L’AMB redissenya la gestió dels residus amb més reutilització

L’ens metropolità ha anunciat la construcció de 14 noves estacions de gestió de rebutjos –de les quals set no estaven previstes– que estan pensades per respondre a un nou escenari. "El sistema que enllestim no està ideat per resoldre els problemes de reciclatge dels municipis, sinó que s’adaptarà als nous sistemes de recollida selectiva", assenyala Miquel Trullols, director de serveis de prevenció i gestió de residus de l’AMB, en conversa amb EL PERIÓDICO.

Els pròxims anys, per complir els objectius europeus, les ciutats han d’accelerar models que millorin el percentatge d’escombraries reciclades, sigui mitjançant contenidors intel·ligents tancats o del porta a porta. Si això passa de manera generalitzada, la quantitat de residus al contenidor de la fracció resta, el gris, es reduirà considerablement.

"Serà llavors quan requerirem un nou model de plantes de gestió de residus en què ja treballem", avança Trullols. "Hem d’anticipar-nos a totes les situacions possibles i tenir un engranatge operatiu preparat tant per si s’assoleixen els objectius comunitaris per a l’any 2035 com si no", afegeix. A més de respondre a una nova manera de gestionar els residus, les futures plantes també han de servir per actualitzar unes instal·lacions que avui dia estan "envellides" i que necessiten una renovació urgent.

Si el reciclatge millora

Fins i tot així, el plantejament general és que la quantitat de residus acumulats en la fracció resta disminuirà d’una manera considerable, mentre que les tones de residus orgànics, els del contenidor marró, augmentaran –és el que s’ha previst si, amb sistemes avançats, el reciclatge millora–. Per aquesta raó, l’AMB disposarà de sis noves instal·lacions per tractar aquesta matèria i convertir-la en productes secundaris, com ara adob per al camp, més avançats dels que es generaven fins ara.

A l’hora de rebre i tractar les escombraries del contenidor gris, l’AMB preveu que la quantitat d’impropis decreixi. Encara es detectaran, però, llaunes, bosses de plàstic i paper brut. "El paper és difícil de reutilitzar perquè als punts de tractament exigeixen una mínima qualitat", comenta Trullols. Sobre la taula hi ha la possibilitat de crear un SCRAP (Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor) tèxtil i un altre per als bolquers i el tèxtil sanitari en general. Un SCRAP consisteix en l’"eina" amb què les empreses que posen productes al mercat s’organitzen per fer-se càrrec –de manera conjunta i sense ànim de lucre– de la gestió dels residus que aquests productes generen quan arriben al final de la vida útil. D’aquesta manera, si aquests dos SCRAP tiren endavant, la quantitat de roba i tèxtil sanitari acumulat en la fracció resta també quedarà rebaixada a la mínima expressió.

El canvi de paradigma, però, no es limita a adaptar les plantes al nou tipus d’escombraries que arribaran als ecoparcs: l’AMB també pretén evitar que existeixi el residu. En aquest sentit, s’han identificat cinc necessitats de prevenció que requereixen infraestructura específica.

La primera està centrada a evitar el malbaratament alimentari: "El 40% del menjar es malgasta i necessitem punts en què es recuperin aliments", apunta Trullols. La segona és una planta de neteja d’envasos que permeti operar sistemes de reutilització en condicions (des d’ampolles fins a gots de concerts o envasos de menjar per emportar-se), un pas imprescindible si la reutilització vol escalar "més enllà d’experiències puntuals".

La tercera necessitat és una instal·lació centrada en els mobles. Es planteja un centre de recuperació en què aquests estris es puguin posar a punt i tornar al circuit per mitjà de mercats de segona mà. A aquesta línia s’hi afegeix una quarta peça, concebuda com a magatzem logístic. Es tracta de crear espais de recepció i emmagatzematge, pensats per gestionar entrades grans i variades –com va passar per exemple amb el buidatge de mobiliari de l’hotel Arts– i ordenar un flux que, avui, sovint es perd per falta de capacitat i de logística.

El cinquè àmbit està més pensat com un lloc de proximitat per als veïns dels barris més que no pas com una gran infraestructura. L’AMB es proposa crear una xarxa de reutilització vinculada a serveis de reparació. L’objectiu, segons el plantejament metropolità, és que funcions com la reparació, les "biblioteques de les coses", l’intercanvi i la segona mà no depenguin d’iniciatives aïllades, sinó que es puguin articular a través de centres cívics, associacions de barri, perquè tothom pugui accedir a aquestes eines de prevenció. El Govern també ha inclòs els punts de reparació en el seu model de tractament de residus recollit en el PINFRECAT (el pla d’infraestructures de residus).

Notícies relacionades

"Volíem aprofitar les onades"

El temporal s’acomiada amb una gran descàrrega

De 15 a 18 milions d’euros

L’AMB també incorporarà una planta de transferència destinada a traslladar residus que, després d’un pretractament, puguin derivar-se als circuits adequats i també una planta d’inerts, centrada sobretot en els residus d’obres domèstiques i no industrials, que arriben a través dels punts verds. L’objectiu és reciclar aquests materials per transformar-los en productes que el sector de la construcció pugui aprofitar. L’AMB afirma que la reorganització del sistema tindrà un impacte econòmic que pot comportar un estalvi d’entre 15 i 18 milions d’euros a l’any.