Quatre de cada 10 migrants que arriben a Espanya tenen estudis superiors

De fet, una bona part dels immigrants que arriben a Espanya no només arriben ben formats, sinó que, en general, acaben ocupant llocs de treball per als quals estan sobrequalificats, recull l’informe del Banc d’Espanya titulat Una caracterització dels fluxos migratoris cap a Espanya i altres països de la Unió Europea. Segons aquest estudi, que recull dades del 2022 de l’Enquesta de Població Activa, el 43% de les persones estrangeres que es van instal·lar a Espanya tenien estudis superiors (universitaris o cicle superior de formació professional). Entre els extracomunitaris, aquest percentatge se situava en el 40%.

El 51% dels estrangers amb estudis superiors treballen en ocupacions que no requereixen aquest nivell educatiu

Es tracta d’un augment constant des del 2008, quan el percentatge d’immigrants qualificats fregava el 20%. Aquest ascens es tradueix també en un descens de les arribades de persones amb baix nivell educatiu —per sota dels estudis de secundària—, que han passat de suposar un 45% a un 30%. Els immigrants que arriben a Espanya amb estudis mitjans també han disminuït lleugerament entre el 2008 (quan representaven el 34% de les noves arribades) i el 2022 (27%).

L’estudi del Banc d’Espanya, que també utilitza dades del Labour Force Survey de la Unió Europea, conclou que Espanya és un dels països on el nivell mitjà d’educació dels estrangers acabats d’arribar és més alt. Dels països recollits per l’informe, només França presenta un percentatge més elevat (un 46%), mentre que Itàlia (14%) i Alemanya (38%) queden per darrere. Itàlia és també l’estat que rep un nombre més gran d’immigrants amb pocs estudis: la meitat dels estrangers que arriben al país no tenen educació secundària.

Espanya és un dels països on el nivell mitjà d’educació dels acabats d’arribar és més alt

L’informe també distingeix entre els immigrants procedents de la Unió Europea i els extracomunitaris. Els immigrants que arriben a Espanya des d’altres estats de la UE solen fer-ho amb un nivell acadèmic més elevat que els procedents de fora de la Unió: més de la meitat tenen estudis superiors.

La traducció d’aquestes dades al mercat laboral és clara. El 2022, prop del 35% dels espanyols amb estudis superiors treballaven en ocupacions que no requereixen aquest nivell educatiu, xifra que s’eleva fins al 51% en el cas de les persones migrants. L’estudi del Banc d’Espanya mostra també que aquests nivells de sobrequalificació només són comparables als d’Itàlia, amb un 52% d’estrangers en aquesta situació. Tot i així, l’estudi apunta que hi ha “indicis d’un cert desplaçament cap a sectors de més qualificació”.

També a Catalunya

Basat en una metodologia més qualitativa, l’estudi de la UPF Menors i joves migrants: campaments, portes d’entrada i drets humans, presentat a la jornada RASSIF del Casal dels Infants, arriba a conclusions molt semblants.

La recerca, signada pels antropòlegs Jose Sánchez-García i Carles Feixa, s’ha basat en 10 grups de discussió amb joves menors migrants i 20 entrevistes en profunditat que també s’han fet a representants d’organitzacions del tercer sector. Totes les trobades s’han dut a terme entre les ciutats marroquines de Tànger, Casablanca, Kenitra —a més de Melilla i Nador— i diferents entitats socials de Catalunya.

L’estudi, que en aquest cas se centra en la població jove migrada, assegura que durant el procés de recollida de dades han detectat que els acabats d’arribar “tendeixen a ser joves cada vegada més qualificats, en la seva majoria, sobretot aquells que tenen recursos per pagar la seva mobilitat ja sigui amb mitjans propis o familiars”, manté l’estudi. “Aquests nous perfils demostren que les motivacions per al viatge s’han ampliat” i ara inclouen objectius “culturals, identitaris, polítics, educatius o de desenvolupament professional”, continua l’informe, que, això sí, recorda que encara hi ha persones “expulsades de les seves zones d’origen a conseqüència de la crisi climàtica i de situacions bèl·liques”.

El 60% dels joves subsaharians que arriben a Catalunya tenen un nivell educatiu que els permet accedir a estudis superiors

Notícies relacionades

Atles dels extrems climàtics a Catalunya: ¿quines són les zones més càlides, les més seques i les més plujoses dels últims 30 anys?

Consum limitarà els ultraprocessats en tots els centres públics, inclòs biblioteques, universitats o centres esportius

Com que diverses entrevistes de l’estudi es van fer al Marroc, l’estudi distingeix clarament entre migrants marroquins i migrants subsaharians que transiten pel país del nord d’Àfrica. Diversos educadors socials entrevistats per a l’informe assenyalen que aquests darrers solen tenir molt més clars els seus objectius a l’hora d’emigrar. “El projecte migratori d’un jove subsaharià està més elaborat, són persones que venen més preparades, dominen diversos idiomes i gairebé tots saben llegir i escriure”, comenta una de les treballadores socials.

L’estudi de la UPF consolida aquest coneixement qualitatiu amb una dada d’un altre informe de la UB: el 60% dels joves subsaharians que arriben a Catalunya tenen un nivell educatiu que els permet aspirar a la formació professional o, en alguns casos, a l’educació superior.