L’ancestre que va viure al Marroc

Durant dècades, l’origen de la nostra espècie ha sigut un relat explicat a mitges, escrit amb ossos fragmentats, ple de silencis geològics i convertit en un trencaclosques del qual, tot i que n’intuíem la forma, vèiem que encara faltaven peces clau per poder apreciar la imatge completa. Gràcies a la genètica, sabíem que Homo sapiens neandertals i denissovans van compartir un ancestre comú que va viure fa entre 765.000 i 550.000 anys. Però fins ara no sabia ningú ni com ni on van viure aquestes poblacions que, amb el temps, van donar forma als llinatges humans. Segons va anunciar ahir la revista Nature, un equip internacional de científics ha trobat al Marroc uns fòssils d’uns 773.000 anys que podrien resoldre aquest enigma i ajudar-nos a entendre una mica més bé d’on venim.

El descobriment, liderat per l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, es basa en l’anàlisi d’unes restes trobades al jaciment prehistòric de Thomas Quarry I, a Casablanca. Es tracta de restes de mandíbules, dents, vèrtebres i fragments ossis trobats a l’anomenada Grotte à Hominidés, una càpsula del temps que va ser formada per l’acció del mar i després segellada per l’acumulació de sediments. Les anàlisis del lloc indiquen que aquest espai podia haver sigut un antic cau de carnívors, atès que, per exemple, alguns dels fèmurs presenten marques de mossegades. Però avui, tal com expliquen els investigadors, aquest lloc ofereix una oportunitat única per aprofundir en la vida i la biologia d’unes poblacions humanes molt antigues, situades en un moment clau de l’evolució.

Datació per magnetisme

A banda de l’estudi dels ossos, els científics encapçalats per Jean-Jacques Hublin van portar a terme una anàlisi magnètica de sediments de la cova i van poder demostrar que les restes es van dipositar durant l’última gran inversió magnètica del planeta, ocorreguda fa uns 773.000 anys. La cronologia també ha sigut recolzada per altres fòssils de fauna i evidències indirectes trobades a la cova.

Les anàlisis anatòmiques demostren que l’homínid que va viure fa 773.000 anys al Marroc tenia una "combinació de trets arcaics i moderns". Per exemple, les mandíbules i les dents conserven característiques primitives heretades de formes antigues dels primers sapiens, però alhora mostren proporcions i estructures internes que s’aproximen a les de poblacions posteriors del plistocè mitjà. L’estudi detallat de la unió entre esmalt i dentina també assenyala que aquests individus no encaixen amb poblacions ni d’Homo erectus ni d’Homo antecessor sinó que representen "una branca africana de l’inici" molt pròxima al punt en què es van separar els llinatges dels sapiens, neandertals i denissovans.

Aquesta troballa reforça de manera contundent la idea que tots els humans actuals tenim una ascendència profundament africana perquè, en el fons, situa l’Àfrica (i no Euràsia) com a bressol del nexe que uneix els diversos llinatges d’homínids. L’estudi, de fet, suggereix que l’arrel compartida de tota la humanitat és a l’Àfrica i que les diferències que avui reconeixem entre poblacions humanes són el resultat d’una diversificació posterior, fruit de migracions, aïllaments regionals i adaptacions locals, però amb un origen comú africà. "Aquests fòssils indiquen que tots som d’ascendència africana", resumeixen els autors del treball.

Notícies relacionades

Interior no multarà per un període «raonable» conductors que no portin la balisa V-16

Francisco Esteban Bara: "Hi ha professors universitaris que fa 19 anys que repeteixen la mateixa classe"

El fòssil del Marroc té una relació interessant amb les troballes d’Atapuerca, on es va descobrir Homo antecessor. Els experts afirmen que tots dos fòssils podrien ser "gairebé contemporanis", tenint en compte que, entre altres coses, mostren una barreja de trets antics i més moderns encara pertanyents a poblacions diferents i situades als extrems oposats de la Mediterrània. Mentre que els homínids d’Atapuerca s’acosten més a la línia que va donar lloc als neandertals, els del Marroc serien una branca africana vinculada als avantpassats dels sapiens.

Tot apunta que la troballa del fòssil de Casablanca obrirà un nou capítol en els estudis sobre els orígens de la nostra espècie. Sobre aquesta qüestió es pronuncia Juan Ignacio Morales, un investigador Ramón i Cajal a IPHES-Cerca, que recorda que l’"últim avantpassat comú" no és un individu, sinó una població o conjunt de poblacions, i és molt difícil que un fòssil concret sigui "aquell" avantpassat comú.