El mercat il·legal de droga abarateix el mercat negre d’armes a Catalunya

"La marihuana ha servit perquè ara hi hagi moltes armes de foc al carrer". L’intendent Toni Rodríguez, adjunt a la Prefectura dels Mossos d’Esquadra, alertava fa uns dies sobre l’increment de pistoles, escopetes i fins i tot armes de guerra a Catalunya com a conseqüència de la implantació de narcotraficants dedicats al cultiu i la distribució de la marihuana. I això ha comportat un descens del preu de les armes al mercat negre.

En aquests moments és tan fàcil aconseguir una arma de foc a Catalunya que el seu preu ha baixat considerablement. Per 500 euros es pot comprar una pistola a bandes locals o de països de l’Est al mercat negre. Fa poc, aquesta mateixa pistola valia entre 3.500 i 4.500 euros, segons assenyalen a EL PERIÓDICO fonts policials. Per aquesta quantitat, els delinqüents aconsegueixen una "arma neta", és a dir, amb el número de sèrie esborrat i que no ha sigut utilitzada en delictes anteriors, segons solen garantir els venedors.

Reutilitzades

Si es vol una arma amb més potència i de més precisió, el preu augmenta. En els últims temps, el mercat negre d’armes ha augmentat amb pistoles o escopetes que han sigut inutilitzades però que gràcies al perfeccionament de tècniques d’arranjament es posen a disposició d’aquesta mena de grups criminals. D’aquesta manera, es compren aquestes armes inútils, amb el canó o el percussor fets malbé, i se solen tornar operatives per ser reutilitzades.

En la seva intervenció en una jornada sobre Marihuana i crim organitzat de la Fundació per a la Seguretat Pública, Rodríguez remarcava que "la violència és l’únic que regula el mercat de la droga" a Catalunya i que per això s’ha incrementat la presència d’armes de foc entre les bandes de narcotraficants "per mantenir el control" del cultiu i distribució del cànnabis. I és que les bandes utilitzen les armes per defensar-se d’altres narcos i per protegir la droga.

En aquest sentit, les organitzacions utilitzen pistoles, escopetes, rifles i fins i tot armes de guerra per protegir-se davant dels narcoassalts, per robar altres grups de delinqüents, per saldar deutes i per mantenir controlada la competència. Fonts policials apunten que membres rellevants d’aquestes bandes solen portar-les habitualment com a protecció.

En el primer semestre del 2025, els Mossos van intervenir 580 armes de foc: 283 armes curtes, com pistoles, i 297 de llargues, com escopetes o rifles. I en el conjunt del 2024, es van intervenir 1.191 armes de foc (469 de curtes i 722 de llargues), tant en processos penals com en administratius. De totes, més de 445 estaven relacionades amb el narcotràfic i, d’aquestes, 21 eren armes de guerra, en concret, AK-47, un fusell d’assalt conegut com a kalàixnikov. Aquell mateix any, es van registrar 150 tirotejos i es van comptabilitzar 79 atacs entre narcotraficants, per robar droga, les anomenades bolcades.

Durant el primer semestre del 2025, els Mossos van llançar 25 operacions contra el narcotràfic, dos més que en tot l’any anterior. La majoria van ser a Barcelona, Badalona, Terrassa i Gavà i en més del 90% d’actuacions es va requisar marihuana seguida d’haixix, a més de, en menys quantitat, cocaïna i drogues sintètiques. En aquestes operacions, hi va haver gairebé 400 detinguts.

Bars i perruqueries

Segons explica la policia, els grups organitzats de narcos s’instal·len en locals com ara bars i perruqueries de zones conflictives dels municipis en els quals operen i els esmentats comerços els serveixen com a punts de reunió, de venda de substàncies i per blanquejar els diners aconseguits. David Puertas, l’inspector en cap de la Policia Local de Palafrugell, adverteix que aquestes pràctiques incrementen la inseguretat en aquests barris, cosa que repercuteix en els veïns. D’aquesta manera, les bandes tenen persones al carrer que es dediquen a fer tasques de vigilància i d’altres que venen la droga. A més, assenyala que no s’acostumen a guardar les substàncies dins dels locals, únicament es porten les dosis per vendre, ja que es volen evitar els narcoassalts.

Notícies relacionades

«Això no és un hotel»: viure amb els pares més enllà dels 30 obre un nou focus de conflictes familiars

Treballadors de centres de menors denuncien: «Hem vist rates a les zones comunes i paneroles a les habitacions dels nanos»

Puertas va una mica més enllà i afegeix que hi ha negocis d’aquest tipus, que tenen un vincle amb els narcos, que han decidit patrocionar equips esportius dels barris on es troben per "blanquejar la seva imatge, principalment entre els més joves", apunta l’inspector. "Aquesta influència és una cosa sobre el que hem de reflexionar com a societat per trencar patrons i que els menors no vegin atractiu prendre com a exemples traficants", reflexiona l’agent.

L’inspector en cap de Palafrugell també reclama que les policies locals tinguin les competències administratives per poder inspeccionar aquest tipus de locals així com els clubs cannàbics que s’instal·len als municipis per saber "qui hi ha darrere".