Tecnologia mediambiental
Un bosc digital a Collserola per estudiar aus
Cada vegada més centres d’investigació utilitzen el poder dels sensors, els models avançats i la intel·ligència artificial per estudiar els ecosistemes naturals i el comportament d’animals salvatges. És una via per reforçar el vincle entre ciència, territori i societat.
Durant segles, l’intent de la humanitat per mirar de comprendre la natura ha requerit grans inversions d’esforços i recursos i, tot i així, en molts casos ha donat lloc a estudis en què només s’ha aconseguit captar una fracció molt petita de la complexitat inherent als ecosistemes i als éssers que els habiten. En els darrers anys, però, la incorporació de noves tecnologies ha impulsat una autèntica revolució en la investigació ambiental. El desplegament de sensors automatitzats, sistemes de monitoratge continu i eines de modelització està donant lloc a estudis amb un nivell de detall sense precedents per entendre la natura i, en alguns casos, fins i tot anticipar escenaris de risc vinculats al canvi climàtic.
A l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), diversos grups d’investigació combinen imatges satel·litàries, models impulsats amb intel·ligència artificial i dades recopilades per projectes ciutadans per analitzar com el canvi climàtic està afectant els ecosistemes marins catalans. Al Barcelona Computing Center (BSC-CNS), hi ha científics que treballen amb enormes bases de dades i models climàtics per entendre com l’escalfament global pot impulsar l’expansió de certes malalties. En llocs com el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), aquest nou enfocament ha donat lloc a projectes innovadors per estudiar des del comportament d’aus silvestres fins a la resposta dels boscos mediterranis davant la sequera. "Es tracta de projectes que serien impensables sense el desplegament de noves tecnologies", comenten els investigadors d’aquestes iniciatives.
Observació dels animals
¿Com es comporten les aus quan ningú mira? ¿Com varien la seva alimentació, el seu cicle reproductiu o les seves pautes de cura parental al llarg del dia i amb el canvi de les estacions? ¿I quina informació es perd quan l’observació d’aquests animals es limita a pocs moments concrets, tal com passava fins ara?
L’investigador Marçal Pou-Rossell, del CREAF, ha desenvolupat un projecte per intentar donar resposta a aquestes preguntes. La seva iniciativa consisteix en un sistema autònom basat en microordinadors Raspberry Pi instal·lats en caixes-niu de gralles. En total, amb el seu equip ha desplegat catorze dispositius que funcionen de forma sincronitzada, cadascun equipat amb una càmera, un sensor de temperatura i un LED infraroig, que permeten enregistrar tot el que passa als nius sense alterar el comportament dels animals ni interferir en la seva natura.
La importància d’aquest sistema rau en la seva capacitat per captar l’enorme variabilitat del comportament animal al llarg del temps. Tal com explica Pou-Rossell, els animals es comporten de manera diferent al matí que al migdia o a la tarda i factors com la pluja o la fase del cicle reproductiu influeixen de forma decisiva en les seves rutines. "Disposar de dades contínues durant tota l’època de cria permet estimar amb precisió la inversió parental, ja que passem de disposar d’un grapat de dades a un registre complet de tot el procés reproductiu, des de la construcció del niu fins a l’alimentació de les cries", comenta el científic amb aquest diari.
El punt fort d’aquestes tecnologies, explica, és la seva capacitat per funcionar de forma autònoma i eficient en entorns remots. En aquest projecte, per exemple, cada caixa-niu compta amb el seu propi microordinador, alimentat per plaques solars i bateries, i connectat a internet mitjançant una targeta SIM. El sistema s’encén de manera automàtica a trenc d’alba, grava durant tot el dia i s’apaga al capvespre per optimitzar el consum energètic.
Un bosc digital
Els boscos són un dels ecosistemes més valuosos i, alhora, també més amenaçats de Catalunya, especialment a causa dels efectes del canvi climàtic, l’augment dels incendis i unes sequeres cada vegada més severes. Però ¿què passaria si disposéssim d’una eina capaç d’ajudar-nos a comprendre millor com funcionen aquests ecosistemes i, sobretot, de posar a prova noves estratègies per reforçar la seva resistència davant les inclemències del caos climàtic?
Notícies relacionadesMaurizio Mencuccini, investigador ICREA en el CREAF, està portant a terme un ambiciós projecte per crear un bosc digital que permeti simular el funcionament intern dels arbres i anticipar la seva resposta davant d’escenaris climàtics extrems com, per exemple, llargs períodes d’escassetat d’aigua.
El projecte es recolza en un desplegament que combina sensors de monitoratge amb tècniques avançades de reconstrucció tridimensional. Al Parc Natural de Collserola, l’equip ha desplegat un sistema basat en una tecnologia coneguda com a Terrestrial Laser Scanning (TLS), que gràcies a l’emissió de milions de polsos de làser pot reconstruir amb gran precisió l’arquitectura del bosc.
- Primeres novel·les d’impacte Supervendes per sorpresa
- CRÍTICA Abramović i l’èpica nostàlgica del desig
- Víctor del Árbol, escriptor: "La demagògia crea els problemes per després oferir-se com a la salvació"
- CRÍTICA Cruesa i sentiment
- Cremar després de llegir ¿I si al teu diminut pis li creixés una terrassa enorme?
