Daniela: "De dia era un, i de nit un altre de ben diferent"

Ara que s’ha demostrat que sí que va abusar de la seva cosina, ¿ha reconegut en privat que també va abusar de vostè o s’agafa a la seva absolució?

Ell continua mantenint encara davant de tota la família que a mi no em va fer res.

¿Qui és Edison Dávalos?

Per a mi era el meu cosí, el que em portava a l’església i al parc. Quan era petita em tenia molt confosa. A mesura que vaig créixer, vaig ser més conscient de la situació. Jo tenia 11 anys i ell gairebé 40. Durant el dia era un i a la nit [quan es van produir els abusos] era un altre de completament diferent. Com si es tractés de Dr. Jekyll i Mr. Hyde.

Una doble vida amb la qual enganyava a tothom.

En aquella època la meva mare i els meus germans estàvem en una situació complexa. Vam haver de mudar-nos d’urgència i no teníem on viure. Ell ens va oferir casa seva, i l’hi vam agrair molt. Però es va aprofitar de la nostra vulnerabilitat: això va ser el més miserable.

¿Què va pensar quan es va publicar que Dávalos havia agredit cinc dones que havia anat a buscar amb el taxi?

Jo era a casa, mirant la tele. Va ser un gran impacte. Ja tenia 19 anys. I a la tele només donaven les inicials, però el vaig reconèixer. En vaig parlar amb la meva cosina. I aquí va ser quan totes dues ens vam animar a denunciar-lo. Ja ens sentíem més preparades.

La denúncia de la seva cosina va acabar en una condemna i la seva en res.

Estic molt decebuda. Quan el van absoldre em vaig tornar a sentir com aquella nena desprotegida.

¿Per això va decidir anar-se’n d’Espanya?

Jo ja vivia lluny quan va sortir la sentència que l’absolia. Tenia 24 anys. Vaig decidir no tornar. A més ell estava lliure. Em va saber greu: al capdavall m’he criat a Barcelona.

Ara que anirà a la presó...

Ara no. Estic establerta, amb una feina, construint una nova història, una nova vida. Però en un futur, sí. Tinc ganes de tornar.

Notícies relacionades

El secretari d’Estat de Transports s’instal·la a Barcelona fins que Rodalies recuperi la normalitat

Ja no són colles

¿Què diria a menors que passin per una situació com la seva?

Que no tinguin por de parlar. Hi haurà prejudicis i que no els creurà. Però s’ha de ser valent i denunciar-ho. No s’ha de permetre que això encara passi. És molt important que s’eduquin els nens per prevenir aquestes situacions.