L’ACA analitzarà als rius la presència de microplàstics

La presència de microplàstics s’ha enquistat al mar però també als rius. Centenars de zones humides i espais naturals d’Espanya presenten concentracions preocupants d’aquest material que ha anat en augment i que en moltes ocasions, a través de tota mena de productes, acaba al cos humà. Per radiografiar per primera vegada la situació a Catalunya, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha decidit analitzar quants microplàstics es troben en els principals els rius catalans, molts de les quals estan en mal estat ecològic.

La Generalitat ha licitat un contracte en què s’invertiran fins a 291.000 euros per fer els mostrejos. El termini per presentar ofertes finalitza aquest divendres vinent i l’objectiu és que l’empresa escollida comenci a treballar en aquest "cens de microplàstics" aquest mateix any.

L’estat de les principals masses d’aigua dolça continentals és essencial perquè es tracta d’un dels ecosistemes més malmesos per l’acció humana, detallen fonts de l’agència. En concret, s’han escollit un total de 54 punts de mostreig a les principals conques fluvials. Destaquen diversos punts del Llobregat, de la conca del Ter, el Muga, el Tordera, el Fluvià, el Besòs, el Foix, l’Anoia, el Segre i les rieres de Rubí i la Bisbal.

Zones prioritàries

L’empresa que s’encarregui de fer l’estudi haurà d’analitzar diferents trams de riu. Es prioritzaran punts amb poques pressions externes, com les capçaleres, que normalment pateixen menys impactes. Però també s’analitzaran àrees pròximes a les depuradores, per saber quin tipus de materials superen els filtres d’aquestes infraestructures. En total, prendran 123 mostres durant tres campanyes de mostreig que duraran 14 mesos. Després es necessitaran tres mesos més per analitzar les mostres recollides i tres més per a l’obtenció de conclusions. És a dir, passaran 23 mesos des que comenci el cens fins que es presentin els resultats.

Després del nou decret en matèria d’aigües residuals, totes les comunitats autònomes estan obligades a activar sistemes de sanejament de l’aigua més precisos. De fet, en els pròxims anys es pretén que gairebé totes les estacions de depuració comptin amb tractaments terciaris que deixin l’aigua pràcticament en un estat "prepotable" abans d’abocar-la de nou al riu. Avui dia, Catalunya és lluny d’arribar a aquest escenari, però s’estan fent els primers passos per millorar de manera radical la qualitat de l’aigua que flueix per rius i rieres.

0,1 micròmetres

¿Quins són els principals microplàstics que es buscaran durant el rastreig? La idea és detectar partícules de polímers sintètics i insolubles a l’aigua, amb una mida d’entre els 0,1 micròmetres i 1,5 mil·límetres. Però no es descarta trobar fibres de longituds que arribin als 15 mil·límetres.

Notícies relacionades

Les baixes penes a Espanya vinculades a la marihuana atrauen les màfies internacionals

"Celebrem per tercer any"

Els tipus de microplàstics que s’analitzaran en aquest contracte seran principalment el polietilè (present en bosses de plàstic i les ampolles), el polipropilè (envasos, palles, fibres industrials) i el poliestirè (habitual en les espumes, els estris de cuina i algunes joguines).

Detectar microplàstics als rius és "crucial", consideren des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ja que aquests espais funcionen com a "autopistes" que tenen capacitat per transportar la contaminació des de les ciutats i zones agrícoles fins a embassaments, aiguamolls i, finalment, el mar. Mesurar la quantitat de partícules que es poden arribar a trobar pot contribuir a localitzar focus concrets d’abocaments relacionats amb infraestructures, abocadors o indústries concretes i alhora avaluar el funcionament de les depuradores i riscos que tenen els rius per a la salut pública.