La dana del Montsià canvia la resposta a les emergències

La Generalitat i l’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) firmen avui un conveni per començar a desenvolupar el full de ruta que ha d’acabar amb les expropiacions de les cases afectades per les riuades recurrents. D’aquesta manera, alguns dels veïns de la urbanització L’Estona, a Alcanar Platja, es convertiran en els primers refugiats climàtics de Catalunya.

Però en paral·lel a aquest complex procés d’adquisició de les vivendes per part de l’Administració, el Govern també ha posat en marxa durant els últims mesos en aquesta comarca, castigada per les inundacions, un nou model de resposta a les emergències. L’ha fet servir per reparar camins danyats per la dana Alice i restaurar barrancs. Segons defensa el Departament de Presidència, es tracta d’una manera d’actuar més àgil i eficient, que s’allunya dels tempos habituals de la maquinària pública, lenta i burocràtica.

"Hores després de les riuades, els alcaldes demanaven solucions immediates, però el camí habitual de l’Administració no sol donar respostes fins al cap d’uns mesos", afirma en conversa amb EL PERIÓDICO el conseller Albert Dalmau, que va ser sobre el terreny des del primer dia. "Si es posava en marxa una subvenció, significava que s’havia de redactar un projecte i que els municipis rebrien els diners un any després, però el problema el tenien llavors, no en diferit", prossegueix Dalmau.

Contractació ràpida

Davant aquesta situació, l’Executiu català va optar per fer un inventari de tot el que s’havia de reparar. "Vam decidir fer-ho a través del nostre braç armat Infraestructures.cat, l’empresa pública que construeix la línia 9 del metro o les dels Ferrocarrils", detalla el conseller de Presidència. "Nosaltres disposàvem d’una empresa amb potencial per contractar de forma ràpida i la vam posar a arreglar camins, sense fixar-nos en la competència sinó en la incumbència", afirma. Aquest mètode va permetre tenir màquines treballant sobre el terreny 24 hores després de les pluges, en lloc de setmanes o mesos més tard, independentment que les infraestructures que s’havien fet malbé fossin de titularitat autonòmica, privada o local.

Notícies relacionades

Els catalans dediquen el doble de temps "a les xarxes" que a la família

El Regne Unit farà cursos per a alumnes misògins

"Sovint els consistoris no tenen prou marge per afrontar certes inversions i és fonamental que la gent se senti cuidada en la postemergència", considera Dalmau. "Necessitem convertir la Generalitat en un gran ajuntament i tenir una gran caixa d’eines per poder abordar aquest tipus de problemes i deixar d’encallar-nos en fórmules que no són funcionals", remarca el conseller, que avança que aquest model es mantindrà en futures emergències. De fet, ja ha passat amb la pesta porcina: "Ha sigut Infraestructures.cat la que ha accelerat el tancament de la zona zero i la construcció dels mòduls prefabricats del centre de comandament a Torreferrussa".

Xavier Amor, secretari de Governs Locals, afirma que mai s’havia actuat directament sense cap tràmit: "Infraestructures.cat va començar a fer obres a tot arreu i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fer el mateix amb els rierols". Els alcaldes consultats per aquest diari confirmen que es van sentir escoltats. "Mai havíem vist aquesta velocitat de reacció per accedir a masies i granges", diu Joan Roig, alcalde d’Alcanar, a pocs dies de deixar el càrrec.