Màxima crescuda de reserves d’aigua als embassaments en els últims 25 anys

Aquest procés és el que va tenir lloc, una vegada més, a finals de l’any passat. En aquest sentit, la llevantada de Sant Esteve va incrementar de sobte les aportacions d’aigua i va servir per batre un rècord: el 2025 va establir l’augment més gran d’aigua en les reserves en un any natural de l’últim quart de segle. En concret la diferència entre el volum d’aigua embassada a 1 de gener i a 31 de desembre del 2025 va ser de 47,65 punts percentuals. L’any que va començar amb un 33% d’aigua va acabar amb més del 80%.

Segons les dades de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), només s’han produït contrastos tan destacats el 2018 i el 2008. El cas del 2008 és semblant a l’actual perquè també va coincidir amb el final d’una gran sequera. És evident que, perquè el canvi de tendència sigui tan accentuat, cal que la quantitat d’aigua acumulada inicial sigui escassa, com passa després d’un període de crisi hídrica. I normalment, a Catalunya, solen ser els grans temporals, com el Gloria, els que condueixen a situacions d’abundància. Si s’analitza la dada total, sense tenir en compte la diferència, les conques internes van tancar l’any amb la tercera millor dada de la dècada, després de les del 2018 i el 2020.

Augment sostingut

L’escenari dels últims dies, que va requerir desembassar aigua a Susqueda, s’ha allargat durant la primera setmana del 2026: les últimes pluges (i nevades) han provocat que el creixement es mantingui i han situat els embassaments de les conques internes de Catalunya a més del 85% de la seva capacitat total.

L’augment de les últimes dues setmanes equival aproximadament al consum de més de tres mesos a tot Catalunya. Les precipitacions més intenses es van registrar sobretot a les conques del Ter i el Muga, cosa que ha afavorit sobretot els embassaments de Sau, Susqueda i Darnius-Boadella. Sau, que 15 dies enrere amb prou feines superava el 40% del seu volum màxim, es troba ara a més del 81% i Susqueda depassa el 96%. En les últimes hores, Susqueda, que no havia assolit percentatges tan elevats des del Gloria, va donar per tancat el procés de desembassament que es va haver d’activar després de l’increment.

El riu Muga, que aquests dies ha baixat amb cabals molt elevats, ha portat una gran quantitat d’aigua al pantà de Darnius-Boadella, que està per sobre del 84%. El contrast és impressionant si es compara amb el mínim abastat durant la sequera: el març del 2025, aquest embassament contenia només l’11% de la seva capacitat. En plena sequera, de fet, la comarca de l’Alt Empordà va ser una de les que va patir amb més contundència les restriccions en els usos de l’aigua, unes mesures que no es van aixecar fins a la primavera del 2025.

Quan el maig del 2023 es va explicar que el Govern havia estudiat la possibilitat d’ampliar el pantà de Boadella per lluitar contra les sequeres i garantir més aigua al sector agrícola, la infraestructura semblava molt lluny de poder tornar a omplir-se mai.

En altres embassaments, el canvi de tendència ha sigut molt més discret. A Tarragona, Riudecanyes supera el 50% i Siurana s’acosta al 18%. Aquests dos pantans estan connectats entre si i part de l’aigua que es recull al Priorat es desvia cap a Riudecanyes per l’existència d’un acord. A les conques de l’Ebre, gran part dels embassaments superen el 90% de la seva capacitat. No obstant, a la meitat est de Catalunya no s’ha viscut el contrast de les conques internes. A aquestes pluges, caldrà afegir les reserves que procediran del desglaç. Les últimes nevades han cobert de blanc el Pirineu i es traduiran en aigua per als embassaments al març, abril i maig.

Les masses d’aigua subterrània triguen més a recarregar-se que els pantans, però malgrat que la reacció no és tan immediata a l’episodi plujós, els aqüífers també experimentaran en els pròxims dies increments destacats.

Notícies relacionades

Els termòmetres tornaran a baixar a Catalunya en un cap de setmana de cel clar i avisos per vent

Els bisbes espanyols confirmen que el Papa vol visitar Espanya aquest any: «Les dates no estan tancades»

La pròxima sequera

Tot i així, en un panorama d’abundància hídrica, la Generalitat té previst mantenir les obres de potabilitzadores i regeneradores i té les dessalinitzadores a un rendiment considerable. La del Prat treballa gairebé al 70% i la de Blanes al 50%. És un grau de producció més elevat de l’habitual amb els embassaments plens. Però el Govern pretén conservar l’aigua dels embassaments tant com sigui possible, a l’espera de la pròxima sequera, tot i que això comporti haver d’obrir comportes a la primavera si es repeteixen els temporals.