Més reutilització i menys contenidor gris: l’àrea metropolitana de Barcelona redissenya la gestió dels residus

En els pròxims anys, per complir els objectius europeus, les ciutats han d’accelerar models que millorin el percentatge d’escombrariesreciclades, ja sigui a través de contenidors intel·ligents tancats o del porta a porta. Si això succeeix de forma generalitzada, el volum de residus al contenidor de la fracció,el gris, es reduirà considerablement.

«Serà llavors quan requerirem un nou model de plantes de gestió de residus en el qual ja estem treballant», afirma Trullols. «Hem d’anticipar-nos a totes les situacions possibles i tenir un engranatge operatiu preparat tant per si s’arriba als objectius comunitaris per al 2035 com si no», afegeix. A més de donar resposta a una nova manera de gestionar els residus, les futures plantes també han de servir per actualitzar unes instal·lacions que en el dia d’avui estan «envellides» i que necessiten una renovació urgent.

Més matèria orgànica

Tot i així, el plantejament general és que el volum de residus acumulats en la fracció resta disminuirà de forma considerable, mentre que les tones de residus orgànics, els del contenidor marró, augmentaran –és el previst si, amb sistemes avançats, el reciclatge millora–. Per aquesta raó, l’AMB disposarà de sis noves instal·lacions per tractar aquesta matèria i convertir-la en productes secundaris, com a abonament per al camp, més avançats que els que es generaven fins ara.

A l’hora de rebre i tractar les escombraries del contenidor gris, l’AMB preveu que la quantitat d’impropis decreixi. No obstant, encara es detectaran llaunes, bosses de plàstic i paper brut. «El paper és difícil de reutilitzar perquè en els punts de tractament exigeixen una mínima qualitat», comenta Trullols. És sobre la taula la possibilitat de crear un SCRAP (Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor) tèxtil i un altre per a bolquers i tèxtil sanitari en general. Un SCRAP és l’«eina» amb què les empreses que posen productes al mercat s’organitzen per fer-se càrrec –de forma conjunta i sense ànim de lucre– de la gestió dels residus que aquests articles generen quan arriben al final de la seva vida útil. D’aquesta manera, si aquests dos SCRAP tiren endavant, el volum de roba i tèxtil sanitari acumulat en la fracció resta també quedarà reduït de forma molt significativa.

Evitar que el residu existeixi

El canvi de paradigma, però, no es limita a adaptar les plantes al nou tipus d’escombraries que arribarà als ecoparcs: l’AMB pretén també evitar que el residu existeixi, el segon pilar del nou model. En aquest sentit, s’han identificat cinc necessitats de prevenció que requereixen infraestructura específica. La primera està centrada a evitar el malbaratament alimentari: «El 40% del menjar es malgasta i necessitem punts on recuperar aliments», apunta Trullols. La segona és una planta de neteja d’envasos que permeti operar sistemes de reutilització en condicions (des d’ampolles fins a vasos de concerts o envasos de menjar per emportar), un pas imprescindible si la reutilització vol escalar «més enllà d’experiències puntuals».

La tercera necessitat és una instal·lació centrada en els mobles. Es planteja un centre de recuperació on aquests productes puguin posar-se a punt i tornar al circuit a través de mercats de segona mà. A aquesta línia s’hi suma una quarta peça, concebuda com a magatzem logístic. Es tracta de generar espais de recepció i emmagatzematge, pensats per gestionar entrades grans i variades –com va passar amb el buidatge de mobiliari de l’Hotel Arts– i ordenar un flux que, avui, sovint es perd per falta de capacitat i logística.

Punts de reparació

Notícies relacionades

Catalunya "necessita" dues incineradores noves: "Els abocadors estan al límit de la seva capacitat"

Suspenen aquest diumenge la recerca dels desapareguts a Indonèsia sense resultat

El cinquè àmbit està més pensat com un lloc de proximitat per als veïns dels barris, més que com una gran infraestructura. L’AMB es proposa crear una xarxa de reutilització vinculada a serveis de reparació. L’objectiu, segons el plantejament metropolità, és que funcions com la reparació, les «biblioteques de les coses» (espais on es poden prendre objectes en préstec), l’intercanvi i la segona mà no depenguin d’iniciatives aïllades, sinó que es puguin articular en centres cívics i associacions de barri per afavorir l’accés a aquestes eines de prevenció. La Generalitat també ha inclòs els punts de reparació en el seu model de tractament de residus recollit al PINFRECAT (el pla d’infraestructures de residus).

Alhora, l’AMB incorporarà una planta de transferència destinada a traslladar residus que, després d’un pretractament, puguin derivar-se als circuits adequats i també una planta d’ertos, centrada sobretot en els residus d’obres domèstiques i no industrials, que arriben a través dels punts verds. L’objectiu és reciclar aquests materials per transformar-los en productes que el sector de la construcció pugui aprofitar. L’AMB afirma que la reorganització del sistema tindrà un impacte econòmic que pot suposar un estalvi d’entre 15 i 18 milions d’euros a l’any.