L’atles del Meteocat

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha publicat l’"atles climàtic" més detallat fins a la data sobre els extrems registrats en la geografia catalana en els últims 30 anys. La iniciativa, presentada pel secretari d’Acció Climàtica, Jordi Sargatal, i la directora del Meteocat, Sarai Sarroca, ofereix una "informació excepcional sobre la freqüència i intensitat dels fenòmens climàtics extrems per millorar la gestió del risc, la planificació agronòmica o orientar mesures de benestar climàtic". Per exemple, per entendre quines són les zones on es donen més pluges torrencials, les més castigades per les sequeres i les que més pateixen la calor extrema per poder desplegar mesures d’adaptació climàtica en aquests territoris.

El treball, presentat ahir, ha sigut elaborat pels meteoròlegs Mercè Barnolas Vilades, Toni Barrera-Escoda, Aleix Serra Uró i Marc Prohom Duran, del Meteocat, amb la contribució del climatòleg Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB), a partir de l’anàlisi de dades de més de 400 estacions meteorològiques de tot el territori. ¿El resultat? Segons van explicar els seus autors durant la presentació, estem davant la "compilació més exhaustiva" de dades per entendre l’evolució de la temperatura, la pluja i els extrems climàtics a Catalunya.

Els registres demostren que la zona més plujosa de Catalunya és el massís del Ports, una estació situada a 1.055 metres al Baix Ebre, on es registren almenys sis dies a l’any en què se supera el llindar dels 50 litres per metre quadrat i amb acumulacions anuals per sobre dels 700 litres per metre quadrat. Al podi dels punts més plujosos també destaquen els cims de les muntanyes de Prades, el Montseny, la serralada Transversal i les serres entre la Garrotxa i l’Alt Empordà. Per contra, els punts més secs de Catalunya es troben a la zona de Ponent i les Terres de l’Ebre, on s’observen el màxim de dies consecutius amb una precipitació inferior a 1 litre per metre quadrat. L’anàlisi indica que en aquests territoris s’estan registrant ratxes seques de més de 50 dies consecutius cada any en què amb prou feines cau una gota. Els registres indiquen que la precipitació anual en aquestes zones és fins a quatre vegades inferior a l’observada en les àrees plujoses d’alta muntanya.

Notícies relacionades

Els catalans dediquen el doble de temps "a les xarxes" que a la família

El Regne Unit farà cursos per a alumnes misògins

Punts calents

Els llocs més calents de Catalunya es troben al tram baix del Segre, la conca de Tremp i gran part de la vall de l’Ebre, on els termòmetres marquen temperatures per sobre dels 30ºC durant almenys 90 dies l’any. El Segrià destaca com la comarca amb més índex de dies tòrrids anuals, amb fins a 20 dies l’any per sobre dels 35ºC. Les localitats que s’emporten el rècord absolut de calor són Alcarràs així com diversos municipis de l’Empordà com Figueres.