La Guàrdia Civil destapa una trama corrupta en un abocador d’Osona que va contaminar i va evadir impostos

La Guàrdia Civil ho conclou així en un atestat de 501 pàgines, al qual EL PERIÓDICO ha tingut accés. Condensa una investigació sobre danys mediambientals i corrupteles iniciada el 2019 entorn del dipòsit de Fitó, situat en terrenys d’un planter deSeva(Osona) i a punt de la C-17, a uns 16 quilòmetres de Vic.

Les indagacions es fonamenten en un repertori ampli d’escoltes telefòniques, seguiments policials, inspeccions, documentació intervinguda en registres i anàlisis de laboratori. Les indagacions han revelat que els gestors del Fitó han tolerat presumptament l’«entrada abundant de tota mena de residus que no s’haurien d’acceptar» per omplir l’abocador. «Suposa un risc directe de contaminació del sòl, l’aigua i l’aire», segons l’informe de la unitat a Barcelona del Servei de Protecció de la Natura (Seprona).

Frau amb el cànon

En paral·lel, els investigadors estimen que la Generalitat hauria deixat de recaptar més de 600.000 euros pel frau amb el cànon d’eliminació de rebutjos. Suposadament es va estafar mitjançant falsificacions que emmascaraven l’activitat real a la parcel·la de Seva.

La Guàrdia Civil ha remès el dictamen amb les seves conclusions al jutjat d’instrucció número 1 de Vic, que indaga en les presumptes irregularitats. Els seus agents han proposat a la jutge que citi com a investigades 14 persones, inclosos dos exalcaldes de Seva. Són Josep Palmarola (CiU), al capdavant de l’ajuntament entre 1979 i 2011, i Francesc Xavier Rierola (ERC),que va ostentar l’alcaldia entre 2015 i 2019.

Rierola exerceix ara com a tinent d’alcalde d’Urbanisme. El Seprona afirma que, «indiciàriament», «autoritats i funcionaris municipals haurien estat encobrint una trama de suposada corrupció» al Fitó. El cos postula que tant l’abocador com la pedrera són il·legals, al no ajustar-se al pla general urbanístic de la localitat i situar-se a menys d’un quilòmetre de nuclis habitats.

Entre els proposats a ser imputats també figura el director d’infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Simó, i el cap d’inspeccions d’aquest òrgan dependent de la Generalitat, Jordi Minguell, així com un inspector del mateix ens. Josep Maria Tost, exdirector de l’ARC, consta com a investigat des del 2024. La llista la completen la secretària i l’exarquitecta municipal de Seva; el gerent de l’abocador, Jordi Cornadó Mateu, a qui la Guàrdia Civil va detenir l’octubre del 2024; treballadors de la instal·lació i socis de l’empresa que l’explota, Restauracions Ambientals Catalanes (RAC).

El 20% de la mercantil està en mans de l’ajuntament de Seva i gairebé el 80% pertany a GR21 Ambiental, en la qual participa la societat Admira Inversores, l’administradora única dels quals és la dona de Palmarola. El Seprona infereix que els incompliments en el dipòsit «reporten grans beneficis econòmics a tots els socis» de RAC.

Un dels fets en què s’escruta és si la firma de l’exarquitecta del consistori es va falsejar en un certificat que avalava ampliar el planter de Fitó per després instal·lar l’abocador. El suposat plagi hauria facilitat a Palmarola «obtenir futurs beneficis particulars», sospiten els agents. Fonts consultades de RAC neguen aquesta i altres possibles irregularitats. Defensen que se cenyeixen a l’autorització.

Brutícia en un torrent

L’abocador de Fitó només està capacitat per assumir runa inerta; és a dir, que no es descompongui. Així, s’admeten roques, ceràmiques, maons, teules, ciment o formigó. No obstant, sí que es van generarlixiviats, fluids tòxics derivats de la «permissivitat» i la «negligència» en l’«entrada contínua convinguda» de residus perillosos i no perillosos, apunta la Guàrdia Civil. Van acabar infiltrant-se en aigües subterrànies i al pròxim torrent de Vall-llossera.

