Quasi la meitat dels espanyols només van al dentista en cas d’emergència

La mitjana de les visites al dentista a Espanya se situa en unes dues a l’any, explica Gabriela Aldana, tècnic de Qualitat Clínica i Innovació de Sanitas Dental, que remarca que una bona part de la població encara acudeix al dentista "de manera reactiva, és a dir, motivada per l’aparició de dolor, molèsties o per un problema que ja ha aparegut".

Càries (40%), sensibilitat dental (37,7%), dents esquerdades (22,1%), gingivitis i infeccions bucals (17,9%) i bruxisme (grinyolar o estrènyer les dents, 17,4%) són les complicacions més comunes que fan que els ciutadans vagin a cal dentista, d’acord amb les dades de l’estudi esmentat. El preu dels tractaments –tenint en compte només els bàsics, no els d’estètica, que són molt més costosos– és la principal barrera que separa els espanyols de les visites al dentista. Pressupostos que fàcilment pugen a uns centenars d’euros i tot sovint són inabastables per a famílies treballadores que viuen al dia, que els obliguen a pagar a terminis o a demanar un crèdit per pagar. O simplement a no anar-hi.

"El meu fill va anar a cal dentista per dolor en un queixal del seny. Li van dir que, a més, tenia les genives inflamades. Li van fer un raspament. Més un escàner del queixal, més l’extracció. Li van veure que tenia bruxisme i li van recomanar la fèrula. Total, 1.300 euros", relata Mayte, que no es va veure capaç de deixar el fill sense el tractament complet, tot i que això li hagi suposat, en ple Nadal, un terratrèmol en l’economia familiar.

Qüestions tan bàsiques com un empastament dental (procediment usat per reparar i restaurar una dent danyada per càries o traumatismes) estan entre 55 i 85 euros; l’extracció d’una peça simple costa uns 54 euros, i una fèrula de descàrrega per al bruxisme voreja 300 euros depenent de la clínica, el material i la tecnologia que s’usi.

Si parlem d’implants dentals, el preu mitjà voreja 1.550 euros per peça (inclou cirurgia i corona dental). En els més joves, si un adolescent necessita posar-se uns bràquets –a les dues arcades amb aparell fix i metàl·lic– l’import mitjà supera 3.000 euros. Més de 5.000 si es parla d’ortodòncia invisible.

Un informe fet per la Fundació IDIS d’aquest any reflecteix, a més, que la limitada cobertura pública i l’alt cost de l’assistència han impulsat el creixement de l’assegurança dental. Però ni tan sols així: l’adopció continua sent baixa en comparació amb altres assegurances de salut. El volum de primes només és el 3% del total.

"Les dades mostren que la despesa mitjana anual en salut bucodental és més elevada entre les famílies que tenen membres més joves, les llars amb fills, que disposen d’alguna mena d’assegurança dental així com aquells pacients que acudeixen d’una manera habitual a revisions rutinàries", assenyala Gabriela Aldana.

En el cas dels joves, a més del component preventiu, hi ha una sensibilitat més alta respecte de l’estètica dental. "Reforçada per la influència de plataformes com TikTok i Instagram. De fet, segons el nostre estudi d’enguany, el 90,3% de les cerques relacionades amb la salut bucodental a TikTok estan vinculades a l’estètica", indica.

Per al més bàsic, aquest 2025 la cartera comuna de serveis de salut bucodental en el Sistema Nacional de Salut (SNS) ha anat incorporant de manera progressiva el col·lectiu de més grans de 65 anys com a nou grup destinatari de les prestacions públiques, començant per aquelles persones que estan institucionalitzades.

El pla ja preveu que aquesta assistència pública atengui, a més, els infants que tenen entre 0 i 14 anys (segmentada en els trams de 0-5, 6-12 i 13-14 anys), dones embarassades, persones diagnosticades de processos oncològics de l’àmbit cervicofacial i persones amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33%.

Insuficient

El president dels dentistes, Óscar Castro, insisteix en els buits existents. "No s’arriba als objectius que volem. Farien falta almenys 10 vegades més professionals en la sanitat pública per poder fer una cobertura adequada. Es fan grans llançaments de l’ampliació de la cartera de serveis i després tot queda a una entelèquia", es queixa.

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

D’altra banda, "cada comunitat autònoma té una legislació diferent, una manera de prioritzar les situacions i mentre que, en unes hi ha unitats de salut bucodental en què s’intenta donar un tractament integral als pacients, en d’altres ni existeixen, ni s’esperen".

Comunitats com per exemple Madrid, Múrcia i sobretot el País Basc i Navarra tenen plans d’atenció dental infantil públics "veritablement exemplaritzants", assenyala Castro, que assegura que "depenent d’on hagis nascut, tindràs una salut bucodental més bona o més dolenta perquè tindràs unes atencions diferents".