Els abocaments d’escombraries es descontrolen als boscos de Barcelona: les investigacions d’Agents Rurals es dupliquen en tres anys

Els expedients oberts per llançaments de rebuig s’han multiplicat gairebé per tres des de començament d’any en totes dues serres al peu de la capital. Amb dades encara parcials del 2025, la unitat pertanyent a la Generalitat de Catalunya ha passat de registrar 26 episodis a Collserola el 2022 a 64 entre gener i novembre d’aquest any, mentre que els informes per faltes comeses a la Serralada Litoral han pujat de nou a 31 en el mateix quadrienni. Entre els dos parcs, sumaven 35 casos sota escrutini dels Agents Rurals fa tres anys; en els últims 11 mesos, els abocaments pels quals s’ha aixecat acta ascendeixen ja a 95.

El cos ha efectuat 226 inspeccions per abandonament de deixalles en punts no autoritzats entre el 2022 i el 2025 als dos parcs naturals. El 42% es van portar a terme entre el gener i el novembre d’aquest any. «Ens trobem una mica de tot», contesta el cap del servei d’acció territorial del Consorci del Parc Natural de Collserola, Joan Vilamú. «Abans de res, abocaments de dimensions petites que acaben sumant bastantes tones a finals d’any», adverteix. El problema s’ha cronificat, assegura Manel Gómez, president de l’Agrupació de Defensa Forestal 301: «Els abocaments domèstics, de particulars, sempre hi seran, però el pitjor és que han crescut molt els de grans dimensions».

Més de 100 denúncies

Els Agents Rurals indaguen a partir de patrullatges i, també, partint de queixes. El cos ha obtingut 101 denúncies entre el 2022 i el 2025 de persones que van topar amb escombraries escampades als dos parcs naturals pròxims a Barcelona i la seva conurbació. Un terç s’ha interposat des del gener passat, amb 28 denúncies a Collserola i tres a la Serralada de Marina.

Al seu torn, s’han intensificat les intervencions per la presència de residus al medi natural. Els Agents Rurals han passat de sumar 77 actuacions entre els dos parcs a 166 durant el 2025, de les quals 110 han sigut a Collserola. El còmput s’eleva a 430 intervencions entre els dos parcs des del 2022.

Els agents expliquen que, després de comprovar l’abast i la perillositat de la destrossa, es rastregen indicis per trobar els infractors. «No és infreqüent que la recollida de dades permeti descobrir la persona autora de l’abocament», afirmen. Per a la identificació, les càmeres de videovigilància són d’ajuda, també la composició del rebuig i el seu estat. «Permeten relacionar-lo amb la persona productora dels residus i, en aquest cas, tot i que no hagi fet l’abocament directament, és responsable de la infracció i, a més, ha d’assumir la seva gestió», comenten.

Tones de runa, amiant i pneumàtics

Els equips del Parc Natural de Collserola van retirar en total gairebé 521 tones d’escombraries en carreteres, camins i paratges entre el 2021 i el 2024. El recompte inclou gairebé 72 tones d’abocaments incontrolats. En els dos últims anys, es van trobar fins a 12.261 quilos de runa d’obres, 12.260 quilos de residus voluminosos, 2.415 quilos de plàstics, 2.108 quilos de restes amb amiant i 1.200 quilos de rodes.

Les deixalles apareixen en marges de carreteres i, «sobretot, en zones una mica amagades que, malgrat haver-hi cadenes al principi del camí, són relativament accessibles a peu», precisa Vilamú.

La runa de petites obres particulars –«com la reforma d’una cuina o una casa», exemplifica Vilamú– són els més freqüents, també restes de poda de jardineria, que alimenten el risc que la muntanya cremi. «Poc abans de l’estiu passat, van tirar un munt de paquets de curri que feien pudor», esmenta el responsable del parc natural.

Collserola ha destinat 1,3 milions d’euros aquest últim lustre a tasques de neteja i estima que desemborsarà més de mig milió en els dos pròxims anys. «És una despesa important que, si no fos necessària, podríem dedicar a moltes altres coses, com la prevenció d’incendis», assenyala Vilamú.

292 tones a la serralada de Marina

La suma de residus recollits de manera extraordinària al parc de la serralada de Marina del 2021 al 2024 arriba a les 68,7 tones i ha suposat una despesa de 23,1 milions d’euros. D’altra banda, el servei de recollida d’escombraries en recorreguts fixos i diaris, que porta a terme l’empresa Urbacet, ha netejat 223,3 tones de residus, amb un cost de 261.062,94 euros. En total, 291,99 tones per 293.436,72 euros, segons la Diputació de Barcelona. L’ens calcula que una mica més de 10 tones de les recollides responen a «residus perillosos».

LesAgrupacions de Defensa Forestal (ADF)treballen per prevenir i extingir els incendis en el medi rural, però alhora fa una important tasca de manteniment. És el cas de l’ADF 301, que actua a Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet, la Llagosta, Parets i Mollet del Vallès. Dedica aproximadament el 25% del seu temps a tasques de neteja, explica Gómez, que presideix l’ADF 301 des del 2016.

Gómez estima que l’ADF pot haver recollit unes 30 tones d’escombraries des del 2021 i fins a l’octubre del 2025. El tipus de residu més habitual «són abocaments d’obres petites que –suposa Gómez–, provenen majoritàriament de l’economia submergida, com runa de petites reparacions o reformes, cobertures de cables de coure o plàstics». El responsable recorda que el 2024 van arribar a recollir «2.062 pneumàtics al riu Ripoll», una operació que es va allargar durant mig any; i que ja el 2025 han retirat 2.000 pneumàtics més a Collserola.

Notícies relacionades

«Tenim senglars davant de casa»: preocupació veïnal als municipis de la zona zero de la pesta porcina a Catalunya

EL PERIÓDICO busca el millor restaurant obert a BCN el 2025

«Posaria la mà al foc que han sigut els mateixos, alguna empresa que, en lloc de portar-los a un abocador, els llença al medi rural», sospita. Vilamú esmenta el mateix episodi. «Ens hem plantejat posar càmeres en llocs on es reincideix, però és complicat i poquíssimes vegades es troba qui ho fa», expressa.

«Veiem mobles a qualsevol racó del bosc, provinents de pisos o despatxos, cosa que ens porta a pensar que els llencen empreses que buiden locals o pisos», apunta Gómez. El president de l’ADF denuncia la impunitat dels que embruten el medi natural. «Ho fan a la llum del dia, hi ha furgonetes llençant mobles un diumenge a les quatre de la tarda, ja no tenen por, ja no hi van de matinada», lamenta.