Les baixes penes a Espanya vinculades a la marihuana atrauen les màfies internacionals

Els juristes consultats per EL PERIÓDICO consideren que l’assentament d’aquestes organitzacions criminals a Catalunya està vinculat a la laxitud de les penes que comporten els delictes relacionats amb el comerç il·legal de marihuana, des del mateix tràfic d’estupefaents fins a l’ocupació delinqüencial de vivendes i naus, i el frau del subministrament elèctric que alimenta els cultius.

L’advocat penalista Emilio Zegrí afirma que «no solem percebre» que el cultiu i el tràfic de marihuana «comporten unes sinergies delictives molt greus» que incideixen en la seguretat ciutadana i la pertorben greument. Només el 2024, els Mossos d’Escuadra van decomissar a Catalunya 542.000 plantes de marihuana. En aquest sentit, remarca: «Importem persones dedicades a la delinqüència, al mateix temps que exportem marihuana a altres països».

A Espanya, al tràfic de drogues considerades ‘toves’, com la marihuana, li corresponen també ‘penes toves’: entre un i tres anys de presó. Aquesta «mètrica penal lleu», segons Zegrí, en comparació amb els països del nostre entorn, propicia que els acusats d’aquest delicte es conformin amb la pena sol·licitada per la fiscalia quan arriben a judici i, d’aquesta manera, obtinguin una condemna inferior als dos anys de presó, cosa que evita l’ingrés a la presó si es tracta de la primera condemna per aquest delicte.

Aquesta pena lleu també dificulta que el jutge de guàrdia acordi la presó provisional del sospitós. L’advocat ressalta que, durant el 2024, els jutjats només van acordar l’empresonament a l’espera de judici per al 10% dels detinguts per cultiu i tràfic de marihuana. Dels 2.000 arrestats, únicament es va decretar la presó provisional de 200. I d’aquests, el 50% van accedir a la llibertat provisional després de presentar un recurs. L’únic que canvia aquesta situació és quan als detinguts se’ls apliquen els agreujants de pertinença a organització criminal (fins a 10 anys de presó) o de «notòria importància» del volum de droga (fins a quatre anys i sis mesos de presó). Si en el cas hi ha armes, se suma la condemna per tinença d’aquestes. El Codi Penal inclou també importants multes.

Penes a Europa

Les condemnes vinculades al cultiu i el tràfic de marihuana són significativament més altes a la resta d’Europa. A França, per exemple, la legislació, que no distingeix entre drogues ‘toves’ i ‘dures’, contempla penes d’entre 10 i 30 anys de presó (quan hi ha agreujants de banda organitzada o proximitat a centres escolars); a Itàlia, aquests delictes impliquen de 2 a 6 anys de presó; a Alemanya, de 3 mesos a 5 anys; a Portugal de 4 a 12 anys (i fins a 25 si es constata l’existència de xarxes o gran volum de droga), i als Països Baixos se’n castiga la venda i possessió amb 4 anys de presó i amb fins a 16 la importació i exportació a gran escala. Per la seva banda, al Regne Unit la pena màxima és de 14 anys.

«El problema de la delinqüència vinculada als cultius de marihuana parteix d’una paradoxa. La ciutadania no percep el consum com un problema, ja que se la considera una droga tova molt tolerada. El mateix Codi Penal entén que és una substància que «no causa greu dany a la salut» i les penes són molt inferiors al tràfic d’altres drogues com la cocaïna. «Si la ‘víctima’ inicial és la societat que la consumeix i no vol ser protegida per l’Estat que el persegueix, la solució no és fàcil», admet Jorge Navarro, advocat penalista i vicedegà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

El jurista radiografia així una situació que qualifica d’«alarmant». «La realitat és que es generen conseqüències que són socialment perilloses. Espanya, singularment Catalunya, s’ha convertit en un important centre de cultiu i exportació de marihuana en àmbit europeu, negoci que és molt rendible i que requereix blanquejar els beneficis», apunta l’advocat, que remarca que aquest tipus de negoci «afavoreix la tinença d’armes de foc per protegir-lo, sobretot davant altres bandes mafioses competidores». «I la presència de les màfies –afegeix– afavoreix la violència, l’extorsió i la corrupció».

Ocupació i frau

El tràfic de marihuana comporta altres conductes delictives associades, com l’ocupació d’immobles o la defraudació del fluid elèctric, les quals també registren a Espanya una baixa penalitat en comparació amb altres països europeus. Per exemple, la usurpació d’immoble (com una nau o un pis buit) implica una multa, mentre que la violació de domicili habitual contempla una pena de 6 mesos a 2 anys de presó sempre que no hi hagi violència (si n’hi ha, la condemna és superior). Als principals països europeus, la legislació no distingeix entre els usos de la vivenda. Així, a Alemanya, l’ocupació està penada amb un any de presó; a França, amb fins a tres anys; i a Itàlia, fins a quatre anys. Entre els països europeus, el Regne Unit també presenta una de les legislacions menys punitives: fins a sis mesos de presó.

Per la seva banda, una situació semblant passa amb el delicte de defraudació de fluid elèctric. A Espanya, es castiga amb multa, mentre que a França la pena és de fins a 3 anys de presó; a Alemanya, 5 anys; a Itàlia, 3 anys. Als Països Baixos és variable. Es pot dir que cap país ha creat un tipus especial de sostracció de llum per a plantacions de droga.

En aquest sentit, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, defensa que és «urgent» una modificació legislativa sobre l’ocupació delinqüencial, ja que ara la usurpació d’un immoble (quan no és vivenda habitual) és un delicte lleu i existeixen «seriosos dubtes» de si es pot aplicar la mesura cautelar de desallotjament. Aquesta jurista explica que «molts països del nostre entorn més pròxim introdueixen vies legals per recuperar l’immoble en un breu termini de temps i fins i tot facultant l’autoritat policial perquè, sense intervenció judicial, entregui la possessió després de la denúncia».

Desallotjament exprés

Notícies relacionades

Els narcos utilitzen tècniques de cultiu avançades per triplicar la producció de marihuana a Catalunya

La fiscalia pressiona per endurir les penes als narcos: demana presó per punxar la llum per cultivar marihuana

Als Països Baixos, per exemple, amb prou feines s’exigeix una denúncia policial per recuperar la finca exhibint el títol de propietat. França, per la seva banda, ha reformat recentment la regulació: ha endurit les penes per ocupació il·legal i ha encunyat nous tipus penals. El més destacat és que, per evitar les organitzacions criminals, es crea un nou delicte sancionat amb 3.750 euros de multa per propaganda o publicitat que inciti a l’ocupació i amb tres anys de presó i 45.000 euros de multa per fer-se passar pel propietari d’una vivenda ocupada. La policia pot desallotjar un ocupant durant les primeres 48 hores si es té coneixement del fet.

A Alemanya també es recupera la possessió de les vivendes ocupades en un termini de 24 hores i s’han creat tipus penals específics. De la mateixa manera, el Regne Unit disposa d’un sistema policial urgent per recuperar l’immoble, i, a Itàlia, el jutjat pot ordenar immediatament a la policia el desallotjament de l’immoble. El novembre del 2025, a Portugal es van endurir les penes per aquest delicte, que poden arribar fins als dos anys de presó. Si s’utilitza violència o amenaces greus, arriben als tres anys.