El 76% dels que pateixen problemes de salut mental tenen baixos ingressos

Un 76% de pacients tenen ingressos inferiors a 18.000 euros anuals (en la població general, aquest percentatge és del 61%). Els trastorns mentals són més freqüents en persones amb més vulnerabilitat econòmica, segons conclou l’estudi. Aquests perfils també tenen un índex de massa corporal més alt, és a dir, tenen més sobrepès, i consumeixen més tabac que el conjunt de la població. Són factors per tenir problemes cardiovasculars o respiratoris.

Eduard Vieta, cap de psiquiatria de l’Hospital Clínic i responsable de bipolaritat de l’Idibaps, adverteix que la relació entre pobresa i salut mental "és bidireccional, no és només que la pobresa porta a una pitjor salut mental, sinó que la pitjor salut mental potencia la pobresa".

Entre els 473.812 pacients que van accedir a serveis especialitzats de salut mental, els trastorns més freqüents són els d’ansietat (31%), els de l’estat d’ànim (19%) i els relacionats amb el consum de substàncies (13,5%). Aquest rànquing es manté durant tots els anys analitzats. Els investigadors també observen alts índexs de trastorns conductuals i emocionals en nens i adolescents. Per això, els analistes reclamen intervencions específiques en aquesta etapa vital.

Una altra consideració destacada de la investigació –basada en els casos que tracta i diagnostica el sistema de salut català– és que les visites a l’atenció primària de les persones amb problemes de salut mental suposen el doble dels que no tenen un diagnòstic psiquiàtric.

Tractaments farmacològics

A Catalunya, entre el 2010 i el 2019 es van prescriure més de 67 milions de tractaments farmacològics relacionats amb la salut mental, una part important d’aquests, antidepressius (15,7 milions, el 23% del total), seguits de les benzodiazepines (13,9 milions, el 21%). Els investigadors ja havien constatat en un treball previ, que la prescripció d’antidepressius va augmentar un 400% en aquest període sense que hi hagués un increment paral·lel dels diagnòstics en salut mental.

Notícies relacionades

"En algun moment hauré de fer el dol"

Joan Roig, d’Alcanar, primer alcalde que dimiteix pel canvi climàtic

Vieta, a la pregunta de si les dades indiquen un excés de prescripció d’antidepressius, defensa el seu ús en depressions i altres patologies, si bé matisa que "la prescripció es podria millorar si tinguéssim més accés a l’especialista i més disponibilitat de psicoteràpia, perquè podríem esperar una mica a veure si amb una intervenció psicològica coses que potser no són gaire greus milloren sense necessitat d’un medicament; de vegades és més fàcil receptar un antidepressiu". Per això, aposta per formar millor els professionals de l’atenció primària en temes de psiquiatria. Amb tot, afegeix que es prescriuen més antidepressius perquè "la gent ha perdut la por a anar al psiquiatre i al dentista".

Vieta remarca que les dades de l’estudi proporcionen informació útil precisament sobre la situació socioeconòmica de les persones ateses i permetrà "adequar els tractaments".