L’anàlisi encarregada per la Generalitat descarta que el virus de la pesta porcina sortís de l’IRTA-CReSA

L’anàlisi encarregada per la Generalitat ha recopilat un total de 19 mostres del virus dels laboratoris de l’IRTA-CReSA. D’aquestes, se n’han seqüenciat 17 (entre les quals destaquen les mostres més recents, incloses les en aquests moments s’estaven utilitzant per portar a terme estudis al centre) i 2 més estan pendents d’anàlisi (que, segons aclareix Massot, es tracta de mostres que estan congelades i que pertanyen a treballs de fa més de cinc anys). L’estudi genètic de tot aquest conjunt de proves apunta que cap dels virus amb què es treballava a l’IRTA-CReSA coincideix amb el detectat en els animals afectats per aquest brot. Això, segons afirma la consellera, apuntaria que és «altament improbable» que el virus s’hagi escapat d’aquest laboratori.

Segons ha explicat l’investigador Toni Gabaldón, que ha liderat aquest treball encarregat per la Generalitat, l’anàlisi del virus que fins ara ha afectat almenys 29 senglars a Catalunya suggereix que el patogen podria pertànyer a una «nova variant» encara no descrita per la ciència. L’estudi, de fet, indica que el virus que s’estén a Catalunya compta amb fins a 27 mutacions, inclosauna delecció de fins a 10.000 ‘lletres’ del seu genoma, que el diferencien de les 800 soques descrites fins ara en la literatura científica internacional. «Podríem estar davant una soca diferent del que havíem vist fins ara, la qual cosa explicaria per què aquest brot està tenint una virulència diferent al d’altres de detectats a Europa», ha argumentat el professor ICREA afiliat a l’Institut de Recerca en Biomedicina (IRB) i al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS).

Pendents de les anàlisis oficial

Durant la compareixença d’aquest dimarts, Massot ha explicat que aquest treball forma part de l’«exercici de transparència» de la Generalitat i del compromís del Govern per aclarir l’origen d’aquest brot. Tot i així, tal com ha reafirmat la consellera, que té el «mandat oficial» d’estudiar la genètica d’aquest brot i de dirimir si el virus coincideix o no amb l’estudiat als laboratoris és el Laboratori Central de Veterinària d’Algete (Madrid),un dels centres designats a nivell europeu per a aquest tipus d’investigacions i que ara mateix també està analitzant diverses mostres del virus. En aquest sentit, Massot ha aclarit que els resultats presentats aquest dimarts «encara no són els definitius» i que, per tant, estan pendents de la publicació de l’informe encarregat pel Ministeri d’Agricultura, així com les altres investigacions obertes sobre la causa.

Notícies relacionades

El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes

L’auditoria del Govern considera «segur» el laboratori d’on se sospita que va sortir el brot de pesta porcina

En aquests moments hi ha quatre investigacions obertes per intentar aclarir l’origen del brot de pesta porcina a Catalunya. Una, liderada per la mateixa Generalitat a través del comitè d’experts designat per a la tasca i les anàlisis de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB). Una altra, oberta des del Ministeri d’Agricultura i basada en els estudis genètics duts a terme pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete (Madrid), un dels centres designats a escala europea per a l’estudi d’aquest tipus de patògens. I dues més portades a terme per Mossos i Guàrdia Civil a partir de les mostres recopilades durant la investigació policial i després remeses per a la seva anàlisi al centre madrileny. Segons han declarat les diferents parts implicades en el procés, de moment totes les hipòtesis continuen obertes i es continua treballant per recopilar més proves.

El primer anàlisi genètic del virus que protagonitza el brot de pesta porcina a Catalunya, realitzat pel Centre de Recerca en Sanitat Animal (CISA-INIA) fa gairebé un mes, es va centrar en l’anàlisi de dues mostres recollides a partir dels primers senglars infectats. Aquest treball, publicat a principis de desembre, ja va apuntar que el virus que està circulant a Collserola té una «genètica diferent» al qual s’observa en altres parts d’Europa. Però en aquest cas, es va dir que aquestes diferències genètiques obrien la porta a investigar si aquest patogen era una de les «mostres d’estudi» que s’utilitzen als laboratoris per investigar, per exemple, possibles vacunes i tractaments davant aquesta malaltia.