Arran d’unes denúncies, el Seprona es va adonar que el torrent s’inundava de líquid contaminant, amb un color groc verdós amb olor fort d’ous podrits i que es dirigia cap al riu Congost. Encara més, va descobrir que la substància es llançava a propòsit: un empleat obria una aixeta al dipòsit a la tarda i no es tancava fins al matí següent, sense una depuració prèvia efectiva.

A part, els agents del cos i els inspectors encarregats de supervisar la instal·lació van topar amb una alta quantitat d’escombraries aliena a la permesa en nombroses ocasions entre el 2019 i el 2024. S’enterrava «sense les mesures de seguretat adequades», diu el Seprona. També va ser testimoni del tragí de camions que acudia a Seva per descarregar runa barrejada amb més o menys quantitat de fustes, plàstics, guix, metalls, pladur, envasos contaminats i restes de vegetació, incompatibles amb la llicència. Es registraven falsament amb el codi propi de runa neta d’obra.

A més, el cos qüestiona ques’admetés runa produïda a la incineradora de Tersa, que calcina escombraries de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquests residus ingressaven al dipòsit d’Osona classificats com a «terres».

La Guàrdia Civil acusa els responsables del Fitó d’actuar en complicitat amb altres empreses per dipositar residus indeguts. Ho feien suposadament «explicant com s’han d’introduir ocults en d’altres per no ser descoberts, amb documentacions falses que no reflecteixen clarament el residu que es permet abocar».

‘Modus operandi’

L’atestat exposa que la trama mostra «una manera d’actuar organitzada i deliberada per ocultar residus il·legals dins de l’abocador», amb una manipulació «continuada» per obtenir «beneficis il·legals». Un dels propòsits seria oferir costos més barats a les empreses, que s’haurien estalviat un gravamen de 10 a 15 euros per tona al no transportar el rebuig als dipòsits adequats. Camuflats com a runa a Seva, el tribut es reduïa a tres euros per tona.

La Guàrdia Civil adverteix que «molts camions» que arribaven al Pinós «no es comptabilitzaven per evadir l’impost». També detecta que «el gestor cobra al productor un preu per la gestió de residus que no acaba fent, però sí que li certifica falsament aquesta gestió».

A part, destaca que l’abocador «ha registrat l’entrada de grans volums de residus que, en realitat, mai van ser dipositats a les seves instal·lacions». Els agents creuen que, d’aquesta manera, s’esquivava el cànon i es confeccionava documentació fictícia per amagar que hi va haver deixalles que, pel que sembla, es van llançar en sòl agrícola i d’altres no controlades.

Presumpta organització criminal

Notícies relacionades

Els abocaments d’escombraries es descontrolen als boscos de Barcelona: les investigacions d’Agents Rurals es dupliquen en tres anys

Els 23 punts crítics que Renfe identifica a la xarxa de Rodalies

El Seprona engloba els 14 assenyalats al seu informe en una pretesa organització criminal. Se li atribueixen delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, contra la Hisenda Pública i l’ordenació del territori i l’urbanisme, a la qual cosa se suma falsedat documental i prevaricació.

Les indagacions es van originar per dos contratemps. El 2019, tres treballadors de la pedrera annexa es van intoxicar amb els lixiviats i van ser hospitalitzats. El gener del 2020, el temporal Gloria va negar el fons de l’abocador. L’Institut Nacional de Toxicologia va comprovar que la substància presentava «concentracions elevades de sulfurs i metà». Una mostra que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va prendre per les mateixes dates va revelar una «contaminació amb valors molt per sobre del permès». Aquestes anomalies van alertar la Guàrdia Civil i van acabar per destapar les possibles infraccions.