Mobilitat i vacants frenen la nova estructura judicial a BCN

Les reformes a l’Administració mai han sigut fàcils i menys si incumbeixen a la justícia. La llei d’eficiència de la justícia, que va entrar en vigor l’abril del 2025, ha suposat un canvi radical en l’organització dels jutjats i en el món del dret. La nova estructura judicial a la ciutat de Barcelona, amb la desaparició dels jutjats unipersonals i la creació de tribunals d’instància (òrgan col·legiat de diversos magistrats), funciona des de l’1 de gener i ha anat resolent els contratemps sobre la marxa.

Una de les principals preocupacions és la massiva mobilitat de funcionaris. Uns 560 empleats públics dels 2.800 que treballen en la Ciutat de la Justícia de Barcelona s’han canviat, de forma voluntària, de lloc de treball i se n’han anat a un altre òrgan judicial. Això ha provocat que alguns d’ells s’hagin incorporat a la nova destinació sense la formació necessària per a la seva nova tasca. La falta de qualificació, les vacants (unes 50, a la capital catalana) i la necessitat de cobrir les baixes són tres problemes apuntats per la presidenta del Tribunal d’Instància de Barcelona, Cristina Ferrando.

La Generalitat ja ha posat fil a l’agulla per solucionar aquestes deficiències, segons Iolanda Aguilar, secretària per a l’Administració de Justícia, amb la contractació de gairebé 200 interins per a la província i l’organització ben aviat de cursets ràpids perquè els funcionaris puguin adaptar-se al seu nou lloc de treball.

La implantació de la llei d’eficiència de la justícia, que s’ha realitzat en tres fases durant el 2025, ha impactat en els 7.543 funcionaris que treballen en l’Administració de Justícia a Catalunya. Segons les dades de la Generalitat, s’han creat 209 places, la inversió que s’ha realitzat en personal ascendeix a 9,2 milions d’euros i quatre de cada cinc funcionaris s’han quedat al lloc que ocupaven abans de la reforma. Aquesta xifra suposa que el 20% de la plantilla, és a dir 1.508 empleats públics, ha sol·licitat un canvi de destí en tota la comunitat, amb la qual cosa això comporta. "A Barcelona el trasllat físic del personal s’ha realitzat d’una manera raonablement bona", va dir Ferrando, si bé el llistat definitiu d’aquesta reorganització no es va tenir fins a mitjans de desembre.

Falta d’experiència

La plaça en la qual s’ha registrat una mobilitat més gran és la de Barcelona ciutat, on els seus òrgans judicials tramiten el 75% dels processos judicials registrats a Catalunya. Aquests canvis de destí, les vacants i les baixes han provocat que en alguns jutjats de la capital catalana comptin amb menys funcionaris que abans, al crear-se, a més, serveis comuns. S’ha donat la circumstància que en l’àrea d’execució de sentències de família, com de divorcis o de guarda i custòdia dels fills, dels 24 funcionaris que hi ha només tres tenen experiència en aquesta jurisdicció, va destacar la magistrada Ferrando. "Hem de formar aquests funcionaris", va asseverar.

A Barcelona, la implantació d’aquesta estructura s’està fent de forma gradual. Els primers en aplicar-la són els jutjats contenciosos, els mercantils, que ja treballaven de forma col·legial i coordinada, i els de família, i després s’estendran a la resta de jurisdiccions, com la civil. La penal serà l’última per la seva complexitat i per la falta de digitalització dels expedients, tasca que s’espera que estigui acabada el 2027.

Notícies relacionades

La Generalitat va actuar d’"àrbitre" per restablir el servei de Rodalies

L’AP-7 reobre avui un carril en sentit sud a partir de les 14 hores

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va assegurar que "és evident que la justícia necessita una reforma en profunditat; no n’hi ha prou amb mesures puntuals", i va precisar que per superar el col·lapse del sistema i fer-ho més eficaç es necessiten recursos materials i humans, en concret més jutges, i temps perquè els canvis "vagin aterrant". El conseller va destacar "la col·laboració lleial" que hi ha hagut entre Administracions, el poder judicial i els col·legis professionals d’advocats, procuradors i graduats socials perquè la nova estructura judicial comenci caminar. L’objectiu prioritari, va precisar, ha sigut que aquesta implantació no afectés els usuaris de la justícia. A més, va remarcar que s’està treballant en l’arribada de nous jutges a Catalunya i que "ben aviat podrem donar notícies positives en aquest sentit". Ferrando va assegurar al respecte que, en l’actualitat, "continuem sent els mateixos jutges que abans i amb els mateixos assumptes. Estem tramitant el màxim de casos i sentències que es pot".

Per posar en funcionament aquesta nova estructura, a banda de la reorganització de la plantilla, ha sigut necessària l’adequació dels espais judicials, la instal·lació de nous equipaments tecnològics, la senyalització i la logística, amb 53 quilòmetres lineals de paper reorganitzat. També s’ha avançat en la digitalització dels expedients, arribant a destruir 344.748 quilos de paper, un 28,3% més que l’any passat i s’han realitzat cursos de formació.