticipar manteniments. Això es tradueix en menys aturades imprevistes, menys desaprofitament i menor empremta de carboni.

Un altre dels àmbits en què l’impacte és més evident és el de l’aigua, un recurs que és cada vegada més escàs i difícil de planificar a llarg termini davant l’arribada d’episodis de sequeres extremes. Davant aquest escenari, són cada vegada més les entitats que aposten per la digitalització del cicle integral de l’aigua. "En l’última milla, els comptadors intel·ligents reemplacen les lectures manuals tradicionals i permeten detectar fuites de forma primerenca", assenyala Carazo. Casos com el Canal d’Isabel II a Madrid o EMASESA a Sevilla, amb centenars de milers de comptadors connectats i milions de lectures diàries, demostren com l’aplicació de la tecnologia IoT pot ajudar a reduir pèrdues i un ús responsable de l’aigua.

Un exemple molt concret és el projecte d’Aigües de Manresa, liderat per investigadors del CREAF. Tal com explica Joan Masó, investigador del CREAF, membre de l’Open Geospatial Consortium (OGC) i un dels científics implicats en aquest projecte, "el desplegament de sensors i actuadors de IoT permetrà la gestió en temps real del subministrament d’aigua a la ciutat, la detecció de fuites i la reducció de l’impacte ecològic del consum". El desplegament d’aquests sensors que mesuren els nivells de les reserves, la cloració de l’aigua o l’estat de les vàlvules ja està permetent prendre decisions immediates i basades en dades, una cosa impensable fa només una dècada.

Ciutats més intel·ligents

Les ciutats també estan experimentant aquesta revolució silenciosa impulsada per la tecnologia. Un exemple molt visual és el cas dels enllumenats intel·ligents. A Santiago de Compostel·la, per exemple, la ciutat ja compta amb més de 10.000 lluminàries connectades punt a punt per Telefónica Tech mitjançant NB-IoT. Això permet ajustar la intensitat de la llum a la demanda real (segons l’hora, el trànsit i les condicions meteorològiques).

El resultat no únicament es tradueix en un estalvi energètic significatiu, sinó també en una reducció directa de les emissions que hi van associades.

En mobilitat, el IoT s’ha convertit en un altre gran aliat clau per reduir l’empremta de carboni dels vehicles. Són diverses les empreses de transport que ja estan utilitzant sensors i plataformes connectades per optimitzar rutes, reduir consums de combustible i millorar la seguretat. La implantació de les balises V16 connectades, en aquesta mateixa línia, també aspira a millorar la seguretat viària i a millorar l’eficiència a la carretera. En un futur, s’espera que l’extensió de solucions com la clau digital, que permetrà accedir als vehicles mitjançant un smartphone, també donarà peu a les organitzacions optimitzar encara més l’ús dels automòbils, reduir consums innecessaris i accelerar la reducció d’emissions.

Riscos climàtics

Les noves tecnologies també ajuden a protegir la salut de les persones davant els efectes del canvi climàtic. Aquí entra en joc la combinació de big data, supercomputació i models climàtics cada vegada més avançats. "Les eines digitals permeten integrar informació climàtica, ambiental i sanitària per entendre millor com el canvi climàtic influeix en l’expansió de malalties infeccioses vinculades a l’escalfament global o els canvis en els patrons de pluges", assenyala Rachel Lowe, investigadora del Barcelona Supercomputing Center.

Segons explica la científica, cada vegada són més les entitats que estan desenvolupant sistemes que permeten anticipar riscos i desenvolupar alertes primerenques per ajudar les autoritats a protegir la població abans que es produeixin brots o emergències sanitàries vinculades a les condicions climàtiques. El seu equip, per exemple, s’ha especialitzat a utilitzar aquestes tecnologies avançades per estudiar com la crisi climàtica podria canviar l’expansió de malalties transmeses per mosquits i redissenyar les polítiques sanitàries en països com Espanya. "És un bon exemple de com les dades, ben utilitzades, no només optimitzen processos, sinó que salven vides", comenta l’especialista.

El futur de la sostenibilitat passa per anar un pas més enllà. "La convergència entre IoT, intel·ligència artificial i analítica avançada permetrà a les organitzacions passar de mesurar a predir i optimitzar de forma automàtica l’ús de recursos", destaca Carazo. Això significa que ben aviat podríem viure un salt qualitatiu en els sistemes capaços d’anticipar sequeres, detectar fuites invisibles en grans infraestructures o ajustar el consum energètic sense intervenció humana. També àmbits menys digitalitzats, com l’agroramader, es beneficiaran de sensors que optimitzen el reg, redueixen entrades o permeten fer un seguiment més eficient del bestiar.

Recentment, la plataforma Libelium, especialitzada en aquest tipus de tecnologies, ha publicat una anàlisi en la qual conclou que el IoT s’està consolidant com "una peça clau per resoldre els reptes climàtics, socials i econòmics del nostre temps" ja que és "una digitalització sostenible que facilita decisions més intel·ligents i eficients per enfrontar desafiaments ambientals".

Notícies relacionades

Europa va assenyalar carències de la CIAF per investigar el 2024

Rodalies suspèn el servei per seguretat a l’exigir-ho el Govern

En paraules de Carazo, de Telefónica Tech, "un dels reptes principals és la capacitat de les organitzacions per mirar d’evolucionar al ritme de la tecnologia, adaptant i integrant aquesta als seus processos, equips i models operatius. La part positiva és que les tecnologies més avançades tenen cada vegada costos més raonables, cosa que accelera el seu desplegament i facilita la seva adopció a més escala."

Aquestes tecnologies es consolidaran en el futur com un component clau per poder avançar cap a un desenvolupament més sostenible i, en general, cap a un món millor.